La COVID-19 provocarà una nova caiguda sense precedents en el PIB del 2T. Després d’un enfonsament del 5,2% intertrimestral (el –4,1% interanual) en el primer trimestre de l’any (la reculada intertrimestral més severa des de l’inici de la sèrie històrica de l’INE el 1995), tot fa pensar que, en el 2T, l’activitat patirà un descens clarament superior, ja que s’han vist afectades més setmanes per les restriccions associades a l’estat d’alarma. No obstant això, al maig, les fases inicials del desconfinament van comportar una reactivació progressiva de l’activitat. Segons les dades internes de CaixaBank, la despesa amb targetes espanyoles es va anar recuperant de manera gradual al llarg d’aquest últim mes, i, mentre que, en la tercera setmana del mes, la despesa disminuïa el 28% en relació amb la mateixa setmana de l’any passat, en l’última setmana de maig, aquesta xifra havia millorat fins al –10% (a l’abril, un mes en què les mesures de confinament van ser molt més rigoroses, la caiguda mitjana per al conjunt del mes es va apropar al –50%). De cara als propers mesos, la incertesa que envolta l’escenari de previsions continua sent excepcionalment elevada, però tot fa pensar que el descens de l’activitat, en el conjunt del 2020, acabarà superant clarament el 10%.

Forta caiguda de l’activitat a l’abril. Així ho assenyalen diferents indicadors, com les vendes minoristes, que van caure el 32% interanual a l’abril, un registre 17,4 punts inferior al del març i que representa la major caiguda des de l’inici de la sèrie històrica al gener del 2000. D’altra banda, l’INE va informar que moltes empreses van estar tancades al públic (al voltant del 46%), tot i que, en contraposició, les vendes de les empreses vinculades, principalment, al comerç per correu o per internet van augmentar el 53% interanual. Per la seva banda, els indicadors de sentiment econòmic també van reflectir un enfonsament de l’activitat. En concret, l’índex PMI per al sector de les manufactures va caure fins a nivells no vistos des del 2008 (30,8 punts a l’abril), mentre que l’indicador homòleg del sector serveis va assolir un mínim històric de 7,1 punts. Finalment, la producció industrial va caure el 12,2% interanual al març, un descens que no es veia des del setembre del 2009.

El desconfinament esmorteeix parcialment l’impacte de la COVID-19 al mercat laboral. Mentre que, a l’abril, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va patir un descens rècord (–691.054 treballadors en termes desestacionalitzats, la major pèrdua des de l’inici de la sèrie el 2001), entre el 30 d’abril i el 29 de maig, l’afiliació es va incrementar en 188.000 i es va situar en 18,6 milions de persones. D’aquesta manera, la reducció d’afiliats des del 12 de març es va moderar fins a les 760.000 persones. Per la seva banda, i després d’un increment de l’atur registrat a l’abril de 282.891 persones, al maig, el nombre d’aturats va augmentar de forma més moderada (+27.000 persones) i es va situar en els 3,86 milions. Així mateix, els empleats afectats per ERTO, que continuen afiliats a la Seguretat Social i no es comptabilitzen com a aturats, se situen en els 3 milions de persones. En aquest sentit, cal destacar que el Govern va aprovar l’extensió dels ERTO per força major fins al 30 de juny i va obrir la porta a possibles pròrrogues si persisteixen les restriccions a l’activitat.

El deute de les Administracions públiques va arribar als 1,22 bilions d’euros al març del 2020, una xifra que representa un augment de 22.500 milions en l’últim mes (el +2,3% interanual). Així, el nivell de deute públic en percentatge del PIB es va situar en el 99,0% en el 1T 2020, +3,5 p. p. en relació amb el final del 2019. Aquesta tendència a l’alça s’intensificarà el 2020 per l’impacte de la COVID-19 sobre l’economia. Pel que fa a les últimes mesures aprovades pel Govern, destaca la creació d’una prestació d’ingrés mínim vital amb l’objectiu de redistribuir la renda per eliminar la pobresa extrema. La prestació anirà vinculada a incentius de participació laboral i d’inclusió social, completarà les rendes existents de la llar fins a un llindar de renda garantit que depèn de la seva composició i oscil·larà entre un mínim de 5.533 euros anuals per a una llar monoparental i un màxim de 12.184 euros. El Govern estima que unes 850.000 llars (2,3 milions de persones) es podrien beneficiar d’aquesta mesura.

La inflació va caure 3 dècimes al maig per la davallada del preu del petroli. Sense el detall per components, la inflació general es va situar en el –1,0% interanual i acumula un descens d’1,7 p. p. des del febrer, el mes previ al confinament. Aquesta disminució s’explica per la reducció dels preus dels carburants, que, a l’abril, ja acumulaven un descens interanual del 16,2%, a causa d’un preu del petroli en euros que, des del març, s’ha situat, de mitjana, el 50% per sota del nivell mitjà del 2019. Així, des de l’inici del confinament, el descens dels preus de l’electricitat compensa la pujada dels aliments no elaborats. Per la seva banda, la inflació subjacent s’ha mantingut estable en els últims mesos (l’1,1% a l’abril), tot i que és de preveure que la inflació de molts serveis evolucioni a la baixa al llarg del 2020.

El sector exterior compensa les pèrdues del turisme amb el baix preu del petroli. El saldo per compte corrent va ser del +2,1% del PIB al març del 2020 (acumulat de 12 mesos), la qual cosa representa una millora de +0,4 p. p. del PIB en relació amb el registre del març del 2019. A la balança de serveis, l’aturada del turisme (les exportacions del mes de març van baixar el 63,3% interanual i les importacions, el 44,2%) va fer que el sector restés –0,3 p. p. de PIB a la balança per compte corrent en l’acumulat de 12 mesos. Això va ser compensat pel menor dèficit energètic, que hi va aportar +0,4 p. p. Així mateix, els béns no energètics hi van contribuir amb una millora del saldo de 0,2 p. p., malgrat que això reflecteix tant una caiguda de les exportacions com de les importacions, mentre que els serveis no turístics i les rendes hi van contribuir amb +0,1 p. p.

El preu de l’habitatge cau. El preu de taxació va recular el 0,8% intertrimestral en el 1T 2020 (el +0,9% en el 4T 2019). En termes interanuals, la taxa encara es va situar en territori positiu (el +0,3%), tot i que clarament per sota del trimestre anterior (el +2,1%). El mercat immobiliari s’ha vist molt afectat per la crisi del coronavirus, tant pel costat de la demanda (caiguda de les compravendes del 19% interanual al març) com pel costat de l’oferta (tal com ho suggereix l’enfonsament del consum de ciment al març, del 28% interanual). Així i tot, la situació en què es trobava el sector abans de l’impacte de la pandèmia era molt més favorable que en la recessió anterior, la qual cosa ofereix una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperació.