L'economia global va recuperant, a poc a poc, la normalitat. Tot i que és cert que els principals focus de risc persisteixen, la percepció que en tenen els inversors ha entrat en una fase de més estabilitat. Un cop superades les turbulències de l'inici de l'any, l'entorn financer i econòmic dels principals països emergents, els EUA i la zona de l'euro ha tendit a millorar. Segons el nou escenari de previsions de l'FMI, el creixement mundial arribarà al 3,6% el 2014 i al 3,9% el 2015, les dues xifres superiors a la dada del 2013, del 3,0%, i a la mitjana històrica recent. L'ac­­ce­­le­­ra­­ció del creixement global serà resultat, principalment, de la reactivació de les economies avançades. Però, potser, el canvi més important en el panorama que dibuixa l'FMI és el descens de la probabilitat que atribueix a una nova recessió global.

Calma relativa als mercats financers. Als països desenvolupats, la reactivació de l'economia i les expectatives de continuïtat de les condicions monetàries proporcionen un entorn favorable per als actius de risc en general i per al deute sobirà en particular. En aquest sentit, la Fed continua reduint les compres de bons (tapering) i suggereix que la pujada dels tipus oficials tindrà lloc a mitjan 2015, una data ja no gaire llunyana i que, a més a més, corre el risc d'avançar-se. En general, als mercats emergents, les condicions financeres evolucionen de forma favorable, de manera que han deixat enrere les tensions registrades al començament de l'any, tot i que la discriminació entre països continua sent clara. Hi ha dos casos preocupants. Al Bra­­sil, les autoritats monetàries van incrementar, per segona vegada enguany, el tipus d'interès de referència fins a l'11%, en un intent per frenar la inflació. A Rússia, immersa en el conflicte geopolític amb Ucraïna i exposada a les sancions d'Occident, el banc central va apujar els tipus oficials en mig punt, fins al 7,5%. Amb aquesta mesura, les autoritats tracten de limitar la fugida de capitals i de controlar l'escalada dels preus. Aquest moviment va ser posterior a la rebaixa de la qualificació creditícia de Rússia per part d'Standard & Poor's fins a BBB–, a un pas del bo porqueria. L'agència adverteix sobre l'elevada dependència de la seva economia de les exportacions energètiques i del perill que comportarien noves sancions internacionals sobre la inversió i el consum intern.

Els EUA i la Xina anuncien un creixement del PIB inferior al previst en el 1T 2014, però els indicadors recents d'activitat són favorables. En el cas de l'economia nord-americana, el PIB es va mantenir gairebé estancat, amb un avanç força pobre, del 0,1% en termes intertrimestrals anualitzats. De tota manera, una gran part d'aquesta situació ha estat conseqüència d'unes condicions climàtiques inusualment adverses. A més a més, els indicadors d'acti­­vi­­tat més recents han ratificat la bona marxa de l'economia, de manera que continua sent plausible esperar que el creixement de l'activitat es reactivi enguany i assoleixi taxes pro­­peres al 3%. Pel que fa al gegant asiàtic, el PIB va avançar l'1,4% intertrimestral, un registre lleugerament inferior a l'esperat, però suficient per allunyar els temors a un possible aterratge brusc de l'economia. L'Executiu xinès, atesa la transformació estructural de l'economia cap a un model més basat en el consum, interpreta que la via d'avanç es tro­­ba dins un interval raonable.

Milloren les perspectives de creixement a la zona de l'euro, però la pressió sobre el BCE augmenta. La fortalesa del sector exterior i, sobretot, la major solidesa de la demanda interna donen suport a la millora de les perspectives de creixement de la regió. L'FMI, per exemple, ha augmentat en una dècima el creixement del PIB previst per al 2014 i el 2015, fins a l'1,2% i l'1,5% anual, respectivament. Malgrat la millora del to de l'activitat econòmica, la taxa d'inflació es manté en cotes molt baixes i alimenta el debat sobre el risc de deflació. De fet, la pressió sobre el BCE perquè actuï ha augmentat en els últims mesos. A la llista de factors que pressionen perquè es dugui a terme una política monetària més laxa, s'han afegit l'apreciació de l'euro i el repunt dels tipus del mercat monetari. Ara com ara, l'actuació del BCE s'ha quedat en el pla verbal, però el to de les declaracions ha guanyat fermesa i concreció, fins al punt que ha aconseguit fer creïble que, si acaba sent neces­­sa­­ri, durà a terme un quantitative easing, un fet difícil d'ima­­ginar fa poc temps.

A Espanya, la reactivació de l'activitat va agafant impuls, però l'efecte sobre el mercat laboral es fa esperar. El PIB va créixer el 0,4% intertrimestral en el 1T 2014, un ritme d'a­­vanç coherent amb les últimes dades d'activitat, que ja apun­­taven un increment del ritme de creixement. Al pol oposat, segons l'EPA, en el 1T 2014, l'ocupació va recular el 0,1% intertrimestral en termes desestacionalitzats, un balanç més negatiu del que anticipaven els registres d'afi­­lia­­ció a la Seguretat Social. De tota manera, cal esperar que les bones dades d'activitat s'acabin traslladant al mercat laboral en els pròxims mesos. Així s'apunta en el nou quadre de previsions del Govern, en el qual també destaca la millora del dèficit públic previst per a enguany.