Incertesa a les economies emergents, però expansió a les avançades. «Una projecció de creixement del 3,3% per a enguany ja no és realista. Una projecció del 3,8% per a l'a­­ny vinent, tampoc. No obstant això, continuarem per damunt del llindar del 3%.» Són paraules recents de la di­­rec­­tora gerent de l'FMI, Christine Lagarde. El factor clau que explica l'empitjorament de les perspectives és, segons el seu parer, el menor impuls de les economies emergents. Es tracta d'una valoració que, amb les dades macroeconòmiques més recents a la mà, és compartida per la major part dels analistes i que, de tota manera, motiva una correcció apreciable de les cotitzacions als mercats emergents. No obstant això, la nostra lectura és que potser s'es­­ti­­gui interpretant la conjuntura actual des d'una òptica ex­­ces­­sivament parcial. En primer lloc, cal recordar que, si es compleixen aquestes previsions, l'economia mundial haurà encadenat quatre anys consecutius, del 2013 al 2016, creixent més del 3% anual, un ritme gens menyspreable. En se­­gon lloc, sembla que no es té prou en compte el fet que l'economia mundial és capaç d'absorbir el xoc emergent, ja que les economies avançades funcionen bé. No fa gaire temps, la gran preocupació era, precisament, la falta de to dels països més pròspers. Finalment, és important assenyalar la necessitat d'afinar l'anàlisi sobre els emergents. D'entrada, una regió important, l'Europa central, defuig l'onada d'incertesa, igual que altres països individualment rellevants, com Mèxic i l'Índia. En general, el patró que s'observa en aquests casos combina uns quadres macroeconòmics sanejats, un bon to de la demanda interna i, en el cas de Mèxic i de l'Europa emergent, uns vincles es­­trets amb economies avançades. Elimina això els dubtes sobre els emergents? No, perquè es manté la preocupació sobre l'autèntic estat de forma del més sistèmic de tots, la Xina, i sobre la situació d'altres, com Rússia i el Brasil, que em­­pitjoren de forma relativament ràpida. Preocupa també la situació de l'Amèrica Llatina i de les economies d'Àsia més connectades amb la Xina. En els dos casos, la forma que tingui la Xina de capejar el temporal determinarà molt les seves trajectòries futures. La nostra valoració és que el gegant asiàtic disposa de prou marge de maniobra per pal·liar l'etapa de feblesa mitjançant la política econòmica, però haurà d'afinar millor les seves intervencions que en el passat recent.

Els EUA i Europa, cadascun al seu ritme, aguanten el ti­­pus. Els EUA es continuen beneficiant d'una dinàmica de creixement positiva. El creixement registrat en el 2T, del 2,7% in­­teranual, es mantindrà sense gaires oscil·lacions en els prò­­xims trimestres, gràcies a l'impuls combinat del consum pri­­vat i de la inversió. El ritme expansiu no anirà acompanyat de gaires problemes d'inflació, ja que els preus energè­­tics contribuiran decisivament a contenir les tensions habituals en les fases madures del cicle. Davant aquesta si­­tua­­ció, malgrat que, atesa la incertesa existent, la Fed ha preferit mantenir el tipus de referència al setembre, preveiem que, al desembre, assistirem al primer augment del tipus d'interès des del llunyà 2004. La zona de l'euro, per la seva banda, consolida de forma gradual la recuperació. Després d'un primer semestre de creixement positiu però moderat, creiem que el segon semestre serà una mica més expansiu i que aquesta trajectòria es mantindrà el 2016. Així mateix, estimem que el possible impacte negatiu de la major incertesa global serà compensat pels efectes positius dels recents descensos del cru. També fem una lectura favorable dels comicis grecs, que reforcen la legitimitat del nou Govern per implementar el programa de rescat.

El creixement de l'economia espanyola perd una mica d'intensitat, però es mantindrà en taxes elevades. El creixement va ser particularment vigorós en el primer semestre, gràcies a factors de suport temporal, com la depreciació de l'euro, el relaxament de la política fiscal i l'abaratiment del petroli. Era d'esperar que, a mesura que l'impacte d'a­­quests suports s'anés moderant, el ritme d'avanç fos una mica menys dinàmic. Així ho reflecteix, per exemple, l'in­­di­­ca­­dor d'activitat de CaixaBank Research. De tota manera, la bona evolució d'elements de fons, com la reactivació del crè­­dit o la recuperació del sector immobiliari (cal esmentar aquí el fort augment dels preus en el 2T, superior al previst), fa preveure que el creixement es mantindrà per da­­munt del 2% a mitjà termini. A més a més, esperem que el perfil de desacceleració sigui més suau que el considerat abans de l'estiu (revisem a l'alça el creixement esperat el 2016, del 2,6% al 2,7%), gràcies a l'efecte positiu del nou descens del preu del petroli, factor que explica, també, per què esperem un escenari d'inflació més baixa. Així i tot, atesos alguns esdeveniments recents, els riscos que envolten aquestes previsions estan lleugerament esbiaixats a la baixa. En clau interna, la prima de risc d'Espanya ha augmentat des de mitjan juliol i supera ja la d'Itàlia. Atesa l'absència de novetats econòmiques de fons, aquest augment s'atribueix a la incertesa que desperten les cites electorals del tram final del 2015. L'entorn extern també podria ser una mica menys ferm, a causa de l'esmentada pèrdua d'impuls emergent.