Malgrat el brexit, la recuperació de la zona de l’euro continua avançant a ritme moderat, amb el suport de la política monetària expansiva del BCE, de la caiguda del preu del petroli i de la depreciació de l’euro. L’impacte del brexit sobre el creixement és més contingut del que s’havia previst inicialment. Una mostra d’això és la millora generalitzada dels indicadors econòmics en els últims mesos. Així mateix, la Comissió Europea, en l’informe de tardor, no ha canviat de forma substancial les previsions per al 2016 i el 2017. La Comissió preveu un creixement per a la zona de l’euro el 2016 de l’1,7% i espera un ritme de creixement similar, tot i que una mica inferior, per al 2017 (de l’1,5%, gairebé en línia amb l’1,4% de CaixaBank Research), a causa de la pèrdua d’impuls d’alguns vents de cua (com la recuperació del preu del petroli) i del repunt de la incertesa política per les eleccions a França, als Països Baixos i a Alemanya. L’entitat també recorda que l’escenari de previsions continua molt condicionat per la resolució favorable dels riscos externs, com un menor creixement global, una major feblesa del comerç mundial i una intensificació de les tensions geopolítiques.

El ritme de creixement continua sent molt diferent entre països i destaca l’avanç de la perifèria. Eurostat va confirmar que el ritme de creixement del PIB de la zona de l’euro en el 3T va ser del 0,3% intertrimestral, el mateix que en el trimestre anterior. Per països, destaca en positiu el fort avanç de Portugal, amb un augment del 0,8% (+0,5 p. p. en relació amb el 2T), d’Espanya i de Grècia. A Alemanya, malgrat que l’increment va ser una mica inferior a l’esperat (el 0,2% intertrimestral), l’avanç de la demanda interna, amb una contribució al creixement de 0,4 p. p., suggereix que la tendència de fons continua sent positiva. Per als propers trimestres, esperem que el conjunt de la zona de l’euro mantingui un ritme de creixement similar, entre el 0,3% i el 0,4% intertrimestral, tot i que tot fa pensar que les importants diferències entre països també es mantindran.

El creixement als països de l’Europa emergent s’alenteix temporalment. Les dades del PIB del 3T mostren que els països de la regió mantenen un ritme de creixement elevat, tot i que inferior al del 2T. Per països, continua destacant el creixement de Romania i d’Eslovàquia, per damunt del 4% i del 3% inter­anual, respectivament. D’altra banda, Polònia, Hongria i la República Txeca, amb un avanç inferior a l’esperat, van decebre. No obstant això, d’acord amb l’escenari de continuïtat de la recuperació a la zona de l’euro, les perspectives de creixement per als propers trimestres als països de l’Europa emergent són positives. S’espera que el creixement, tant el 2016 com el 2017, se situï al voltant del 3,0% a la majoria d’aquests països.

Els indicadors d’activitat apunten a una certa acceleració del ritme de creixement en el 4T. Així ho reflecteix l’índex compost PMI, que es manté còmodament en zona expansiva (per damunt dels 50 punts) i, al novembre, es va accelerar fins als 54,1 punts, el nivell més alt dels 11 últims mesos. Per la seva banda, l’índex de sentiment econòmic (ESI) del 4T es manté en nivells màxims anuals (106,5 punts). Per països, destaca, en especial, Alemanya, amb un índex PMI en els 55 punts de mitjana a l’octubre i al novembre i un indicador de sentiment empresarial IFO que, al novembre, va assolir el nivell més alt dels tres últims anys.

La demanda interna continua sent el motor de la recuperació econòmica. Les vendes al detall van augmentar l’1,3% inter­­anual al setembre i van tancar el 3T 2016 amb un creixement mitjà de l’1,5%. Aquest avanç, tot i que una mica inferior al del 2T (l’1,9%), continua situant el consum privat com un dels principals suports de la recuperació econòmica de la zona de l’euro. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro va augmentar de forma considerable al novembre, fins a situar-se en els –6,1 punts (–8,0 a l’oc­­tu­­bre), el nivell més alt del 2016. En els propers mesos, s’espera que el bon to del consum de les llars continuï, amb el suport de la millora del mercat laboral i dels baixos tipus d’interès, i que contribueixi a l’avanç de la inflació.

La inflació s’allunya dels números vermells. La inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), es va situar en el 0,6% al novembre, 0,1 p. p. per damunt de la dada de l’octubre (el 0,5%). D’altra banda, la inflació subjacent es va accelerar lleugerament fins al 0,8%, 0,1 p. p. per damunt del registre anterior. En els propers mesos, esperem que la inflació general es continuï recuperant a mesura que la tendència alcista del preu del petroli es vagi consolidant i que la inflació subjacent augmenti de forma gradual amb l’avanç de l’activitat. En aquest sentit, la recuperació de les expectatives d’inflació de la zona de l’euro és un signe particularment encoratjador.

El saldo per compte corrent de la zona de l’euro es manté en terreny positiu. El superàvit de la balança per compte corrent de la zona de l’euro (acumulat de 12 mesos) va arribar als 337.500 milions d’euros al setembre, un registre equivalent al 3,2% del PIB i superior als 322.500 milions d’euros del setembre del 2015. L’augment va ser degut, en bona part, a un major superàvit en el saldo de béns (368.100 milions d’euros, equivalent al 3,5% del PIB), impulsat pel baix preu del petroli i per la depreciació de l’euro. De cara als propers trimestres, esperem que el superàvit extern disminueixi de forma gradual a mesura que el preu del petroli es recuperi i que les importacions augmentin amb la recuperació de la inversió a la zona de l’euro.

La Comissió Europea demana als països que tenen marge fiscal que l’utilitzin correctament per donar més suport a la política monetària del BCE. La Comissió recomana que s’implementi una política fiscal moderadament expansiva al conjunt de la zona de l’euro amb la finalitat d’impulsar la recuperació. A més a més, la Comissió ha subratllat la importància que els països que disposen de marge fiscal l’utilitzin per impulsar el creixement i que els països que no disposen d’espai fiscal millorin l’estructura de les finances públiques per donar suport a la inversió pública i privada i dirigeixin els recursos a usos que augmentin el creixement potencial de l’economia. De tota manera, el missatge llançat per la Comissió Europea ha estat rebut amb un cert escepticisme. En aquest sentit, tot fa pensar que la política fiscal al conjunt de la zona de l’euro el 2017 tornarà a ser neutral en termes generals, després del to lleugerament expansiu que va tenir el 2016. De fet, la pròpia Comissió preveu que la reducció del dèficit públic al conjunt de la zona de l’euro continuï i passi de l’1,8% del PIB el 2016 a l’1,5% el 2017 i que el deute públic disminueixi del 91,6% del PIB el 2016 al 90,6% el 2017. Cal esmentar que la Comissió, en analitzar els pressupostos dels països membres, ha demanat a Espanya es­­forços addicionals per complir l’objectiu de dèficit el 2017 i ha alertat Itàlia i Portugal de la importància de mantenir un pla pressupostari a mitjà termini creïble, atès l’elevat deute públic que tenen. D’altra banda, la Comissió ha demanat a Alemanya que augmenti la despesa en infraestructures, en educació i en R+D, ja que compta amb prou espai fiscal per fer-ho.

França: lenta recuperació abans de les presidencials. El creixement de l’economia gal·la continua sent modest, amb una com­­posició fràgil i vulnerable a shocks externs. En concret, la demanda interna manté un to positiu, però discret, amb un con­­sum privat i públic que continuen mostrant signes de feblesa i una inversió que, després d’un llarg període de letargia, comença ara a oferir senyals de recuperació. Per al 4T, atesa la millora dels indicadors, és probable que es produeixi un lleuger repunt en el ritme d’avanç de l’activitat, que permetrà tancar l’any amb un creixement de l’1,2%. Per al 2017, i d’acord amb les previsions per a la zona de l’euro, tot fa pensar que el ritme de creixement continuarà sent molt similar a l’actual. La situació econòmica de França, per tant, fa més necessari que mai que, en les eleccions previstes per a l’any vinent, sigui escollit un president amb una agenda de reformes ambiciosa que millori la capacitat de creixement del país a llarg termini. No obstant això, l’augment de la fragmentació del vot fa que el resultat sigui, a dia d’avui, molt incert, i no sembla que els candidats amb probabilitats importants de guanyar presentin una agenda econòmica amb aquestes prioritats. En aquest sentit, destaca l’alça del Front Nacional, que defensa una política econòmica proteccionista, tant en matèria d’aranzels com d’im­­migració, i que vol fer un referèndum perquè França surti de l’euro. En els propers mesos, per tant, caldrà seguir amb molta atenció l’evolució de les enquestes, malgrat que, en eleccions recents, han mostrat una fiabilitat limitada, i veure com es va concretant l’agenda econòmica dels principals candidats.