L’apetència pel risc es recupera. Després d’un estiu turbulent, des del setembre, els estímuls monetaris acomodaticis adoptats per la Fed i pel BCE han servit de punt de partida per a la millora progressiva del sentiment dels inversors. A més a més, a l’octubre, el to dels mercats financers es va continuar recuperant de forma gradual, a mesura que els inversors van valorar de manera positiva l’acostament comercial entre els EUA i la Xina i els avanços sobre el brexit (vegeu la secció d’Economia internacional). No obstant això, al voltant d’aquesta tendència de millora, la volatilitat de tots els actius financers (i, en especial, dels de deute públic) es va mantenir relativament elevada per l’absència de solucions en ferm en els dos conflictes. Així, en uns mercats sensibles a les declaracions polítiques i als missatges dels bancs centrals, a l’octubre, les principals borses globals van tancar en positiu i van recuperar una part de les pèrdues patides durant l’estiu, els tipus d’interès sobirans van repuntar amb força a les dues bandes de l’Atlàntic i els preus de les primeres matèries es van encarir.

Les borses pugen de manera generalitzada. A més de la recuperació del sentiment, l’octubre va oferir, als mercats de renda variable, un altre argument per donar suport a la millora de les expectatives: l’inici de la campanya de resultats empresarials del 3T 2019. La majoria dels beneficis presentats fins a la data de tancament d’aquest Informe Mensual van superar amb escreix les previsions dels analistes, en especial als EUA (tot i que cal recordar que, des del començament d’enguany, els analistes han rebaixat de manera generalitzada les projeccions, arran de l’empitjorament de les perspectives del creixement econòmic). Així, els índexs borsaris de les economies desenvolupades van registrar avanços en el conjunt del mes (S&P 500, +2,0%; Euro­Stoxx 50, +1,0%). A nivell sectorial, la recuperació del sentiment dels inversors es va reflectir en la revaloració de les companyies financeres (afavorides per l’augment dels tipus d’interès sobirans) i de les cícliques (companyies en què els beneficis són més sensibles al cicle econòmic). Per la seva banda, els índexs borsaris de les economies emergents també van experimentar alces (MSCI Emerging Markets, +4,1%), atesa l’expectativa d’una millora de les relacions comercials entre Washington i Pequín.

Els tipus sobirans es continuen recuperant. Malgrat que, al començament d’octubre, els tipus d’interès sobirans dels EUA i de la zona de l’euro van tornar a disminuir, arran de la publicació d’algunes dades d’activitat febles, al llarg del mes, es van tornar a recuperar, gràcies als esdeveniments positius al voltant de les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i del brexit. A més a més, als EUA, la corba sobirana es va desinvertir per primera vegada des del juny, en situar-se el tipus d’interès a 10 anys per damunt del tipus a 3 mesos (històricament, una corba invertida ha anticipat una entrada en recessió al cap d’uns trimestres). Així mateix, a Europa, la millora de l’apetència pel risc va comportar un augment de la rendibilitat del bund alemany (aproximadament de +20 p. b.) i la reducció de les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro fins a nivells mínims de l’any.

La lliura esterlina s’enforteix amb els acords del brexit. L’optimisme dels inversors sobre el brexit es va estendre també al mercat de divises a través del tipus de canvi de la lliura, que es va apreciar més del 4% (en relació amb el dòlar i l’euro) després de la publicació de l’acord de sortida entre el Regne Unit i la UE. Addicionalment, i com a reflex d’una menor aversió al risc, el dòlar nord-americà es va depreciar en relació amb la majoria de divises de les economies avançades i emergents (el peso argentí va ser una de les excepcions, amb una depreciació una mica superior al 3%, atesa la perspectiva d’un canvi de Govern després de les eleccions generals celebrades el 24 d’octubre).

El BCE defensa l’estímul del setembre en l’adéu de Draghi. Després de les importants mesures anunciades al setembre (en especial, la retallada del tipus depo fins al –0,50% i la represa de les compres netes d’actius a un ritme de 20.000 milions d’euros mensuals), no va haver-hi novetats en la reunió de l’octubre del BCE. Els membres del Consell de Govern van destacar la persistència de l’escenari de creixement baix, la inflació feble i la incertesa elevada per donar suport a les decisions adoptades al setembre i per reiterar la necessitat d’una política fiscal més expansiva. A més a més, van demanar unitat i van deixar enrere el desacord exhibit el mes anterior. D’altra banda, aquesta va ser l’última reunió de Mario Draghi al capdavant del BCE (Christine Lagarde agafarà el relleu al novembre), i una gran part de la roda de premsa posterior va estar dedicada a valorar-ne el llegat. En aquest sentit, Draghi va defensar la política de tipus d’interès negatius i les altres mesures de política monetària no convencional, i se li va fer memòria també de les paraules Whatever it takes (el que faci falta), per les quals serà recordat, per posar fi, el 2012, a la por a la ruptura de la zona de l’euro.

La Fed abaixa tipus per tercera vegada enguany. Basant-se de nou en la persistència dels riscos sobre l’escenari i en unes pressions inflacionistes moderades, la Reserva Federal va abaixar els tipus d’interès en 25 p. b., fins a l’interval 1,50%-1,75%. En la roda de premsa posterior a la reunió, el president Jerome Powell va assenyalar que aquest nivell dels tipus d’interès és l’apropiat per a l’escenari econòmic de la Fed, que projecta un creixement moderat, un mercat laboral robust i un acostament de la inflació cap al seu objectiu. En aquest sentit, Powell també va suggerir que, en absència d’alteracions materials de l’escenari, no hi haurà moviments en els tipus d’interès en els propers mesos. Malgrat que aquesta referència es pot aplicar per igual a les possibles pujades i baixades, els comentaris de Powell apuntaven a una menor predisposició a apujar els tipus, de manera que és probable que, en els propers trimestres, la Reserva Federal mantingui un biaix acomodatici. D’altra banda, la Fed va decidir, al començament d’octubre (en una reunió d’urgència), tornar a comprar deute públic a curt termini a un ritme de 60.000 milions de dòlars al mes, amb l’objectiu d’incrementar les reserves bancàries i la liquiditat als mercats interbancaris. Sobre aquesta decisió, els membres de la Fed van reiterar que no es tracta d’un nou QE, ja que, a diferència de les compres d’actius realitzades després de la Gran Recessió (centrades en actius amb venciments a més llarg termini), aquesta vegada no es pretén disminuir la prima temporal del deute sobirà.