2015 va camí de tancar-se positivament. A mesura que l'any s'aproxima al final, es confirma que el to macroeconòmic tendeix a ser més ferm. Entre els emergents, l'atenció continua centrada en el més sistèmic de tots ells, la Xina. Les dades que han registrat els indicadors del gegant asiàtic han estat mixtes, però els analistes i els inversors perceben que la situació està més estabilitzada que en els mesos anteriors, diagnòstic al qual no és aliè el fet que el banc central del país hagi continuat adoptant mesures de relaxament monetari. La Xina no està sola en la tasca d'a­­pai­­vagar els temors sobre les economies emergents. En el 3T, Mèxic i Xile han sorprès amb una acceleració més intensa del que s'esperava, la qual cosa demostra la seva capacitat de créixer fins i tot en un entorn internacional de preus continguts de les primeres matèries. Un altre emergent de referència, l'Índia, va créixer un dinàmic 7,4% interanual en el 3T i també va batre les previsions. Certament, existeixen casos en el sentit oposat, i aquí es podria esmentar el Brasil, on la recessió s'agreuja, o Turquia, pressionada per una combinació de menys activitat i més riscos geopolítics; però els emergents, com a bloc, han aconseguit apaivagar els temors més exacerbats que s'havien gestat en els complicats mesos d'estiu.

Entre les economies avançades, els EUA creixen folgadament i el Japó entra en recessió tècnica. La situació de la primera i de la quarta economia mundial torna a ser contraposada. Mentre els EUA creixen a un ritme confortable (el 2,2% interanual en el 3T), gràcies a la robusta demanda interna, l'economia nipona entra en la cinquena recessió des del 2008. Aquest fet és un recordatori evident que el problema de creixement del Japó difícilment es resoldrà apel·lant només a polítiques d'estímul de la demanda i que és el torn d'atacar amb decisió el que es coneix com el tercer pilar de l'Abenomics. Aquest pilar consisteix en les reformes, repetidament anunciades però no implementades, que han de millorar la productivitat agrària, alleujar la càrrega impositiva de les empreses i millorar la inserció femenina al mercat laboral. Ara com ara, però, el que s'es­­pera és una nova ronda d'estímuls fiscals i monetaris, l'efectivitat dels quals, a la vista dels precedents, és incerta. Mentre el Banc del Japó es prepara per ampliar el programa de compra de bons, la Reserva Federal procedirà, al desembre, a apujar el tipus d'interès de referència per primera vegada des del 2004, un pas clau en el procés de plena normalització de la seva política monetària.

La zona de l'euro accelera, però el BCE prepara nous estímuls. La zona de l'euro va créixer l'1,6% interanual en el 3T, gràcies a la millora que mostren les principals economies. Tot i que el ritme de creixement és relativament moderat (so­­bretot quan es compara amb les sortides de recessions anteriors, no tant quan es té en compte que es mou ja en posicions fins i tot una mica superiors a les del creixement po­­tencial), també és cert que és sostingut i que sembla que tindrà continuïtat, ja que encara s'han de materialitzar plenament factors de suport com la depreciació de l'euro o l'expansió quantitativa del BCE. De fet, una de les sorpreses d'aquests últims mesos, tenint en compte el context de recuperació, s'ha donat, precisament, en l'àmbit monetari, en anunciar el BCE possibles mesures expansives addicionals que es precisaran al desembre. Ja que la recuperació està ben encarrilada (com ho confirmen les dades del 4T, que apunten a l'acceleració de l'activitat), és probable que aquestes mesures no siguin gaire àmplies i que la seva finalitat sigui, més aviat, la de reafirmar el compromís del BCE amb el compliment del seu mandat. Ara com ara, com a reflex d'aquestes expectatives de major expansió monetària, la rendibilitat dels bons europeus va baixar i l'euro es va depreciar.

El creixement espanyol es manté en el final de l'exercici. Les dades d'activitat del principi del 4T suggereixen que el ritme de creixement es va a mantenir en cotes similars a les del 3T, és a dir, a la zona del 0,8% intertrimestral. Les tendències de fons que sostenen el momentum de l'economia espanyola no varien gaire en relació amb les manifestades en els últims trimestres. La demanda interna continua sent el principal motor de l'activitat, alimentada per l'augment del poder adquisitiu de les llars (que, al seu torn, té el su­­port del bon ritme de creació d'ocupació i del descens dels preus energètics). Addicionalment, l'expansió monetària del BCE i el procés de sanejament del sector bancari faciliten que el crèdit prossegueixi la tendència cap a la normalització. Un dels sectors en què s'aprecien els efectes de la millora de les condicions financeres és l'immobiliari, que re­­­­gistra una sensible recuperació de la demanda d'habi­­tat­­ges. Pel que fa al sector exterior, el notable increment de les importacions, derivat de l'impuls comprador de la de­­man­­da interna, impossibilita que la seva aportació al crei­­xe­­ment sigui positiva. Aquesta realitat, però, no hauria d'en­­terbolir el bon comportament de les exportacions reals, la taxa de creixement de les quals en el 3T va doblar amb escreix el ritme d'avanç mitjà de les últimes dècades. Un re­­sultat destacable, atès que es dóna en el context d'una cer­­ta reducció del comerç mundial.