El creixement es modera en la segona meitat del 2019. Així ho reflecteixen indicadors com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que manté una tendència a la baixa des de fa ja uns mesos i que, al setembre, es va situar en un nivell contingut (51,2 punts). En gran part, això és degut a l’afebliment del comerç mundial i al refredament generalitzat del sector manufacturer (l’índex PMI de manufactures es manté per sota del llindar dels 50 punts que separa la zona expansiva de la contractiva). No obstant això, ara com ara, el sector serveis manté la seva resiliència (l’índex PMI de serveis es manté per damunt dels 50 punts), la qual cosa mitiga la desacceleració del ritme d’activitat. Aquest entorn de menor dinamisme també es reflecteix en l’última actualització del quadre macroeconòmic de l’FMI, on la institució va tornar a reduir les previsions de creixement per a l’economia global el 2019 (del 3,2% del juliol al 3,0%), tant per a les economies avançades com per a les emergents, i va mantenir el balanç de riscos esbiaixat a la baixa. En bona part, la revisió del Fons reflecteix l’efecte negatiu de les mesures proteccionistes implementades fins ara pels EUA i per la Xina i les conseqüències negatives indirectes de les tensions comercials entre els dos països. Malgrat aquesta revisió, l’FMI espera un lleuger repunt del creixement mundial de cara al 2020, fins al 3,4% (raonablement en línia amb la previsió del 3,2% de CaixaBank Research), esperonat per la millora de l’activitat a diverses economies emergents.

Les tensions comercials es mantenen com el principal focus de risc per a l’economia global. D’una banda, els EUA i la Xina van anunciar un acord (dins el marc d’una primera fase de negociacions) que va suspendre l’augment aranzelari sobre les importacions xineses previst per al 15 d’octubre, tot i que els detalls d’aquest acord encara no han estat definits. Així i tot, malgrat aquest acord i malgrat la intenció de les dues parts de continuar negociant en una segona fase, la incertesa continuarà llastant el creixement econòmic en els propers trimestres (ja que les negociacions han patit més d’un vaivé en els últims trimestres i la confiança de les empreses i dels consumidors es restaurarà només de forma molt gradual). De l’altra, les tensions comercials entre els EUA i la UE es van intensificar després que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) dictaminés que la UE havia atorgat ajudes il·legals a Airbus i autoritzés els EUA (com a compensació) a introduir aranzels per valor de 7.500 milions d’euros sobre un ventall de productes europeus (la major part agroalimentaris). Malgrat que aquests aranzels poden ser eliminats en qualsevol moment, la seva introducció (efectiva el 18 d’octubre) pot contribuir al deteriorament del sentiment econòmic.

EUROPA

A Europa, la saga del brexit s’allarga i s’allarga. En particular, el primer ministre britànic Boris Johnson i la UE van assolir un nou acord per a la sortida del Regne Unit. No obstant això, la Cambra dels Comuns va deixar en suspens la ratificació d’aquest acord de sortida en requerir que, abans, s’aprovi la legislació necessària per fer-lo efectiu. Així mateix, ja que no es va ratificar cap acord abans del 19 d’octubre, Johnson es va veure forçat per llei a demanar a la UE una nova extensió (i ja en van tres) del brexit, aquest cop fins al final de gener del 2020, tot i que amb l’opció de sortir abans si l’acord de sortida aconsegueix ser ratificat en les properes setmanes. Tot i que aquesta extensió elimina els temors a un brexit desordenat a curt termini, una sortida sense acord més endavant no queda del tot descartada. Per exemple, això podria succeir si, en les properes eleccions generals (que s’han convocat de forma anticipada per al 12 de desembre), els partits pro-brexit obtenen prou suport per tornar a situar l’opció d’un brexit dur sobre la taula.

Mentrestant, l’activitat a la zona de l’euro aguanta el tipus. En particular, el creixement del PIB de la zona de l’euro es va mantenir estable en el 0,2% intertrimestral (l’1,1% interanual) en el 3T 2019, un ritme una mica per damunt de les nostres previsions i de les del consens d’analistes (el 0,1% intertrimestral). Així i tot, el creixement continua en cotes modestes, en especial per la feblesa de la indústria i del sector exterior (penalitzats per la desacceleració de l’economia mundial i per l’entorn d’incertesa global que han comportat, entre altres factors, les tensions comercials entre els EUA i la Xina i la incògnita del brexit), a més d’altres llastos idiosincràtics, com el shock sectorial a la indústria automobilística. Tots aquests elements afecten més Alemanya, país del qual encara no es coneix la dada de PIB del 3T. Dels països dels quals sí que coneixem les dades, van destacar en positiu França, on el creixement es va mantenir en el 0,3% intertrimestral en el 3T (l’1,3% interanual), i Espanya (el 0,4% intertrimestral). En canvi, l’economia italiana va mantenir la tònica de creixement baix dels últims trimestres (amb un avanç del 0,1% intertrimestral i del 0,3% interanual).

La demanda interna continua donant suport a l’activitat a la zona de l’euro. En particular, els consumidors es continuen beneficiant d’una política monetària molt acomodatícia i d’un mercat laboral que continua generant ocupació (més d’1,4 milions de llocs de treball en l’últim any, segons les dades de l’enquesta de població activa del 2T 2019, fins als 147 milions d’ocupats, xifra que supera en gairebé 3 milions els nivells d’ocupació màxims del 2008) i que presenta una taxa d’atur en mínims dels 11 últims anys (el 7,5% al setembre). Així mateix, la dinàmica positiva del mercat laboral es va traslladant a poc a poc als salaris (van créixer el 2,2% interanual en el 2T 2019). En aquest context, indicadors de consum com les vendes minoristes mantenen un funcionament positiu (el +2,1% interanual a l’agost). No obstant això, alguns indicadors de sentiment relacionats amb la demanda també han començat a flexionar a la baixa (l’indicador de confiança del consumidor elaborat per la Comissió Europea va disminuir a l’octubre fins als –7,6 punts, mínim des del començament del 2017).

ESTATS UNITS

L’economia dels EUA es manté sòlida. En el 3T, el PIB va avançar el 0,5% intertrimestral (l’1,9% en termes intertrimestrals anualitzats) i el 2,0% interanual, un ritme similar a l’observat en el 2T 2019 i lleugerament superior a les previsions de CaixaBank Research i del consens d’analistes. Es tracta d’un avanç sòlid, en especial si tenim en compte el context de tensions comercials que envolta el país nord-americà des de fa uns mesos i les mesures proteccionistes ja en marxa. Així i tot, de cara als propers trimestres, cal esperar que el creixement dels EUA es vagi moderant, en part pel llast del conflicte comercial, però també per la pròpia maduresa del cicle econòmic. En aquest sentit, en els últims mesos, alguns indicadors avançats d’activitat, com els índexs de sentiment ISM manufacturer i de serveis, han flexionat de manera substancial a la baixa (47,8 i 52,6 punts al setembre, respectivament, cotes no vistes des del 2016). D’altra banda, les possibles mesures d’estímul fiscal el 2020 (sobretot, en l’àmbit d’infraestructures) i la política monetària acomodatícia de la Fed poden actuar com a contrapès i mitigar la desacceleració del creixement.

Malgrat els efectes del conflicte comercial sobre la inversió, el mercat laboral i el consum mantenen un bon to. D’una banda, la inversió empresarial es va tornar a contreure per segon trimestre consecutiu en el 3T (el –0,8% intertrimestral), llastada per la caiguda en béns d’equipament. De l’altra, es van crear 136.000 llocs de treball al setembre, una xifra especialment notable en una economia que se situa en plena ocupació des del 2018. Així mateix, la taxa d’atur va baixar fins al 3,5%, el nivell més baix des del desembre del 1969, i els salaris van avançar el 2,9% interanual. D’aquesta manera, la dinàmica positiva del mercat laboral continua donant suport al consum privat (que va avançar el 0,7% intertrimestral en el 3T), component clau del creixement i amb una inèrcia elevada.

Sense signes de pressions inflacionistes. Al setembre, la inflació general es va mantenir estable en l’1,7%. Per la seva banda, la inflació subjacent, més lligada a l’evolució de l’activitat econòmica, es va situar en nivells més alts (el 2,4%), tot i que sense signes de pressions a l’alça. En aquest context, l’absència de tensions en els preus i la presència de focus d’incertesa van empènyer la Fed a tornar a abaixar els tipus d’interès (per tercera vegada enguany) en 25 p. b., fins a l’interval de l’1,50%-1,75% (tot i que es manté cauta pel que fa a futures retallades).

EMERGENTS

I, a la Xina, la desacceleració de l’economia no s’atura. En particular, el PIB de la Xina va avançar el 6,0% interanual en el 3T 2019, la qual cosa representa una desacceleració de 2 dècimes en relació amb el registre del 2T i el creixement més baix des que el país va començar a publicar dades de PIB trimestrals (el 1993). En part, aquesta desacceleració reflecteix la transició estructural de la Xina cap a una economia més terciaritzada, que comporta ritmes de creixement menys intensos. Però una part de la desacceleració dels últims trimestres també ha estat causada pel menor dinamisme del sector industrial i per l’elevada incertesa associada a la guerra comercial amb els EUA, que ha penalitzat les exportacions xineses. En els propers trimestres, preveiem que l’economia xinesa es continuarà alentint de manera gradual. No obstant això, les autoritats tenen encara marge per continuar estimulant l’economia, en especial mitjançant la política monetària, i per evitar una desacceleració abrupta.