L'any arrenca als EUA i a la Xina de forma més suau del que s'havia previst. No obstant això, una lectura massa negativa està fora de lloc: la feblesa ha estat propiciada per factors transitoris als EUA i, a la Xina, es produeix en el context d'un procés de desacceleració desitjada pel Govern (el qual disposa, a més a més, d'un notable marge de política econòmica per encarrilar aquest aterratge suau). Així mateix, altres economies clau, com el Japó i la zona de l'euro, van registrar un dinamisme més intens del que s'havia previst i poden compensar, en part, el to més feble dels EUA i de la Xina. Finalment, cal esmentar que Rússia i el Brasil, dos dels emergents que més preocupen, han mostrat resultats mixtos: el PIB va caure de forma clara als dos països en el 1T 2015, però les previsions eren, de fet, més negatives. Quin és el balanç global d'aquesta dispar evolució econòmica? El creixement mundial que esperem per al 2015, del 3,3%, és només lleugerament inferior al previst un mes enrere i, si es compleix, s'aproparà a la mitjana registrada entre el 1980 i el 2014.

Europa continua guanyant tracció. El PIB va créixer el 0,4% intertrimestral en el 1T 2015, una dècima més que en el trimestre precedent. Més enllà de la dada, és favorable que augmenti el nombre de països que registren un creixement acceptable: Espanya va créixer amb força, França va sorprendre positivament, Alemanya va mostrar un rit­­me raonable i una composició que anticipa bons resultats futurs, i Itàlia va sortir de la seva llarga recessió. Els indicadors disponibles mostren que, en el 2T, s'ha mantingut una tònica similar, la qual cosa tendeix a confirmar els escenaris positius que els analistes i les institucions internacionals dibuixen per a la zona de l'euro i que, en general, han estat revisats a l'alça en els últims mesos. Al maig, va ser el torn de la Comissió Europea, que va modificar els pro­­­­nòstics anteriors, a causa de l'efecte beneficiós que tenen diversos factors de suport temporals, com l'aba­­ra­­ti­­ment del petroli, la depreciació de l'euro i l'expansió mo­­ne­­tària del Banc Central Europeu (BCE). El seu escenari actual perfila un creixement de l'1,5% el 2015 i de l'1,9% el 2016. Atesa la bona evolució macroeconòmica, el prin­­cipal focus d'atenció s'ha centrat en l'evolució dels mercats financers.

Repunt de la volatilitat als mercats financers europeus. Després d'un primer trimestre amb les borses europees en oberta recuperació i amb les yields del deute públic en mínims (dos desenvolupaments que es poden vincular a les expectatives generades per l'expansió monetària del BCE), a l'abril, es van revertir en part les dues tendències. Particularment intens va ser l'augment sobtat de les rendibilitats del deute públic europeu entre el final d'abril i la meitat de maig. La interpretació de l'episodi no és senzilla, ja que hi han influït diversos factors de diferent índole. Els més importants són la incorporació de les perspectives d'una inflació i d'un creixement més elevats a la zona de l'euro a les cotitzacions dels bons, l'ajust de l'exposició dels inversors a la renda fixa europea, i la incertesa creixent sobre el desenllaç de les negociacions entre la Unió Europea i Grècia. Malgrat que la situació es va estabilitzar durant la segona quinzena de maig, a causa, en part, de la intensificació del programa de compres de deute públic del BCE, no es pot descartar que el to de major volatilitat persisteixi en els pròxims trimestres.

Brillants perspectives econòmiques a curt termini per a l'economia espanyola. A mesura que avança l'any, es confirma que l'economia registra un ritme de creixement elevat. Les dades de comptabilitat nacional del 1T presenten un creixement del 0,9% intertrimestral (superior al 0,7% del 4T, ja prou dinàmic) i els indicadors disponibles del 2T evidencien que aquest ritme es manté en cotes similars. El motor d'aquest avanç és, com ha succeït des del final del 2013, la demanda interna. Arran d'una recuperació que ja comença a ser perllongada en el temps (el gir a l'alça es va començar a materialitzar en el 3T 2013), la taxa d'avanç de l'ocupació s'accelera de forma apreciable: en el 1T, es van crear 127.000 llocs de treball (equivalents a temps complet), xifra que representa un increment del 2,8% interanual. Aquest notable vigor intern es comença a reflectir també en la inflació, per bé que de forma molt gradual: al maig, la inflació es va situar en el –0,2%, quatre dècimes per damunt del registre de l'abril, de manera que suma ja quatre mesos consecutius a l'alça. Aquesta positiva evolució conjuntural no ha de fer oblidar que l'economia espa­nyola encara té ajustos estructurals pendents per garantir una trajectòria de creixement sòlida a llarg termini. En aquest sentit, la Comissió Europea ha recordat, en l'informe recent de recomanacions sobre el programa d'estabilitat, la importància de garantir una correcció duradora del dè­­ficit públic i la posada en marxa de noves reformes estructurals.