La pandèmia de la COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica, i el sector immobiliari, tot i no ser un dels més perjudicats, també es veu afectat. En concret, a CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins al final del 2023. Malgrat la gravetat de la situació i l’elevada incertesa sobre l’evolució futura de la pandèmia, és important destacar que el sector té uns fonaments molt més sòlids que en l’anterior crisi del 2008. 

Abans de la irrupció del coronavirus, la situació financera del conjunt de les llars espanyoles i de les empreses del sector era més sanejada que fa 12 anys. A més a més, la construcció de nous habitatges no era excessiva en relació amb l’evolució de la demografia. I la posició de solvència i de liquiditat del sector bancari és ara molt més folgada. Tots aquests factors ens donen confiança sobre la capacitat del sector de superar la crisi actual. 

Així i tot, la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 afectarà de manera considerable el mercat laboral i, en conseqüència, la demanda d’habitatge. Les compravendes van recular el 39,2% interanual a l’abril, i, de cara al 2020, preveiem una caiguda entre el 30% i el 40% (i una recuperació gradual el 2021). La renda de les llars es redueix, i la incertesa sobre les perspectives laborals futures pot fer incrementar l’estalvi per precaució de les llars i l’ajornament de decisions d’inversió a llarg termini. Les compravendes d’estrangers, que van representar el 12,5% del total el 2019, es veuran especialment perjudicades. 

L’activitat constructora es va veure directament afectada durant l’estat d’alarma, però es va reprendre de forma relativament ràpida a mesura que es van aixecar les restriccions a l’activitat. No obstant això, és molt probable que, a causa del clima d’incertesa, es produeixi un alentiment notable en l’inici de nous projectes d’edificació. Els visats d’obra nova podrien recular entre el 20% i el 40% el 2020. 

En un context de reducció de la demanda, el preu de l’habitatge experimentarà un ajust important i, al final del 2021, es podria arribar a situar entre el 6% i el 9% per sota dels nivells anteriors a la crisi al conjunt d’Espanya. Així i tot, les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables, i tot fa pensar que les zones turístiques i l’habitatge de segona mà són els que patiran més. 

El mercat del lloguer es veurà possiblement menys afectat, ja que tindrà el suport d’una major demanda arran de les dificultats de les llars per accedir a l’habitatge en propietat. Precisament, dediquem l’article «Comprar o llogar? Una qüestió d’ingressos, però, sobretot, de capacitat d’estalvi» d’aquest informe a analitzar l’accessibilitat a l’habitatge en propietat per part dels inquilins. 

Finalment, haurem de parar un esment especial al fet que la crisi actual està desencadenant canvis en múltiples aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials (mai havíem passat tant de temps a casa!). La pandèmia també podria accelerar algunes transformacions en àmbits com la rehabilitació d’habitatges, que donarien suport a la transició cap a una economia més sostenible. 

Un cop passat el pic de l’epidèmia, hem de centrar totes les forces en la recuperació. Els canvis econòmics i socials poden ser de gran importància i comportaran una transformació del mercat immobiliari. En aquesta tessitura, hem de ser capaços de convertir els reptes en oportunitats. Només així #EnSortiremReforçats.