El creixement sorprèn a l’alça en el primer semestre. La informació disponible corresponent als mesos d’abril a juny, encara molt incompleta, mostra que el creixement econòmic es man­­-té elevat en el 2T. En concret, l’indicador avançat del PIB de CaixaBank Research prediu un avanç del 0,8% intertrimestral, una xifra molt similar a la del 1T. El bon ritme de creixement d’enguany s’explica, sobretot, per la millora de l’entorn exterior. D’una banda, l’elevada incertesa política que planava sobre els principals països de la zona de l’euro s’ha anat esvaint de forma favorable, en especial després de les eleccions franceses, en què el partit del president Macron, La República en Marxa, va obtenir la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional francesa. Així mateix, el resultat de les eleccions britàniques ha augmentat la probabilitat d’un brexit «suau» que garanteixi una transició ordenada i en què el Regne Unit mantingui un accés raonable al mercat únic europeu. De l’altra, l’evolució del preu del petroli sorprèn a la baixa. En particular, després de l’acord assolit pels països de l’OPEP per allargar la retallada de la producció de cru fins al març del 2018, s’esperava que el petroli iniciés una tendència alcista. Però, ara com ara, això no ha estat així. De fet, el preu del barril de Brent en euros ha reculat el 8,7% al juny. D’aquest nou escenari, en què s’espera que l’augment del preu del petroli sigui més moderat del previst amb anterioritat, l’economia espanyola, molt depenent de les importacions de cru, en surt especialment beneficiada.

Les perspectives de creixement es revisen de nou a l’alça. Les bones dades d’activitat del primer semestre i l’entorn internacional més favorable han propiciat una nova onada de revisions a l’alça en els pronòstics de creixement de l’economia espanyola per a enguany. En particular, la mitjana de les previsions dels diferents analistes i institucions, com l’OCDE, l’FMI i el Banc d’Espanya, ha augmentat fins al 3,0% per al 2017, 4 dècimes més que tres mesos abans. CaixaBank Research manté la previsió en el 3,1%, perquè ja la va revisar en 3 dècimes a l’alça el mes passat. D’aquesta manera, aquest serà el tercer any consecutiu en què el creixement del PIB superarà el 3%. Es tracta, per tant, d’un context en què seria desitjable continuar impulsant una agenda de reformes estructurals ambiciosa que reforci la capacitat de resistència de l’economia espanyola a les tempestes que puguin venir en el futur.

El consum privat, que es va desaccelerar en el 1T, s’ha tornat a enfortir. Els indicadors vinculats al consum privat han recuperat el dinamisme després de l’atonia amb què van començar l’any. En concret, les vendes del comerç al detall van avançar l’1,6% interanual a l’abril, netament per damunt del 0,8% de la mitjana del 1T, i la confiança del consumidor va assolir un nivell de 2,2 punts al maig, un registre superior al del 1T (–2,2 punts). Al seu torn, el consum privat, amb el suport d’una millora continuada de les condicions de finançament i de la renda bruta disponible de les llars, va avançar el 2,2% interanual en el 1T. D’aquesta manera, la taxa d’estalvi es va situar en el 7,0% de la renda bruta disponible en el 1T, una cota una mica inferior a la mitjana històrica del 9,6%.

La creació d’ocupació és molt dinàmica. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va accelerar el ritme de creixement fins a un elevat 3,9% interanual al maig. Per bé que el maig tendeix a ser un mes d’elevada creació d’ocupació, ja que coincideix amb l’inici de la temporada turística, la sèrie desestacionalitzada, que corregeix per aquest factor estacional, també mostra una evolució molt positiva, amb 60.608 persones més, un augment superior al del mateix mes dels tres anys anteriors. Per la seva banda, l’atur registrat va baixar en 111.908 persones (dada sense desestacionalitzar), i el ritme de descens de l’atur registrat es va mantenir elevat (–11,1% interanual).

La contenció salarial es manté. L’índex del cost laboral harmonitzat, que mesura el cost laboral per hora treballada mantenint constant l’estructura per branques d’activitat, es va mantenir pla en el 1T en relació amb el 4T (–0,1% en termes interanuals). Així mateix, l’increment dels salaris pactats en conveni al maig va ser, de mitjana, de l’1,3%. Aquestes dades mostren la continuïtat de la moderació salarial en un context en què encara no s’ha assolit un acord sobre la negociació col·lectiva entre patronal i sindicats per a enguany.

La inflació es modera per l’evolució del preu del petroli. L’IPC general va pujar l’1,5% interanual al juny (l’1,9% al maig) i es modera de forma notable en relació amb els registres del 3,0% del començament de l’any. Això s’explica, en gran part, per la desacceleració del preu dels carburants en termes interanuals. De cara als propers mesos, un preu del petroli feble farà que la inflació general es continuï reduint per tancar l’any una mica per sota de l’1%. Per la seva banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va ser de l’1,0% al maig, 2 dècimes per sota del registre de l’abril, i s’espera que es mantingui en aquestes cotes en la segona meitat de l’any. L’absència de pressions inflacionistes significatives malgrat el dinamisme de l’activitat econòmica s’explica per un nivell, encara elevat, de recursos productius infrautilitzats.

L’augment més moderat del preu del petroli també donarà suport al compte corrent. A l’abril, el saldo per compte corrent va ser de 19.123 milions d’euros en l’acumulat de 12 mesos (l’1,7% del PIB), superior als 17.661 milions de l’abril del 2016, gràcies a la millora del superàvit de serveis. Pel que fa al comerç internacional, les dades de duanes mostren un cert deteriorament del saldo de béns en l’acumulat del gener a l’abril (–8.398 milions d’euros) en relació amb el mateix període del 2016 (–5.581 milions), situació deguda, íntegrament, a la pitjor evolució del saldo energètic. De cara a la resta de l’any, preveiem el manteniment del superàvit per compte corrent. D’una banda, el menor creixement previst del preu del petroli en termes inter­­anuals contindrà l’augment de la factura energètica. De l’altra, les exportacions de béns no energètics mantindran la seva positiva evolució (creixement del 4,3% interanual a l’abril, acumulat de 12 mesos). Aquest bon funcionament s’explica pel major creixement dels mercats de destinació, en especial la zona de l’euro, destinació del 66% de les exportacions espanyoles. Així mateix, l’arribada de turistes internacionals continua millorant els registres rècord del 2016, amb un creixement de l’11,7% interanual al maig.

El preu de l’habitatge guanya tracció. El sector immobiliari, un dels sectors d’activitat que més va recular durant la crisi, es recupera a bon ritme. En el primer trimestre de l’any, la inversió en habitatge residencial va guanyar tracció i la compravenda d’habitatges va mostrar un dinamisme elevat, gràcies a la incidència de factors positius com la creació d’ocupació, el seu impacte favorable sobre la renda de les famílies i la millora de l’accés al crèdit. En aquest context, el preu de l’habitatge basat en les compravendes va créixer el 5,3% en termes interanuals en el 1T 2017 (el 2,3% intertrimestral). Per la seva banda, el preu del sòl va avançar el 6,2% interanual en el 1T 2017. L’evolució positiva del preu del sòl, que acostuma a anticipar l’evolució fu­­tu­­ra del preu de l’habitatge, mostra que la tendència alcista es mantindrà en els propers trimestres.

El ferm creixement econòmic contribueix a millorar les finances públiques. El dèficit consolidat de les Administracions públiques va ser del 0,4% del PIB en el 1T. És a dir, en relació amb el 1T 2016, el dèficit es va reduir 4 dècimes del total de les 12 necessàries per assolir l’objectiu del 3,1% del PIB el 2017. D’altra banda, el deute del conjunt de les Administracions públiques va assolir el 100,4% del PIB en el 1T 2017. Per sectors, el deute de l’Administració central va pujar fins al 87,8% del PIB (el 87,0% en el 4T 2016); el de les comunitats autònomes es va mantenir gairebé estable en el 24,8% del PIB, i el de les corporacions locals es va reduir lleugerament fins al 2,8% del PIB. L’elevat nivell de deute evidencia la importància de mantenir els esforços de consolidació fiscal.

El crèdit bancari es continua recuperant i la morositat continua reculant. El desglossament del crèdit del 1T 2017 mostra que el crèdit al consum continua creixent a bon ritme, mentre que el crèdit a la resta de segments encara decreix, tot i que cada vegada ho fa a un ritme menor. Per la seva banda, la taxa de morositat va continuar reculant a tots els segments (llevat del crèdit al consum), tot i que cal assenyalar que la morositat a la construcció i en el crèdit al promotor encara es manté en cotes molt altes. A mitjà termini, la reducció de la morositat continuarà tenint el suport de la millora de l’activitat econòmica, del mercat laboral i de les vendes de carteres d’actius dubtosos.