El PIB va sorprendre a l'alça en el 1T i va mantenir el ritme
de crei­­xement en el 0,8% intertrimestral, 1 dècima per da­­munt del previst (el 3,4% interanual). Si s'ha de jutjar per la solidesa dels indicadors de consum, la demanda interna, afavorida per la tendència continuada de creació d'ocupació, va continuar sent el principal impulsor del creixement. En canvi, el més probable és que la demanda externa hagi restat una mica a l'avanç del PIB: el bon comportament de les exportacions ha conviscut amb un increment intens de les importacions, pressionades a l'alça pel dinamisme de la demanda interna. No obstant això, per a enguany, s'espera que el sector exterior torni a contribuir positivament al creixement, tot i que a poc a poc i en cotes moderades, gràcies al fort augment de les exportacions i, en menor mesura, a la lleugera desacceleració de les im­­portacions.

Perspectives de creixement robust per al 2016. Segons les estimacions de CaixaBank Research, l'economia espanyola creixerà el 2,8% anual el 2016 (en comparació amb el 3,2% del 2015). D'acord amb aquest escenari, els indicadors continuen en nivells elevats, tot i que alguns mostren una certa desacceleració, com l'índex PMI de serveis, que va baixar lleugerament en el 1T (fins als 54,7 punts, en relació amb els 55,9 del 4T), tot i que es troba en una zona clarament expansiva. Un altre indicador d'activitat, la producció industrial, també va experimentar un creixement notable, però menor (del 2,6% interanual al gener i al febrer, de mitjana, en relació amb el 4,2% del 4T). El mateix missatge de solidesa es desprèn de la tendència ascendent de la utilització de la capacitat productiva de la indústria, que, malgrat haver registrat un cert alentiment en el 1T, se situa al voltant del seu nivell històric. Pel que fa als indicadors de demanda, mentre que el ritme d'avanç de les vendes al detall del 1T va continuar sent sòlid i, fins i tot, es va accelerar en relació amb el 4T, la confiança del consumidor va empitjorar una mica en els primers compassos de l'any, en part pel recent episodi de turbulències financeres. Tot i que la informació disponible per al 2T encara és molt incompleta, l'índex de confiança empresarial mostra que la tendència positiva es manté en el trimestre que comença. En conjunt, per tant, l'evolució de tots els indicadors reforça la visió de creixement sòlid, tot i que més moderat, per a enguany.

Canvis en la tendència d'ajust del dèficit públic. El Programa d'Estabilitat 2016-2019 presentat pel Govern, i encara pendent de l'aprovació de Brussel·les, contempla un relaxament de la tendència de consolidació fiscal. En concret, el dèficit previst per al 2016 ha pujat 8 dècimes, fins al 3,6% (des del 2,8%), i s'ha ajornat fins al 2017 la rebaixa del dèficit per sota del 3% marcat pel Pacte d'Estabilitat i Creixement. La nova meta de dèficit per al 2016 se situa lleugerament per sota del 3,9% previst per CaixaBank Research. En canvi, sense disposar encara del detall de les mesures concretes recollides al nou Pla d'Estabilitat, revisem a l'alça la previsió de dèficit per al 2017, fins al 3,1%, en lloc del 2,1% anterior (vegeu el Focus «Dèficit públic: eppur si muove?», en aquest Informe Mensual). La revisió a l'alça del dèficit públic comportarà un major creixement de l'economia, de manera que situem el creixement previst per al 2017 en el 2,4%, una xifra coherent amb el nou quadre macroeconòmic presentat pel Govern.

La recuperació de l'ocupació continua ben encarrilada. En el 1T, segons les dades de l'EPA, el ritme d'avanç de l'ocupació va ser notable i va registrar una variació trimestral del 0,9% en termes desestacionalitzats (en relació amb el 0,8% del 4T). Aquest bon comportament de l'ocupació era previsible, atesos els avanços mensuals d'afiliats a la Seguretat Social del gener al març, de 116.260 persones en total (dades desestacionalitzades). Per sectors, els serveis van experimentar una forta em­­branzida, tot i que hi va influir el fet que, enguany, la Setmana Santa va caure íntegrament al març, a diferència de l'any passat. L'augment de l'ocupació a la indústria i a la construcció va ser lleugerament més contingut que en els trimestres anteriors, però va continuar en cotes elevades. El fet que el sector privat hagi mantingut el dinamisme durant els últims mesos, amb una taxa de creixement interanual elevada, del 3,5% en el 1T (en relació amb el 2,1% del sector públic), dóna solidesa a la recuperació. Les dades, per tant, confirmen un escenari de millora intensa de l'ocupació, que, malgrat tot, s'hauria de desaccelerar a poc a poc en els pròxims mesos.

La taxa d'atur repunta lleugerament en el 1T, però per motius estacionals. El descens habitual de l'ocupació al començament de l'any, que, en aquesta ocasió, va ser de 64.600 persones (dades sense desestacionalitzar), va causar un lleuger augment de la taxa d'atur, d'1 dècima, fins al 21,0%. L'increment encara hauria estat superior si la població activa no hagués reculat (en 52.700 persones). Cal destacar, però, que aquest moviment transitori a l'alça no implica una ruptura de la tendència decreixent de la taxa d'atur, que esperem que prossegueixi i que tanqui l'any per sota del 20%.

La millora del mercat laboral propicia que el procés de despalanquejament del sector privat continuï el seu curs. En el 4T 2015, es va mantenir la tendència descendent del deute de les llars i de les societats no financeres, que es va situar en el 67,5% i en el 104,6% del PIB, respectivament. La ràtio entre l'estoc de deute privat i el PIB es continuarà reduint en els pròxims trimestres, un procés que continuarà sent compatible amb un increment dels fluxos de crèdit cap a les famílies i les empreses, gràcies a l'augment de la renda bruta disponible de les llars i dels beneficis empresarials.

L'ampliació dels estímuls monetaris per part del BCE dóna suport al crèdit. Segons l'enquesta sobre préstecs bancaris a Espanya, en el 1T, els criteris d'aprovació dels crèdits a les llars per al consum i per a la compra d'habitatge es van relaxar i els criteris per a les pimes i per a les grans empreses no van registrar canvis. Així mateix, al febrer, la taxa de morositat va descendir fins al 10,1% del crèdit, gràcies al fet que el crèdit dubtós es va continuar contraient a més velocitat que el saldo total de crèdit. Això últim propicia que els balanços bancaris estiguin cada vegada més sanejats, un ingredient necessari perquè augmenti l'oferta de crèdit. Tot plegat, per tant, fa preveure que, en els pròxims mesos, creixi el flux de crèdit cap a les famílies i les empreses.

La millora de la qualitat dels balanços bancaris es reflecteix, també, en la bona evolució del mercat immobiliari. La notable creació d'ocupació, que ha estat clau per augmentar el po­­der adquisitiu de les famílies, i el relaxament dels criteris d'a­­pro­­vació dels crèdits per part dels bancs han impulsat les compravendes d'habitatges, les quals, en concret, van créixer el 9,9% interanual al febrer (en l'acumulat de 12 mesos) i van assolir nivells similars als del començament del 2012. Cal asse­­nyalar que la pressió sobre els preus és molt diferent entre regions, ja que també ho són l'estoc d'habitatges nous per vendre i el creixement de les compravendes.

La inflació recula 3 dècimes a l'abril, fins al –1,1%, mentre que la previsió de CaixaBank Research contemplava una lleugera recuperació (d'1 dècima). Sense disposar encara del detall per components, el descens s'explica, principalment, per la bai­­xada del preu de l'electricitat i dels viatges organitzats, motivada, en aquest últim cas, pel fet que, enguany, la Setmana Santa ha caigut, íntegrament, en el mes de març. Aquesta reculada de la inflació respon a factors puntuals i, per tant, no modifica l'escenari esperat de recuperació gradual dels preus.

El baix preu del petroli afavoreix el saldo comercial mitjançant l'estalvi en la factura energètica. Així, les exportacions nominals de béns van avançar el 3,0% interanual al febrer (en l'acumulat de tres mesos), per damunt de les importacions, que van créixer l'1,9%. No obstant això, un cop exclosos els béns energètics, el creixement de les importacions va continuar sent elevat i superior al de les exportacions, la qual cosa va reduir el saldo no energètic. Atès que les perspectives per als pròxims mesos contemplen que el consum durador continuï avançant a bon ritme (i atès que Espanya importa al voltant de dos terços dels béns duradors consumits), és previsible que el vigor de les importacions no energètiques es mantingui (ve­­geu el Focus «El recorregut de les importacions durant la recuperació», en aquest Informe Mensual). Així i tot, el 2016, el saldo energètic i el saldo de rendes continuaran millorant, gràcies al descens del preu del petroli i dels tipus d'interès. També ho farà el saldo de serveis, ja que així ho auguren la solidesa de les exportacions de serveis no turístics i les bones dades del sector turístic. En aquest sentit, destaca el fort augment de la despesa total dels turistes internacionals que visiten Espanya, del 8,0% interanual al febrer. Pel que fa al saldo de béns, l'entrada de comandes a la indústria espanyola va rebre l'impuls, al febrer, del mercat exterior, tant de la zona de l'euro com de la resta del món, la qual cosa suggereix que, en els pròxims mesos, podria millorar el comportament de les exportacions de béns, amb el suport d'una menor incertesa sobre l'evolució de l'economia global.