Els indicadors d’activitat global continuen mostrant avanços significatius a l’inici del 4T. Així, a l’octubre, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost mundial (que inclou tant els sectors manufacturers com els de serveis) va augmentar lleugerament i es va situar en els 54,0 punts, una còmoda zona expansiva. A nivell sectorial, tant l’índex manufacturer com el de serveis van continuar apuntant a creixements notables de l’activitat. A nivell regional, van continuar destacant els ferms avanços de la zona de l’euro, malgrat la lleugera correcció en relació amb el setembre. Aquesta evolució avala l’escenari de CaixaBank Research, que preveu una acceleració moderada
del creixement mundial, des del 3,2% del 2016 fins al 3,6% del 2017 i el 3,8% del 2018.

En aquest context de millora, però, persisteixen els focus d’in­­certesa. En particular, destaquen els de caràcter financer, així com la proliferació de riscos de caràcter geopolític, polític i comercial. La intensificació de la guerra freda al Pròxim Orient o les tensions persistents amb Corea del Nord són alguns dels geopolítics més destacats (vegeu «Riscos el 2018: (geo)política i comerç internacional», al Dossier d’aquest mateix Informe Mensual). Així mateix, a nivell comercial, continua preocupant el desenllaç en les negociacions del NAFTA. Malgrat que creiem que el procés servirà per establir un tractat que modernitzi les relacions econòmiques entre els EUA, Canadà i Mèxic, no es pot descartar una certa involució comercial. Ara com ara, en aquest aspecte, les dades més recents apunten a avanços destacables dels fluxos comercials de mercaderies. Situació que no ens ha de sorprendre, ja que, a curt termini, l’acceleració de l’activitat econòmica estimula la recuperació del comerç. A llarg termini, a més a més, el comerç internacional és una font rellevant de creixement econòmic global, de manera que els brots de proteccionisme són un risc a la baixa en aquestes bones perspectives.

ESTATS UNITS

L’economia dels EUA continua avançant amb pas ferm. Se­­gons la segona estimació del PIB que va realitzar el Bureau of Economic Analysis, l’economia nord-americana va créixer un destacable 0,8% intertrimestral en el 3T (el 2,3% interanual). Una dada que es va situar per damunt de les previsions més optimistes i que indica que l’impacte dels huracans Harvey i Irma ha estat inferior a l’esperat. Així, el creixement tancarà l’any lleugerament per damunt del que s’havia previst inicialment (el 2,2% en el còmput anual del 2017). En aquesta mateixa línia, els primers indicadors d’activitat del 4T mostren que el ritme de creixement es manté ferm en el tram final de l’any. Al novembre, l’índex de confiança del consumidor del Conference Board es va enfilar fins als 129,5 punts, un nivell no vist en els 17 últims anys. Per la seva banda, els índexs de sentiment empresarial (ISM), tant de manufactures com de serveis, es van situar en una còmoda zona expansiva a l’octubre (58,7 i 60,1 punts, respectivament).

El mercat laboral torna a mostrar bons resultats a l’octubre. En particular, després de la dada negativa del setembre per l’efecte dels huracans, a l’octubre, es van crear 261.000 llocs de treball. Per la seva banda, la taxa d’atur va baixar fins al 4,1%, i la taxa d’atur ampliada (la U6, que té en compte, entre d’altres, les persones desanimades i les que treballen a temps parcial però que voldrien fer-ho a temps complet) va recular fins al 7,9% i va atènyer el nivell més baix assolit durant l’última etapa expansiva, al desembre del 2006. En canvi, els salaris van avan­­çar el 2,4% interanual, 5 dècimes per sota de l’avanç del se­­tembre, el menor creixement des del febrer del 2016. No hi ha dubte que, d’una economia tan propera a la plena ocupació, es­­peraríem creixements salarials més robusts, coherents amb els assolits en el passat (superiors al 3%). No obstant això, és molt probable que elements de caràcter estructural, com la globalització, la demografia o la tecnologia, estiguin afectant a la baixa aquests creixements salarials.

Les dades d’inflació donen suport a una nova pujada de ti­­pus de la Fed al final d’enguany. En particular, la inflació dels EUA es va situar en el 2,0% a l’octubre, 2 dècimes per sota del registre del mes anterior. No obstant això, la inflació subjacent, menys subjecta als vaivens del preu de l’energia i dels aliments, es va situar en l’1,8%, 1 dècima per damunt del registre del se­­tembre, després de cinc mesos estancada. Sens dubte, la millora de la dada subjacent afavoreix una nova pujada per part de la Fed en la propera reunió del desembre, tal com ho preveu CaixaBank Research.

Continuen els passos cap a l’aprovació de la reforma impositi­­va nord-americana. Amb un ampli suport dels republicans, la Càmera de Representants va aprovar la seva proposta de reforma impositiva. No obstant això, el Senat, on els republicans tenen una majoria més feble, encara està elaborant la seva pròpia proposta. No obstant això, perquè la reforma impositiva si­­gui efectiva, tant la Càmera de Representants com el Senat han d’aprovar la mateixa versió del projecte de llei, quelcom que no esperem que s’ajorni més enllà del 1T 2018.

JAPÓ

El PIB del Japó va tornar a créixer en el 3T 2017 i encadena set trimestres de creixement positiu, situació que no es donava des del 2001. En termes intertrimestrals, l’economia nipona va avançar un significatiu 0,3% (l’1,7% interanual), amb el su­­port de la demanda externa, davant el robust creixement de les exportacions i la reculada de les importacions. També va ser re­­llevant la contribució positiva del component d’existències. Els dos elements van compensar la caiguda del consum privat, que va recular de forma puntual en el 3T. Després de la publicació de la dada, la previsió de creixement per al còmput anual del 2017 se situa en l’1,5% (1 dècima per damunt de la previsió anterior).

Els primers indicadors d’activitat evidencien que el ritme de creixement continuarà sent significatiu en l’últim trimestre de l’any. Així, les exportacions japoneses van continuar anotant avanços importants a l’octubre, amb un creixement interanual del 14,0% (el 14,1% al setembre). A nivell regional, van destacar les exportacions cap a la Xina, mentre que les vendes als EUA es van alentir lleugerament després de mesos de forts avanços. En termes reals, les exportacions també van créixer de forma sòlida, la qual cosa indica que el sector exterior podria tenir una important contribució al creixement del PIB en el 4T, tal com ja va passar en el 3T. Per la seva banda, a l’octubre, els ín­­dexs de sentiment, tant empresarials com del consumidor, es van situar en nivells molt elevats.

EMERGENTS

Les entrades de capitals cap a les economies emergents es mantenen. A l’octubre i al novembre, els emergents van continuar atraient inversió estrangera i van rebre entrades netes de capital per valor de 13.300 milions de dòlars de mitjana mensual (fluxos de cartera, segons les estimacions de l’IIF). El notable ritme d’activitat que mantenen els emergents en conjunt, que se situa al voltant del 5% per a l’agregat de les principals economies, dona suport a la solidesa d’aquests fluxos de capital.

A la Xina, els indicadors d’activitat continuen mostrant un to positiu malgrat la moderació de l’octubre. En concret, les vendes al detall van créixer el 10,0% interanual, un registre notable però 3 dècimes inferior al del mes anterior, a causa, en part, de factors estacionals. La producció industrial, al seu torn, va créixer el 6,2% a l’octubre (el 6,6% al setembre). L’impacte de les noves mesures de regulació mediambiental sobre l’activitat industrial explica una bona part d’aquesta moderació. De la mateixa manera, les exportacions (en termes nominals i en dòlars) van créixer un considerable 5,4% interanual a l’octubre (en l’acumulat de 12 mesos), gràcies a l’acceleració de les ex­­por­­tacions al Japó i a la UE. Així i tot, la xifra mensual (el 6,9%) es va situar lleugerament per sota de la del mes de setembre (el 8,1%) a causa de l’alentiment de les exportacions d’acer i de car­­bó de coc, indústries afectades per les esmentades mesures mediambientals. Més enllà d’aquest alentiment en el mes d’octubre, les bones dades d’activitat del conjunt del 2017 asseguren un creixement per al còmput anual del 6,8%, i del 6,5% per al 2018 (aquesta última xifra lleugerament per damunt de la previsió anterior).

El PIB del 3T 2017 de l’Índia confirma que l’economia es va recuperant de manera gradual dels dos shocks més recents (desmonetització i problemes en la implementació del nou impost sobre béns i serveis). En particular, el PIB va créixer el 6,3% interanual en el 3T 2017, després de les dades més febles del primer i del segon trimestre (el 6,1% i el 5,7%, respectivament).

Mèxic i Rússia, dues lectures molt diferents de la desacceleració del PIB del 3T 2017. A Mèxic, un atípic 3T no altera la imatge d’una economia que resisteix els efectes de la normalització monetària de la Fed, del procés de renegociació del NAFTA i de la incertesa generada per les properes eleccions presidencials. En canvi, a Rússia, la sensació de fons continua sent de fragilitat, entre altres motius perquè l’economia continua patint el manteniment de les sancions internacionals. Si entrem en el detall de l’evolució conjuntural, l’economia russa va créixer l’1,8% interanual, després d’un atípicament elevat 2,5% interanual en el 2T 2017. Malgrat que no es disposa del detall per components, els indicadors suggereixen que ha estat l’evolució del sector industrial (i, en particular, de l’extracció de petroli) la prin­­cipal responsable de l’alentiment. Per la seva banda, el PIB de Mèxic va caure el 0,3% intertrimestral en el 3T (el +1,5% in­­teranual), després de créixer el 0,3% (l’1,9% interanual) en el 2T. El detall per components va revelar que el principal responsable de la pèrdua de ritme va ser el sector secundari (principalment, la mineria, que inclou l’extracció petroliera), especialment afectat pels efectes de l’huracà Harvey i, en menor grau, per l’impacte dels dos terratrèmols del setembre. No obstant això, es preveu que els treballs de reconstrucció permetin una recuperació del creixement ja en el 4T.