Al començament d’enguany, les previsions apuntaven a una continuïtat de la senda expansiva del sector immobiliari espanyol, tot i que a uns ritmes més moderats que en els anys anteriors. No obstant això, aquests escenaris aviat van quedar superats per l’extensió global del coronavirus. Malgrat que encara és molt difícil calcular amb exactitud les conseqüències econòmiques que acabarà tenint aquesta crisi (la incertesa continua sent molt elevada), molt probablement seran d’una intensitat inaudita, tant per a l’economia mundial com per a l’espanyola i, en particular, per al sector immobiliari. 

L’activitat mundial caurà amb força el 2020 (al voltant del 4%), una reculada molt superior a l’experimentada durant la Gran Recessió del 2009, a causa dels efectes que tenen sobre l’economia les mesures de distanciament social implementades per la majoria de països per contrarestar l’avanç del virus. Per afrontar aquest fort impacte econòmic, s’ha desplegat ràpidament una bateria de mesures fiscals i monetàries d’una amplitud i d’una profunditat extraordinàries, amb l’objectiu de protegir els balanços de les llars i de les empreses. Els principals bancs centrals estan actuant amb rapidesa i amb contundència, garantint l’abundància de liquiditat i l’accés favorable al crèdit i ancorant un entorn de tipus d’interès baixos. Aquestes mesures afavoriran que es consolidi el procés de recuperació de les economies a partir del segon semestre del 2020, un procés que hauria de culminar en un intens creixement el 2021, que es podria arribar a situar per damunt del 6% a nivell global.

L’economia espanyola es troba entre les economies desenvolupades que més patiran la caiguda de l’activitat en el primer semestre del 2020, pel fort impacte de la pandèmia i per la major importància del turisme, un sector greument afectat per la crisi a conseqüència de les restriccions a la mobilitat internacional de les persones. Així, després d’un enfonsament del 5,2% intertrimestral (el –4,1% interanual) en el primer trimestre de l’any (la reculada intertrimestral més severa des de l’inici de la sèrie històrica de l’INE el 1995), la informació disponible fa pensar que, en el 2T, l’activitat hauria patit un descens clarament superior, ja que les restriccions associades a l’estat d’alarma han afectat més setmanes. No obstant això, a partir del maig, les fases inicials del desconfinament van comportar una reactivació progressiva de l’activitat, tal com ho mostren indicadors com el consum d’electricitat o la despesa amb targetes. 

No obstant això, la incertesa que envolta l’escenari de previsions és excepcionalment elevada, sobretot per les incògnites que envolten l’evolució futura de la pandèmia. Per aquest motiu, hem optat per presentar un rang central de previsions. Una de les hipòtesis claus és que les mesures de distanciament social s’hauran de mantenir fins ben entrat l’any vinent, fins que es descobreixi una vacuna o un tractament efectiu contra la COVID-19. Durant aquest temps, és probable que es produeixin nous brots de contagi, però s’assumeix que seran locals i puntuals i que el seu control no requerirà tornar a un confinament generalitzat. Tot plegat llastarà la capacitat de recuperació de l’economia, que, malgrat que esperem que experimenti un rebot notable el 2021, difícilment podrà recuperar els nivells d’activitat previs a la crisi abans del 2023.¹