L’activitat econòmica global va anar de més a menys el 2019, un any marcat per l’alentiment general de l’economia. Després de dos anys de creixement elevat, en què l’economia global va avançar el 3,8% (2017) i el 3,6% (2018), les dades suggereixen una disminució important del ritme d’avanç fins a cotes properes al 3% en el conjunt del 2019 (en concret, el 2,9%, segons les nostres estimacions). La principal culpable d’aquest alentiment de l’economia internacional és la incertesa, paraula clau de l’any 2019. La incertesa ha augmentat, sens dubte, a causa, principalment, de les tensions comercials entre els EUA i la Xina, de les complexitats polítiques de la UE (Itàlia, el brexit) i de la situació geopolítica global (amb les complicades tessitures de Hong Kong, de l’Iran i de Xile, entre d’altres). Així, una economia que ja es veia afectada per la maduresa del cicle econòmic (i en què, per tant, calia esperar una certa desacceleració) ha rebut l’impacte d’una incertesa que, al seu torn, ha llastat el comerç exterior, la inversió i el consum: en definitiva, el creixement econòmic. Malgrat que els riscos continuen presents, a CaixaBank Research esperem que aquestes pressions reculin el 2020 i el 2021 i que l’economia global es recuperi, tot i que, probablement, es mantindran creixements més baixos que en els últims anys.
Les tensions comercials entre els EUA i la Xina es van intensificar el 2019 després de la treva temporal acordada al desembre del 2018 entre Washington i Pequín. Després d’aplicar augments aranzelaris al juny i al setembre, els EUA tenen ara aranzels elevats sobre, aproximadament, 360.000 milions de dòlars d’importacions xineses. La Xina, al seu torn, els té sobre 60.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. Aquestes mesures proteccionistes i, en especial, la incertesa sobre la relació futura entre els dos països expliquen una bona part de la caiguda dels fluxos comercials durant el 2019 (una caiguda que, d’altra banda, no succeïa des de la crisi economicofinancera global del 2008). Irònicament, malgrat que el conflicte principal en matèria comercial sigui entre els EUA i la Xina, ara com ara són altres països, com els de la UE, més sensibles als canvis de confiança global i més integrats internacionalment, els que, pel que sembla, han estat més penalitzats per l’augment de la incertesa.
El sector manufacturer dels països avançats ha patit en especial per la incertesa global, però també per un shock a la indústria automobilística (vegeu el Focus «Les dificultats del sector manufacturer mundial», en aquest mateix Informe Mensual). Així, des de fa sis mesos, el PMI global de manufactures es troba per sota dels 50 punts, llindar que separa la zona expansiva de la contractiva. Destaca la diferència entre els països emergents, on el sector va tocar fons cap a la meitat d’enguany i ja mostra indicis de recuperació (amb un PMI de 51 a l’octubre), i els països avançats, on el PMI de manufactures es troba encara força per sota dels 50 punts (48,6 a l’octubre). Així, aquests números apunten a un creixement moderat en el 4T 2019.
ZONA DE L’EURO
Europa ha estat la principal víctima de l’empitjorament de l’entorn global el 2019, per la seva elevada obertura comercial i per la seva integració en l’economia global. Així, al novembre, la Comissió Europea va revisar les previsions de creixement per a l’any 2019 a la baixa en 11 dels 19 països de la zona de l’euro i en 17 països per a l’any 2020. La situació de fons és la d’un alentiment general de l’economia europea el 2019, sense senyals que mostri més ímpetu en els pròxims trimestres. Dels principals països, van destacar les notables revisions a la baixa a Alemanya (–0,1 p. p. el 2019 i –0,5 p. p. el 2020) i a Espanya (–0,2 p. p. i –0,4 p. p.). La raó principal del canvi, segons la Comissió, és que, malgrat que els riscos de recessió continuen sent baixos, els factors que llasten el creixement europeu persistiran. Entre aquests factors, cal esmentar un creixement moderat en l’economia global, la feblesa del comerç internacional i els problemes al sector industrial mundial.
El creixement del PIB de la zona de l’euro es va mantenir en nivells moderats en el 3T 2019. En concret, el PIB va créixer l’1,2% interanual (el 0,2% intertrimestral), un registre gairebé igual al del trimestre anterior, la qual cosa confirma que l’economia europea s’ha encallat en ritmes de creixement baixos. No obstant això, la demanda interna continua donant suport a l’activitat, amb una contribució d’un elevat 2,2 p. p. al creixement interanual, impulsada pel consum i per la inversió. El descens de la taxa d’atur a l’octubre (fins al 7,5%) ens indica que, ara com ara, el mercat de treball ha resistit la caiguda de l’activitat que es va produir el 2019. Per països, destaca el creixement molt moderat a Itàlia (el 0,3% interanual i el 0,1% intertrimestral) i a Alemanya (el 0,5% interanual i el 0,1% intertrimestral). Alemanya va evitar per poc la recessió tècnica, definida per dos trimestres consecutius amb creixement negatiu. De cara al 4T, el comportament dels indicadors d’activitat en l’inici del trimestre i l’índex de sentiment econòmic de la zona de l’euro (ESI) apunten a un creixement similar al del 3T.
Alemanya, focus de diversos shocks. L’economia alemanya, molt oberta i dependent del sector industrial, s’ha vist particularment afectada pels factors que expliquen l’alentiment de l’economia global: les tensions comercials entre els EUA i la Xina, la incertesa sobre el brexit i els problemes de la indústria i, en especial, del sector automobilístic. També van influir les tensions entre la UE i els EUA, tot i que la decisió sobre l’increment dels aranzels sobre les importacions d’automòbils europeus segurament quedarà ajornada fins al 2020. Una mostra que aquesta incertesa afecta l’economia alemanya és, per exemple, que alguns productors de cotxes alemanys ja han anunciat que augmentarien la producció als EUA. Per la seva banda, el sector serveis es continua mostrant resistent, amb uns PMI per damunt del llindar dels 50 punts (51,3 al novembre), però persisteix el risc que els seus vincles amb el sector industrial l’acabin llastant més. Amb tot plegat, els últims indicadors d’activitat apunten a un creixement en el 4T similar al del 3T (el 0,1% intertrimestral) i, per tant, a un avanç de l’economia alemanya el 2019 a la vora del 0,6% (l’1,6% el 2018).
ESTATS UNITS
L’economia dels EUA continua avançant a bon ritme. El PIB dels EUA es va mantenir sòlid en el 3T, malgrat les tensions comercials que envolten l’economia. En concret, l’activitat econòmica nord-americana va créixer el 0,5% intertrimestral (el 2,1% interanual), lleugerament per damunt de les previsions del consens i de les de CaixaBank Research. Es tracta d’un avanç semblant al del trimestre anterior i en cotes destacables, en especial tenint en compte les mesures proteccionistes i les tensions comercials que han envoltat el país en els últims temps. No obstant això, de cara al 4T, els indicadors disponibles apunten a un creixement una mica més moderat. En concret, la producció industrial va caure a l’octubre l’1,1% (el –0,1% al setembre), i les vendes minoristes es van desaccelerar (el 3,7% a l’octubre i el 4,5% al setembre). Així i tot, la solidesa del consum privat, juntament amb la bona marxa del mercat laboral, apunta a una certa inèrcia en el creixement econòmic nord-americà, que s’hauria de prolongar en els propers trimestres.
La inversió empresarial, en canvi, es va tornar a contreure per segon trimestre consecutiu i mostra una desacceleració intensa el 2019. En el 3T, la inversió empresarial va recular el 0,1% en relació amb el trimestre anterior, esperonada per la caiguda en la inversió en estructures i en béns d’equipament. No obstant això, aquesta caiguda queda matisada per l’efecte base que implica el funcionament ferm de la inversió el 2018, impulsada per la reforma impositiva de l’Administració Trump (per a més detalls, vegeu el Focus «Bones perspectives de l’economia nord-americana, amb permís de la inversió», en aquest mateix Informe Mensual).
El ritme d’activitat continua cedint als emergents. Malgrat que el sector manufacturer ja es recupera al bloc dels emergents (com ho testifica l’evolució de les dades de PMI de manufactures comentada més amunt), l’indicador sintètic d’activitat que elabora per a aquests països l’Institut Internacional de Finances (IIF) va tornar a recular a l’octubre, de manera que la breu recuperació del ritme d’activitat del primer tram del 2019 es podria haver truncat. Més enllà de factors idiosincràtics, els emergents afronten una tessitura complexa, amb l’empitjorament d’expectatives, amb dades reals a la baixa i amb pressió financera com a resposta a la intensificació o al manteniment de diferents «vents de cara» que els afecten (en particular, la incertesa geopolítica, la desacceleració del comerç mundial i l’evolució a la baixa del preu de moltes primeres matèries).
La desacceleració índia s’intensifica. En el 3T, l’economia índia va créixer el 4,5% interanual (el 5,0% en el 2T), un registre per sota del que s’esperava i que suma el sisè trimestre consecutiu d’alentiment. La notable desacceleració de la inversió i la pèrdua de dinamisme de les exportacions, afectades per un entorn global més advers, van ser els principals factors que expliquen l’empitjorament en el ritme d’activitat econòmica del país asiàtic.
