Petroli i menys desequilibris macroeconòmics, dos vents de cua que donen suport a la recuperació global. El creixement mundial es continua accelerant en el tram final del 2014. Amb les dades de comptabilitat nacional a la mà, gairebé totes les economies de referència han mostrat en el 3T taxes d'avanç que milloren o que igualen les xifres del trimestre precedent. Certament, ho fan a ritmes notablement dispars, que van des del vigorós 1% intertrimestral dels EUA al decebedor –0,4% del Japó, passant per un escàs 0,2% a la zona de l'euro. Els primers indicadors del 4T apunten en la mateixa direcció: activitat a l'alça. Això hauria de permetre acabar el 2014 amb un creixement global mitjà del 3,3%, similar al del 2012, i consolidar un canvi de rumb més apreciable a mesura que avanci el 2015, any en què esperem un avanç del 3,9%. Aquesta tònica té el suport de dos grans vents de cua, la necessitat de dur a terme menys ajustos, a causa de la reducció dels desequilibris macroeconòmics, i l'abaratiment del petroli (tot i que, veritablement, el segon sigui un vent de cara per als exportadors de cru). Aquest últim factor és determinant per mantenir la inflació continguda, la qual cosa, al seu torn, facilita que la recuperació es pugui reforçar amb la continuïtat de les polítiques expansives de molts bancs centrals.
Els EUA consoliden la recuperació i la Xina gestiona de manera activa una desacceleració gradual. Les dues economies més grans mantenen les coordenades dels mesos anteriors, amb l'atenció centrada en la tònica de creixement de l'activitat, però, a mesura que ha anat avançant el 2014, s'han anat posant de manifest algunes tendències que seran importants el 2015. En el cas nord-americà, la Reserva Federal ha donat per finalitzat el programa de compra de bons, gràcies al bon to dels indicadors d'activitat i del mercat laboral. Malgrat que el mercat continua descomptant que la Fed no apujarà el tipus de referència fins a mitjan 2015, als EUA, es comencen a considerar elements de discussió més propis de fases més madures del cicle. Així, per exemple, les actes de la Fed comencen a reflectir la inquietud d'alguns membres sobre l'evolució prevista de la inflació. També a la Xina el discurs es mou. Les bones dades de creixement del 3T (avanç interanual del 7,3%) han permès aparcar els temors d'un «aterratge brusc» i han facilitat que l'Executiu comenci a transmetre el missatge que un creixement a la zona del 7% per al 2015 seria assumible. Així i tot, per prevenir que l'activitat llisqui de forma excessivament accelerada cap a aquesta nova tònica de creixement relativament més baix, el banc central xinès ha optat per rebaixar el tipus de referència fins al 5,6%, un moviment inesperat i de forta significació després de dos anys sense canvis.
Lenta recuperació del creixement a la zona de l'euro. Les xifres de creixement del 3T (del 0,2%, enfront del 0,1% anterior, en termes intertrimestrals) han permès allunyar els riscos d'una tercera recessió, però han confirmat un escenari poc atractiu: la zona de l'euro es recupera, tot i que ho fa a un ritme lent i amb importants diferències entre països. Així, mentre Espanya brilla en termes relatius, Itàlia decep una vegada més. En aquest context de recuperació mínima, la inflació es continua mantenint en nivells baixos. Així i tot, les nostres previsions apunten a una millora progressiva del to de l'activitat (i, de retruc, una inflació més alta) el 2015, quan la zona de l'euro es beneficiï de forma més apreciable de l'alça del comerç internacional (que ja es reflecteix en les xifres d'exportació de la zona de l'euro en conjunt) i de la recuperació gradual del crèdit, impulsat per les mesures expansives del BCE, que han de situar el seu balanç en una dimensió equivalent a la que tenia el 2012.
L'economia espanyola destaca positivament en el context europeu. Espanya va camí de gaudir, el 2015, del creixement econòmic més positiu des del 2007 (segons les nostres previsions, l'any vinent, el PIB avançarà l'1,9%). Les dades de la comptabilitat nacional del 3T van confirmar que l'economia va créixer el 0,5% i va repetir el vigorós to del 2T. En aquest sentit, esperem que l'activitat es mantingui en ritmes d'avanç només moderadament inferiors en els pròxims trimestres. Com succeeix amb la resta de la zona de l'euro, la reducció del preu del petroli i la millora del to exportador (Espanya es beneficia sensiblement de la depreciació de l'euro) seran elements fonamentals per consolidar la recuperació. Així mateix, en el cas espanyol, podríem assistir a un cert suport provinent d'un moderat relaxament fiscal (la Comissió Europea ha alertat d'un possible incompliment de l'objectiu de dèficit públic per al 2015, però, a diferència dels casos de França i d'Itàlia, no reexaminarà la situació al març). Completen un panorama positiu el suport de la competitivitat i els signes d'estabilització que emet el mercat immobiliari. Així i tot, caldrà controlar que la deriva de la inflació baixa no es consolidi, situació que, al seu torn, dependrà, en gran part, del fet que la recuperació de la zona de l'euro es materialitzi en els termes previstos.