L'economia mundial trampeja la incertesa geopolítica. Les dades macroeconòmiques conegudes durant l'estiu confirmen que l'economia mundial prossegueix el curs previst d'intensificació gradual del creixement, malgrat l'agreujament dels conflictes bèl·lics a Ucraïna, a l'Iraq i al Pròxim Orient, que han desencadenat alguns episodis de volatilitat als mercats financers. Així i tot, en el marc d'aquesta tendència d'acceleració global de l'activitat, conviuen situacions oposades. Mentre que els EUA s'acceleren, el Japó frena més del que estava previst, llastat per la pujada de l'IVA a la primavera. Entre els emergents, la Xina aguanta el tipus i els desequilibris inflacionistes remeten a la resta d'Àsia, a diferència del que succeeix a Rússia, Turquia i el Brasil. A la zona de l'euro, les bones dades d'Espanya contrasten amb l'afebliment sostingut d'Itàlia i de França i amb la caiguda inesperada del PIB alemany.

La laxitud monetària supera els brots de volatilitat de l'estiu. Episodis com el del Banc Espírito Santo o les represàlies comercials entre Moscou i els països de la UE han desencadenat rebrots localitzats i continguts de volatilitat durant el mesos estivals, però el seu abast ha estat limitat. El to de fons dels mercats continua sent positiu, amb índexs borsaris en zona de màxims i tipus d'interès lliures de risc en mínims. Els missatges de la Reserva Federal i del BCE a favor de perllongar les condicions monetàries, ja prou laxes, continua sent el puntal que sosté aquesta dinàmica. En la reunió del Comitè de Mercat Obert del juliol, Janet Yellen va ratificar les línies mestres de la seva política monetària i va transmetre un missatge en què s'aprecia un lleuger biaix cap a una posició gradualment més restrictiva. El seu homòleg europeu va reiterar de manera més explícita, en la trobada anual de bancs centrals a Jackson Hole, el compromís que, si es necessari, el BCE recorrerà a mesures expansives addicionals per combatre el risc deflacionista (a la zona de l'euro, la inflació va disminuir en una dècima a l'agost i ha acumulat una reducció de sis dècimes des de l'inici d'enguany).

Els EUA continuen creixent. Gràcies a la millora del consum i de la inversió i al repunt de les existències, l'economia nord-americana va créixer en el 2T l'1,0% en termes intertrimestrals (el 2,5% interanual), dada que contrasta amb la caiguda del 0,5% intertrimestral del 1T. En conjunt, les dades de comptabilitat nacional mostren un patró de creixement en què la demanda interna guanya fortalesa, i tot indica que el bon to de la inversió i del consum es mantindrà en el 3T. Així ho certifiquen la bona trajectòria dels indicadors ISM d'activitat empresarial i el repunt de la confiança del consumidor al juliol i a l'agost, que no s'havia observat des d'abans de la crisi. Així mateix, destaca la fortalesa que continua exhibint el mercat laboral, sense que això, ara com ara, es tradueixi en un augment de les tensions inflacionistes.

Recuperació a mig gas i dispar a la zona de l'euro. Els signes d'afebliment dels indicadors d'activitat durant el trimestre passat s'han materialitzat en un estancament de l'economia de la zona de l'euro en el 2T que ha posat fi a quatre trimestres d'avanç a un ritme mitjà del 0,2% intertrimestral. Sense disposar encara del desglossament del PIB per components, la caiguda de la confiança industrial suggereix un menor impuls de la inversió, i la demanda externa pateix els efectes de la feblesa del comerç mundial a l'inici d'enguany i de la intensificació de les tensions geopolítiques, en especial a Ucraïna. D'altra banda, el comportament de les economies francesa i italiana entorpeix l'avanç de l'activitat europea, tot i que s'espera que Alemanya recuperi una mica de dinamisme després de l'ensopegada del 2T. Aquestes dades, unides al deteriorament dels índexs de sentiment econòmic, PMI i de la confiança del consumidor en el 3T, conformen un escenari poc encoratjador per al segon semestre.

A Espanya, la demanda interna esperona el creixement. L'economia espanyola surt reforçada de l'estiu i defuig la decepció europea en matèria de creixement. L'embranzida que, a poc a poc, va guanyant la recuperació s'ha començat a percebre al mercat laboral: el nombre d'ocupats va augmentar en 402.400 persones i la taxa d'atur va caure en 1,45 p.p. en el 2T. També és notable el bon to que està mostrant la demanda interna: el consum de les llars ha avançat a un ritme mitjà del 0,6% intertrimestral durant quatre trimestres consecutius i la inversió ha repuntat amb força, impulsada, sobretot, pels béns d'equipament (+2,1% intertrimestral). No obstant això, la subordinació de la recuperació a la demanda interna deteriora el saldo exterior. El fort repunt de les importacions, combinat amb unes exportacions que han perdut força, ha situat el saldo corrent de nou en terreny negatiu. A més a més, cal no oblidar que una part del repunt de l'activitat és impulsada per factors temporals (com l'adopció de decisions de consum i d'inversió ajornades durant la crisi) i que la capacitat de resistència de l'economia espanyola a la feblesa europea és finita. Així, doncs, cal considerar amb una certa cautela l'optimisme incipient generat per la recuperació espanyola.