El ritme de creixement es va mantenir elevat en el 3T. Malgrat que la informació disponible encara és incompleta, els indicadors d’activitat d’alta freqüència palesen que el ritme d’expansió es va mantenir molt vigorós entre el juliol i el setembre. En concret, el model de previsió del PIB de CaixaBank Research situa el creixement intertrimestral en el 0,8%, un registre similar al dels quatre últims trimestres. El bon funcionament de l’activitat des del començament d’enguany, millor del que s’havia previst, ha empès molts analistes a revisar a l’alça la previsió de creixement del PIB per al conjunt del 2016 (a CaixaBank Research, mantenim la previsió en el 3,1%, ja que ja la vam millorar el mes passat). La previsió per al 2017, però, no ha estat revisada i se situa en un rang considerablement in­ferior al del 2016, entre el 2,1% i el 2,5% (la previsió de CaixaBank Research és del 2,4%). Això implica que, en el tram final d’enguany i, sobretot, durant l’any vinent, s’espera una desacceleració de l’activitat, amb taxes de creixement del PIB al voltant del 0,6% intertrimestral.

Pel costat de l’oferta, el sector serveis es consolida com el principal motor de la recuperació. Des de l’inici de la millora en el 3T 2013, el sector d’activitat que ha liderat la recuperació pel costat de l’oferta ha estat el dels serveis de mercat (sector serveis, excloses l’Administració pública, la sanitat i l’educació). I, ara com ara, aquesta fortalesa no perd embranzida. Així ho mostra l’índex de la xifra de negocis del sector serveis, que va avançar un notable 4,4% interanual al juliol. En canvi, els signes d’alentiment de la indústria són cada vegada més clars: al juliol, l’índex de la xifra de negocis industrial va accelerar la caiguda al –2,8% interanual, i l’entrada de comandes a la indústria va anotar el –8,0%. De tota manera, aquestes xifres negatives queden matisades per dos aspectes rellevants. En primer lloc, la reculada de la indústria s’explica, en bona part, pel sector energètic: la xifra de negocis industrial sense energia va avançar el 0,5% interanual al juliol. En segon lloc, la caiguda dels preus industrials també afecta negativament la facturació del sector. Si s’analitzen indicadors basats en volum (en lloc de valor), com l’índex de producció industrial, i s’exclouen les divisions relacionades amb l’energia (com, per exemple, «Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat»), el panorama és més encoratjador: al juliol, la taxa de variació interanual es va situar en l’1,4%. En positiu, destaca la fabricació d’automòbils, amb un creixement acumulat de la producció del 30% entre el gener del 2013 i el juliol del 2016.

Pel costat de la demanda, la contribució del sector exterior guanya protagonisme. L’actualització de la sèrie comptable del PIB que realitza anualment l’INE va evidenciar que la demanda interna va tenir una contribució menor al creixement del PIB el 2015 (3,4 p. p., enfront dels 3,8 p. p. estimats anteriorment). Malgrat tot, això va ser compensat per una menor contribució negativa de la demanda externa (–0,1 p. p., enfront dels –0,6 p. p. anteriors). L’evolució més positiva del sector exterior reforça la idea que es produeix un canvi cap a un model de creixement més sostenible, basat en la major capacitat exportadora del teixit empresarial espanyol i en una menor dependència de les importacions. Aquesta tendència es va mantenir en els dos primers trimestres del 2016: l’excel·lent funcionament de les exportacions (i l’avanç més contingut de les importacions) va fer que la demanda externa contribuís positivament al creixement del PIB en termes interanuals.

Ara com ara, la caiguda puntual de les exportacions de béns al juliol no preocupa. La reculada (el –9,1% interanual) s’ex­plica, en gran part, per un efecte de calendari, de manera que s’es­­pera que, a l’agost, es compensi una gran part d’aquesta dada negativa. Més preocupants són l’alentiment del comerç glo­­bal i l’impacte que pugui tenir sobre el sector exportador es­­panyol, que, ara com ara, es mostra molt resistent. Per la seva ban­­da, la major reculada de les importacions al juliol (el –12% in­­teranual) va ajudar a millorar el dèficit comercial, que es va situar en els 8.436 milions d’euros en l’acumulat del gener al juliol (comparat amb un dèficit de 12.876 milions en el mateix període del 2015).

La recuperació del mercat laboral continua a bon ritme. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va baixar en 144.997 persones a l’agost, una reculada estacional molt similar a l’habitual en els mesos d’agost de cada any. Una gran part del descens es va concentrar en sectors que, habitualment, aturen l’activitat durant les vacances i que la reprenen al setembre, com l’educació (–58.052) o la construcció (–12.011). Així, la taxa de va­­riació interanual es manté en un elevat 3,0% (el 3,1% al juliol). A més a més, la millora important de les expectatives de creació d’ocupació al setembre, tant als serveis com al comerç al detall, fa preveure que l’ocupació continuarà evolucionant de forma favorable en el tram final de l’any.

Continua la moderació dels costos laborals. Un factor que, pos­­siblement, contribueix al dinamisme de la creació d’ocupació és la contenció del cost laboral per treballador, que continua gairebé estancat. Segons l’Enquesta trimestral de cost laboral, en el 2T 2016, es va situar en els 2.589 euros per treballador i mes, xifra que representa una taxa de variació interanual del –0,1%. En un context de baixa inflació (el 0,3% al setembre) i d’atur elevat (el 20,0% en el 2T), cal esperar que la moderació salarial continuï i que la millora de la renda disponible de les famílies continuï provenint d’un nombre d’ocupats cada vegada més elevat.

El fort augment del consum manté l’estalvi en taxes moderades. La positiva evolució del mercat de treball es reflecteix en les rendes salarials, que van créixer el 3,9% interanual en el 2T i van compensar el descens de les rendes no salarials (el –4,3% interanual), però no van evitar que la renda bruta disponible de les llars (la suma de les rendes salarials i de les no salarials) es desaccelerés fins a l’1,7% interanual. El menor creixement de la renda disponible i el fort impuls del consum privat en el 2T (el 2,9% interanual en termes nominals) van fer que la taxa d’estalvi se situés en el 8,3% de la renda bruta disponible de les llars, 1 p. p. per sota del registre del 2T 2015.

El preu de l’habitatge va mantenir el to expansiu en el 2T 2016. L’índex basat en les compravendes va créixer l’1,8% intertrimestral (el 3,9% interanual), i el preu de taxació, el 0,9% in­­ter­­trimestral (el 2,0% interanual). Les compravendes també evolucionen de forma favorable (el 13,5% interanual al juliol). De cara als propers trimestres, s’espera que la tendència alcista dels preus continuï, gràcies a l’impuls de la demanda d’ha­­bi­­tat­­ge, a un nivell d’activitat al sector de la construcció encara molt baix i a l’escassetat d’habitatge per vendre a determinades zo­­nes prime (per exemple, a les grans ciutats). Així ho anticipa el fort increment del preu del sòl, del 6,6% interanual en el 2T, que acostuma a avançar uns trimestres l’evolució futura del preu de l’habitatge.

El creixement del crèdit bancari continua donant suport a la re­­cuperació. El relaxament de les condicions financeres també exerceix un paper important en la recuperació del sector immobiliari. Al juliol, la concessió d’hipoteques per a la compra d’ha­­bitatges va avançar el 27% interanual (acumulat de 12 mesos), de manera que és un suport fonamental per a la de­­­­manda. Malgrat tot, el saldo viu de crèdit hipotecari encara continua reculant (el –3,6% interanual). Per la seva banda, el saldo viu de crèdit al consum continua avançant a bon ritme (el 4,5% interanual). Pel que fa al crèdit a les societats no financeres, el desglossament del crèdit bancari del 2T 2016 per segments mostra una moderació de la caiguda del crèdit als sectors productius, tot i que el crèdit promotor i el del sector de la construcció encara van recular a taxes elevades. Per la seva banda, la taxa de morositat es va mantenir en el 9,4% al juliol, però destaca la reducció de la taxa de morositat del crèdit promotor en l’últim any.

L’ajust dels comptes publics continua sent l’assignatura pendent. Al juliol, el dèficit del conjunt de les Administracions pú­­bliques, excloses les corporacions locals, es va situar en el 3,1% del PIB (sense comptabilitzar les pèrdues per l’ajuda financera, del 0,2% del PIB). Aquesta xifra iguala el registre del juliol del 2015 i, per tant, mostra la falta d’ajust en els comptes públics des de l’inici d’enguany. Cal destacar que les mesures anunciades pel Govern (augment dels pagaments a compte de l’impost de societats) haurien de corregir aquesta tendència en el tram fi­­nal de l’any. De tota manera, els dubtes sobre la capacitat de complir els objectius de consolidació fiscal a mitjà termini es mantenen, la qual cosa fa que l’economia espanyola sigui més sensible als eventuals canvis de sentiment inversor internacional. Aquest és un aspecte de màxima rellevància, atès l’elevat nivell del deute públic. En concret, en el 2T 2016, va assolir el 100,5% del PIB, una xifra que queda lluny de les previsions facilitades a Brussel·les dins el Programa d’Estabilitat 2016-2019, on es preveia que el deute tancaria aquest exercici en el 99,1% del PIB.