El nou any comença amb aires renovats d'esperança. La confiança que l'activitat econòmica guanyarà tracció a nivell global es fonamenta en tres grans factors. En primer lloc, en la millora de les condicions macroeconòmiques, de manera sòlida als EUA i al Japó, incipient a la zona de l'euro, i temptativa als emergents. En segon lloc, la recuperació de la confiança es basa en la reducció de múltiples riscos de cua que, en el passat recent, han representat serioses amenaces per a l'estabilitat financera global (crisi de la zona de l'euro, inici del tapering, disputa fiscal als EUA, sortida de capitals dels emergents, etc.). En tercer lloc, però no per això menys important, les polítiques monetàries ultralaxes del bloc de països desenvolupats. Tot i que amb matisos, esperem que les condicions favorables es mantinguin en el pròxim exercici.

La solidesa del procés de recuperació als EUA dóna ar­­gu­­ments a la Fed per iniciar el tapering. La reducció del ritme de compres de bons (tapering) començarà al gener i serà molt gradual, a raó de 10.000 milions de dòlars al mes (fins avui, les injeccions mensuals de liquiditat ascendien a 85.000 milions de dòlars). Els mercats financers han acollit de forma constructiva l'anunci de la Fed, situació que contrasta amb l'ambient d'elevada incertesa i de volatilitat que, durant mesos, han propiciat els dubtes sobre quan i com tindria lloc l'inici del tapering. El gros dels ac­­tius va reaccionar de forma positiva, amb guanys a les borses i repunts molt continguts en les rendibilitats del deute públic nord-americà. Així, la yield del bo nord-americà a deu anys es manté prop del 3%, mentre que la referència de dos anys se situa a la zona del 0,4%. En la mateixa línia, els índexs de volatilitat implícita de l'S&P 500 i dels treasuries van descendir (lleugerament) després de l'anunci de la Fed.

Atesa la presència d'algunes baules febles, convé mantenir la cautela. L'inici de l'estratègia de sortida de la Fed obeeix a una raó benigna: el creixement de l'economia nord-americana es dibuixa sòlid i autosostenible, no respon a pressions inflacionistes visibles ni a la sospita de bombolles ja creades en els actius financers, tot i que sí hi ha certs signes de sobreescalfament als mercats de bons dels EUA que és millor refredar. En aquest sentit, el tapering és benvingut. No obstant això, i a mesura que avanci el procés de normalització monetària, no es poden descartar sacsejades eventuals en les expectatives i en el sentiment dels inversors, que podrien propiciar repunts sobtats en els tipus d'interès, com va succeir durant l'estiu. La llista de candidats a ser els principals damnificats continua encap­­çalada per alguns països emergents amb elevats desequilibris externs i dependència del capital exterior. A l'Índia i al Brasil, per exemple, les tensions inflacionistes no remeten i deixen poc marge de maniobra a la política monetària per estimular l'economia. A la Xina, en canvi, els indicadors d'activitat continuen sent robusts, inscrits en un model de creixement en què el consum, de forma gradual, va adquirint més protagonisme.

A la zona de l'euro, Alemanya lidera la reactivació econòmica i deixa França enrere. Les últimes dades de confiança continuen marcant el camí de la recuperació i els principals riscos de la regió van perdent força de forma gradual. En matèria institucional, les autoritats europees continuen avançant cap a la unió bancària, la qual cosa ajuda a reduir la fragmentació financera entre la perifèria i el nucli, un ingredient primordial perquè el crèdit guanyi fluïdesa. Els països perifèrics han refermat el procés de consolidació fiscal i de correcció de desequilibris macroeconòmics i, a poc a poc, veuen com els inversors internacionals tornen a considerar-los una destinació atractiva en termes de rendibi­litat i de  risc. Tot plegat en un marc de política monetària expansiva que permet mantenir un entorn financer aco­­modatici.

L'economia espanyola es va acomiadar del 2013 amb dades que conviden a l'optimisme. Els indicadors d'alta freqüència de 4T 2013 confirmen el creixement iniciat en el trimestre anterior i, de fet, suggereixen una certa acceleració en el ritme d'avanç de l'activitat econòmica en el tram fi­­nal de l'any. La nostra previsió se situa en aquesta línia: esperem un augment del PIB del 0,2% intertrimestral, una dè­­cima per damunt del registre del trimestre anterior. Aquesta previsió podria ser, fins i tot, superada, a causa del dinamisme que ha mostrat la demanda interna en els úl­­tims mesos. La millora important de les previsions de creixement que la majoria d'inversors internacionals han fet en els últims mesos i la caiguda de la prima de risc evidencien que, a poc a poc, les reformes adoptades en els últims anys propicien la recuperació de l'apetència inversora. Es tracta, per tant, d'un escenari encoratjador. El 2014 es perfila com l'any clau per consolidar els pilars que han de sostenir el creixement futur de l'economia espanyola.