L'avanç de l'economia europea es manté després de l'episodi d'incertesa. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat lleugerament a la baixa les previsions de creixement per a la zona de l'euro després de l'episodi de turbulències que van registrar els mercats en el 1T 2016. No obstant això, no sembla que la inestabilitat hagi afectat de manera significativa l'escenari del conjunt de la zona de l'euro, de manera que les revisions són mínimes. L'FMI espera que l'economia europea continuï creixent el 2016 gairebé al mateix ritme que el 2015 i que aquesta dinàmica es mantingui també el 2017. Així i tot, més enllà de l'equilibri a curt termini entre les forces favorables (política monetària acomodatícia, preus baixos de les primeres matèries i un euro depreciat) i desfavorables (desacceleració d'alguns emergents i incertesa financera i política), la institució assenyala, també, que és necessari complementar les mesures expansives del Banc Central Europeu (BCE) amb reformes estructurals que permetin impulsar el creixement a llarg termini. Els casos d'Itàlia i de França, les dues principals economies europees per a les quals l'FMI espera un menor creixement i les previsions de les quals ha reduït més, exemplifiquen les conseqüències potencials d'un enquistament de les reformes estructurals.

El PIB de la zona de l'euro recupera els nivells precrisi vuit anys després. Els EUA i el Regne Unit van assolir-los fa sis i tres anys, respectivament. L'estimació preliminar del PIB mostra, a més a més, que la zona de l'euro va accelerar el ritme de creixement en el 1T 2016, amb una taxa de variació intertrimestral del 0,6%, per damunt de la dada del trimestre anterior (el 0,3%) i de les previsions (del 0,4%). Així, l'economia europea es continua beneficiant en el 1T dels factors de suport temporals co­­mentats més amunt. Destaca el cas de França, que va sorprendre a l'alça amb un creixement del 0,5% intertrimestral, 3 dè­­cimes superior al del trimestre anterior. L'economia gal·la va rebre el suport de l'augment del consum privat (+1,2%) i de la inversió (+0,9%), tot i que no és clar que aquest ritme es pugui mantenir.

L'activitat creix a un ritme constant. Tant els primers indicadors publicats del 2T 2016 com els que encara es van coneixent del 1T 2016 assenyalen una expansió moderada però estable, sense que s'apreciï un impacte negatiu de l'episodi recent d'incertesa financera. En aquest sentit, la producció industrial del febrer, malgrat caure el 0,8% en termes intermensuals pel registre excepcionalment bo del gener, va mantenir un avanç interanual positiu (el 0,8%). Els índexs PMI del mes d'abril, es­­tables i a la zona compatible amb l'expansió econòmica (per damunt de 50), assenyalen que, d'ara endavant, la recupera­­ció mantindrà la mateixa dinàmica, afavorida, a curt termini, per l'entorn acomodatici del BCE, pels baixos preus de les primeres matèries i per un euro depreciat. La nota negativa prové de França, on els indicadors PMI continuen flirtejant amb l'es­­tancament.

La demanda interna continua sent el motor de la recuperació. Els indicadors assenyalen que la incertesa financera viscuda en el primer trimestre de l'any no ha castigat la demanda interna de la zona de l'euro. Les vendes al detall del febrer van mantenir un creixement interanual per damunt del 2% i clarament superior a la mitjana dels sis últims anys. Per països, el comportament va ser especialment bo a Espanya (el 4,2%) i a França (el 3,5%), mentre que, a Alemanya, el creixement va ser una mica més moderat (l'1,6%). On sembla que sí ha incidit la inestabilitat financera és en els indicadors de confiança. De tota manera, malgrat que hagi seguit una tendència a la baixa en el 1T 2016, la confiança dels consumidors se situa encara per damunt de la mitjana dels últims anys, i la dada d'abril mos­­tra una millora en relació amb la del març. En la mateixa línia, i després de tres mesos consecutius de caigudes, l'in­­dicador de sentiment econòmic també ha repuntat a l'abril. A més a més, amb el suport de les mesures acomodatícies del BCE i d'una política fiscal neutral o lleugerament expansiva, s'es­­pera que la demanda interna continuï tirant de l'economia en els propers mesos.

El crèdit es recupera, impulsat pel BCE i per la demanda interna. L'enquesta sobre préstecs bancaris del 1T 2016 indica un nou relaxament dels criteris per a la concessió de préstecs a empreses i al consum de les famílies i de les condicions de finançament amb què es concedeixen. Els bancs assenyalen els baixos costos de finançament i la competència com a principals causes del relaxament. Pel que fa als crèdits sol·licitats, l'en­­questa mostra un augment de la demanda neta per part de les empreses i de les llars. Així, doncs, els factors d'oferta i de de­­manda són favorables perquè el crèdit flueixi cap a les empreses i els consumidors.

La inflació continua en terreny negatiu. Les renovades caigudes del preu del petroli al final del 2015 llasten encara l'evolució dels preus de consum, que van tancar el mes d'abril en el –0,2% i sumen ja tres mesos consecutius en territori negatiu. D'altra banda, la inflació subjacent va frenar, també, la seva progressió a l'abril (el 0,8%), en relació amb el nivell del 1T 2016 (el 0,9%). Malgrat que els nivells actuals són lluny de l'objectiu del 2% del BCE, al llarg del 2016, es produirà un efecte rebot en la inflació general en desfer-se l'efecte graó de la caiguda del preu del petroli el 2015. Així mateix, esperem que tant la inflació general com la subjacent rebin el suport de la recuperació de l'economia i de les mesures d'injecció de liquiditat del BCE. Per aquest motiu, confiem que les dues s'apropin de manera significativa a l'objectiu del BCE el 2017.

Continua la recuperació gradual del mercat laboral. Les dades de tancament del 1T 2016 mostren una reducció sostinguda, tot i que lenta, de la taxa d'atur al conjunt de la zona de l'euro, que es va situar en el 10,2% (que cal comparar amb l'11,2% del març del 2015). La millora també ha estat generalitzada als principals països. En concret, Espanya ha contribuït de manera significativa a aquesta disminució, en tancar el 1T 2016 amb una taxa d'atur 2,6 p. p. per sota de la del març del 2015. Al conjunt de la zona de l'euro, la taxa d'atur es troba encara en nivells elevats i, segons les previsions de CaixaBank Research, anirà disminuint de forma gradual d'ara endavant. De nou, aquesta gradualitat posa de manifest la importància de dur a terme reformes estructurals que, amb el suport de l'entorn mo­­netari acomodatici, estimulin el creixement potencial de l'eco­­nomia i permetin accelerar la creació de llocs de treball.

La reducció del deute prossegueix en el context d'una política fiscal neutra. Juntament amb unes condicions monetàries la­­xes, s'espera que, el 2016, la política fiscal adopti una posició neutra o lleugerament expansiva. De fet, les dades de tancament del 2015 assenyalen un lleuger repunt del dèficit públic a la zona de l'euro en el 4T 2015, que, malgrat tot, ha estat compatible amb una disminució sostinguda del deute públic en l'últim any, fins al 90,8% del PIB. Per països, destaquen les importants reduccions del deute a Alemanya, a Ho­­lan­­da, a Irlanda i a Itàlia, tot i que el nivell d'aquests dos últims continuï sent elevat. En canvi, l'endeutament en relació amb el PIB no s'ha rebaixat de manera significativa ni a França (va augmentar en 0,4 p. p.) ni a Espanya (va disminuir en 0.1 p. p.), que també mantenen un alt nivell de deute. Així, doncs, les posicions fiscals del 1T 2016 són molt diferents entre països, de ma­­nera que és important que els més endeutats aprofitin l'entorn favorable per prosseguir el procés de desendeutament i que els que presenten un major superàvit aprofitin el marge per adoptar polítiques fiscals més expansives que im­­pulsin el creixement.

Itàlia encara el problema del crèdit dubtós amb petits passos. El Govern italià va anunciar la creació d'un fons finançat pels principals bancs, asseguradores i gestors de fons per afrontar el problema dels crèdits dubtosos, que s'han disparat en els últims anys, fins a superar el 20% del PIB italià el 2014 i el 2015, i són un llast important per a la recuperació de l'e­­co­­no­­mia, que s'ha reflectit en les cotitzacions borsàries dels principals bancs del país. Paral·lelament a la creació del fons, el Govern ha anunciat, també, que reformarà les lleis d'insolvència per accelerar el procés de reestructuració dels crèdits dubtosos. La dimensió del fons, de 5.000 milions d'euros, sembla insuficient, tot i que la seva capacitat de compra total dependrà del nivell de palanquejament i del factor de descompte aplicat als actius.