Consolidar la recuperació econòmica global és una prioritat. En els últims trimestres, l'economia mundial ha mostrat signes de reactivació, en especial gràcies a la millora observada als països avançats. No obstant això, aquest procés de recuperació no està lliure de riscos. En primer lloc, la Fed ha de mesurar i comunicar molt bé la velocitat a la qual retirarà les polítiques acomodatícies implementades en els últims anys. En segon lloc, el risc de tensions financeres als països emergents continua latent. I, finalment, a la zona de l'euro, les perspectives d'inflació reduïda han tornat a evidenciar la falta de consens sobre la política econòmica que les institucions europees han de seguir.

Es manté la tendència de fons de recuperació als Estats Units. Malgrat la revisió a la baixa del creixement en el 4T 2013 (del 2,7% al 2,5% interanual) i l'efecte de les condicions climàtiques adverses sobre els indicadors més recents, confiem que l'economia nord-americana mantindrà un bon ritme de creixement el 2014. La velocitat que pot aconseguir depèn, però, de dues variables crucials: la creació d'ocupació i la inversió empresarial. Així mateix, l'acord polític per suspendre el sostre de deute fins al març del 2015 permetrà un ajust fiscal més suau per a enguany. Sens dubte, però, el mes de febrer ha estat marcat pel re­­lleu a la presidència de la Reserva Federal. La nova presidenta de la Fed, Janet Yellen, ha dibuixat una visió continuista en relació amb el mandat anterior, un missatge que ha estat acollit positivament pels inversors. No obstant això, per evitar un nou repunt de volatilitat als mercats, és molt important que la política de comunicació de la Fed sigui clara i creïble.

Els mercats internacionals travessen una fase de turbulències moderades, amb origen als països emergents. La bona notícia és que no ha tingut lloc un contagi generalitzat ni una escalada de la volatilitat. Les economies més castigades han estat les que presenten més desequilibris externs i elevada dependència del capital exterior. La major discriminació per part dels inversors ha penalitzat menys els països més compromesos amb l'impuls reformista. Aquest seria el cas de l'Índia, on l'actuació decidida del banc central ha aconseguit estabilitzar les pressions inflacionistes i el dèficit per compte corrent. La notícia negativa és que l'entorn continua sent fràgil i el risc d'un augment de les turbulències, notable.

Es confirma la recuperació de l'economia de la zona de l'euro. Tal com s'esperava, el creixement es va intensificar en el 4T 2013 (el 0,3% intertrimestral, en relació amb el 0,1% del 3T). A més a més, el to ascendent que presenten les economies perifèriques i els bons registres dels indicadors econòmics del 1T 2014 permeten ser optimistes. En aquest sentit, la Comissió Europea ha revisat lleugerament a l'alça les previsions de creixement per al 2014 i el 2015, fins a l'1,2% i l'1,8%, respectivament. Destaca l'important pa­­per que s'espera que tingui la demanda interna. No obstant això, per assegurar un bon ritme de creixement, continua sent imprescindible mantenir l'esforç reformador, en especial als països de la perifèria, i assegurar la correcta
im­­plementació de la unió bancària.

La taxa d'inflació de la zona de l'euro es manté baixa (el 0,8% al febrer) i posa el BCE en un compromís. La tendència a la baixa dels últims mesos és deguda, en gran part, a la pressió dels preus energètics i dels béns industrials i de serveis. El manteniment de la inflació en cotes reduïdes dificulta el procés de despalanquejament que duen a terme els països de la perifèria i la seva capacitat per poder continuar guanyant competitivitat. A mesura que la de­­man­­da interna es vagi recuperant, la tendència a la baixa de la taxa d'inflació hauria d'arribar al final. De tota manera, és probable que es mantingui en cotes reduïdes durant un període relativament llarg de temps, la qual cosa hauria de fer reaccionar el BCE.

El consum i la inversió consoliden la recuperació econòmica a Espanya. El PIB del 4T 2013 va créixer el 0,2% intertrimestral, una dècima menys del que s'havia anunciat inicialment. Malgrat aquesta revisió, l'evolució dels diferents components del PIB és esperançadora. El consum de les llars i la inversió en béns d'equipament van avançar de forma notable, i la millora del mercat laboral i de la concessió de crèdit nou hauria de permetre que aquest dinamisme no decaigués al llarg de l'any. La demanda externa va tornar a contribuir positivament al creixement en el 4T i tanca així un any històric: el 2013, el saldo per compte corrent es va situar de nou en terreny positiu, situació que no es donava des del 1997. Tot plegat permet que la prima de risc es mantingui de forma confortable per sota dels 200 p. b., es­peronada, també, per la millora del rating per part de l'agència creditícia Moody's i pel manteniment de l'ímpetu reformista. En aquest sentit, el President del Govern va anunciar, durant el debat de l'estat de la nació, més mesures per fomentar la creació d'ocupació i noves reformes fiscals, com l'exempció del pagament de l'IRPF per a les rendes inferiors als 12.000 euros.