El creixement de l'economia mundial es consolida el 2016, però es mantenen els riscos a la baixa. L'escenari central de CaixaBank Research per al 2016 és d'un avanç global del 3,3%, lleugerament superior al 3,1% del 2015, liderat per uns països emergents que creixeran lleugerament per damunt del registre del 2015 (el 4,3%, en relació amb el 4,0%) i per la consolidació del creixement dels avançats, que mantindran la tendència de l'any passat (l'1,9%). Les principals fonts de risc són, en primer lloc, l'elevat i creixent nivell de deute global. En segon lloc, destaca la dificultat de la Xina per assegurar un aterratge suau de l'economia en un context d'endeutament elevat i de canvi de model productiu. Finalment, la inestabilitat política en països clau és també un element destacat en el balanç de riscos a la baixa; en particular, el deteriorament de la situació al Brasil i la incertesa sobre el brexit al Regne Unit.

El Fons Monetari Internacional (FMI) redueix lleugerament les previsions de creixement mundial. La institució va situar l'avanç global en el 3,2% el 2016 i en el 3,5% el 2017 (abans, el 3,4% i el 3,6%). En aquest context de major feblesa, l'FMI asse­­nyala més clarament que en ocasions anteriors la necessitat que es duguin a terme reformes estructurals, tant als avançats com als emergents. Així mateix, a diferència de l'informe de perspectives del gener, no esmenta com a crítica la pujada de tipus de la Fed, ja que entén que serà molt gradual. Per països, els EUA continuen liderant la recuperació de les economies avançades (el 2,4% el 2016), la previsió per a la zona de l'euro se situa en l'1,5%, i l'estimació per al Japó contempla un feble 0,5% (i el –0,1% el 2017). Entre els emergents, la institució va millorar lleugerament les expectatives de la Xina (el 6,5% el 2016 i el 6,2% el 2017), tot i que amb un risc a la baixa, i va agreujar les reculades previstes el 2016 per a Rússia (el –1,8%) i el Brasil (el –3,8%).

ESTATS UNITS

El PIB dels EUA afluixa en el 1T 2016, tot i que de manera temporal. El PIB va créixer un moderat 0,1% intertrimestral en el 1T, per sota del 0,3% previst i de la dada del 4T 2015 (l'1,95% inter­­anual). Per components de demanda, la desacceleració del ritme de creixement del PIB va ser deguda a les contri­bucions negatives de la inversió no residencial, al component d'e­­xis­­tèn­­cies i a una nova reculada de les exportacions, afectades, probablement, per la fortalesa del dòlar. Entre les da­des po­­sitives, la inversió residencial va avançar un sòlid 3,5% in­­tertrimestral, i el consum privat (que representa gairebé el 70% del PIB), el 0,5% intertrimestral. A més a més, en els pròxims trimestres, l'efecte negatiu del component d'existències hauria de revertir i donar lloc a contribucions positives.

La demanda interna impulsarà l'expansió nord-americana fins al final del 2016. El creixement econòmic rebrà el suport de l'augment del consum privat, d'una major despesa pública i d'una inversió residencial que avançarà de manera significativa. Així, l'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board es va situar en els 94,2 punts, per damunt de la mitjana històrica (93,5 punts). Per la seva banda, les dades corresponents al mercat immobiliari mostren la forta recuperació del sector. Així, al març, es van iniciar 1.089 milers d'ha­­bi­­tat­­ges, una xifra que s'apropa a la mitjana històrica (1.300). Per la seva banda, els diferents índexs de preus (tant el Case-Shiller com el que elabora l'Agència Federal de Finançament de l'Ha­­bi­­tatge) mostren avanços sòlids, la qual cosa propiciarà que la in­­versió residencial continuï sent un factor important del crei­­xe­­ment econòmic el 2016.

La millora del mercat laboral donarà suport a la demanda in­­terna. Al març, es van crear 215.000 llocs de treball nets, que s'afegeixen al bon registre del febrer (245.000 després de la revisió a l'alça). La taxa d'atur va pujar 1 dècima, fins al 5,0%, per la major taxa d'activitat, que acumula una millora de 0,5 p. p. des del novembre. Això, unit a la menor subocupació (treball in­­voluntari a temps parcial per raons econòmiques), que s'ha reduït en més de 3 milions de persones des del setembre del 2011, i a l'avanç en les hores treballades, suggereix que la millora és sòlida.

La inflació repuntarà en els propers mesos, malgrat la dada més continguda del març. En concret, la inflació subjacent es va si­­tuar en el 2,2% al març, 1 dècima per sota del registre del fe­­brer. En termes intermensuals (amb la sèrie ajustada estacionalment), l'IPC subjacent va augmentar el 0,1%, el menor avanç des de l'agost. Per la seva banda, l'IPC general va créixer el 0,9% interanual, també 1 dècima per sota del registre del febrer. No obstant això, al final de l'any, la inflació assolirà cotes superiors al 2%, a causa de la desaparició gradual de l'efecte graó provocat per la forta caiguda del preu del petroli i d'una major pressió salarial, derivada de la millora del mercat laboral. En aquest con­­text, en la reunió de l'abril, la Fed va mantenir l'objectiu del fed funds rate en l'interval del 0,25%-0,50% i va continuar mostrant un to marcadament dovish en el comunicat, per bé que el biaix dels riscos és una mica menys a la baixa.

JAPÓ

El Banc del Japó no mou fitxa malgrat la moderació de l'ac­ti­­vitat econòmica. La previsió de CaixaBank Research per al Japó el 2016 és revisada a la baixa i passa d'un avanç del PIB del 0,9% al 0,6%, pel baix to del consum privat, per la feblesa exportadora (en especial, a la Xina i als EUA) i per una apreciació del ien més intensa del que s'esperava. Malgrat aquest entorn de feblesa, en la reunió de l'abril, el Banc del Japó va sorprendre el mercat en mantenir sense canvis el ritme d'expansió quantitativa en els 80 bilions de iens anuals.

Les reformes estructurals, cada vegada més necessàries. El consum, el major component del PIB, es mostra molt feble. Els empresaris tampoc no contemplen un creixement sòlid a mitjà termini i no apugen els salaris, la qual cosa redunda en un consum baix. Les expectatives dels consumidors i dels empresaris millorarien amb reformes procreixement creïbles, com eliminar la dualitat del mercat laboral, que perjudica, en especial, els salaris de les dones, o fomentar la inversió.

EMERGENTS I PRIMERES MATÈRIES

La Xina continua l'aterratge suau de l'economia en el 1T 2016. El PIB de la Xina va créixer un significatiu 6,7% en el 1T 2016 (el 6,8% en el 4T 2015), lleugerament per sota de les nostres previsions, però d'acord amb les del mercat. Així mateix, les dades d'activitat del març, que es van publicar juntament amb la dada del PIB, van mostrar una certa millora en el tram final del 1T. Així, l'índex de producció industrial va avançar un considerable 6,8% interanual, per damunt del 5,4% de l'agregat del gener i del febrer. Aquesta millora mensual compensa, en part, la feblesa del creixement intertrimestral, de l'1,1%, per sota de l'1,5% del 4T 2015. Tot plegat hauria de calmar les preocupacions per un possible hard landing del gegant asiàtic.

El canvi de model de creixement xinès es reflecteix en el Tretzè Pla Quinquennal (2016-2020), basat en cinc pilars de desenvolupament: la innovació, la coordinació, la protecció del medi ambient, la inclusió i l'obertura. Al pilar de la innovació, destaquen l'impuls de les indústries estratègiques i de les noves tecnologies en les manufactures, la modernització del sector agrícola, on treballa gairebé la meitat de la població activa, i les reformes institucionals que millorin l'eficiència dels conglomerats estatals. Al pilar de la coordinació, s'aspira a promoure actuacions conjuntes entre regions i a assolir un equilibri entre les zones rurals i les urbanes. Finalment, pel que fa a l'obertura, serà bàsica la liberalització del compte financer.

La incertesa s'agreuja al Brasil. La economia llatinoamericana més gran presenta un quadre macroeconòmic desequilibrat (in­­flació elevada i finances públiques deficitàries), que deixa poc marge per a les mesures expansives. A aquesta situació, s'afegeix la incertesa política pel procés de destitució de la presidenta Rousseff, que ja ha superat el tràmit del Congrés i que es podria allargar uns sis mesos. Sens dubte, l'elevada incertesa política és un factor determinant de la caiguda esperada del PIB el 2016 (el –3,4%), que ja va patir una gran contracció el 2015 (el –3,8%).

El petroli s'allunya dels mínims del començament de l'any. El Brent es va situar per damunt de la referència dels 40 dòlars/barril durant tot el mes d'abril. Sembla que la falta d'acord a Doha entre nombrosos productors de l'OPEP (i alguns no OPEP) no ha repercutit gaire en la tendència a l'alça de la cotització del cru. Pel que fa a la resta de primeres matèries, la major part de les industrials han anotat també notables apreciacions, en part pel reajustament temporal de l'oferta (pel tancament de fàbriques d'acer a la Xina).