El ritme d'avanç de l'economia espanyola continua sent robust en l'últim tram de l'any. Després de la lleugera desacceleració de la taxa de creixement intertrimestral del 3T, fins al 0,8% (en el 2T va ser de l'1,0%), els indicadors recents són millors del que s'esperava i fan pensar que el ritme es mantindrà en el 4T. L'augment del poder adquisitiu de les llars, gràcies a la creació d'ocupació i al descens dels preus de l'energia, permet que el consum continuï sent ferm. A més a més, l'increment del crèdit corrobora que els estímuls monetaris tenen l'efecte desitjat. La depreciació de l'euro, a causa de la divergència entre la política monetària del BCE i de la Fed, contribueix també a augmentar les exportacions, malgrat la lleugera desacceleració de l'economia mundial. De cara al 2016, el PIB continuarà creixent en cotes elevades, malgrat que una mica inferiors a les de l'any anterior, de l'ordre del 0,6% intertrimestral, la qual cosa comporta una taxa anual del 2,7%, en relació amb el 3,1% del 2015 (vegeu l'article «La recuperació a Espanya: un salt qualitatiu» del Dossier).

Tots els sectors d'activitat sumen al creixement. El desglossament del PIB del 3T, que va avançar el 3,4% interanual, mostra, pel costat de l'oferta, que els serveis van liderar la recuperació en l'últim trimestre, amb una contribució de 2,2 p. p. El paper de la indústria també va ser notable, i l'aportació positiva de la construcció, de 0,3 p. p. per tercer trimestre consecutiu, corrobora que la millora d'aquest sector es consolida.

Els indicadors mostren que els serveis continuen al capdavant i que el bon to de la indústria es manté en el 4T. L'índex de sentiment empresarial (PMI) compost va pujar lleugerament a l'octubre, fins als 55,0 punts, en relació amb els 54,6 del setembre. L'avanç del sector serveis va compensar la lleugera moderació de l'índex manufacturer. Malgrat que els registres de l'octubre són una mica inferiors a la mitjana del 3T, els dos índexs (manufactures i serveis) es troben en una còmoda zona expansiva, de manera que esperem que el ritme de creixement continuï sent elevat en el 4T. Les perspectives per a la indústria són favorables, gràcies a la millora de l'activitat de la zona de l'euro. Aquest fet s'observa, per exemple, en les comandes industrials del setembre: les procedents de la zona de l'euro van avançar de forma significativa, el 6,5% interanual; en canvi, la resta de comandes de l'exterior van créixer un contingut 2,0% interanual.

La demanda interna: el principal motor del creixement. El desglossament del PIB pel costat de la demanda mostra que la demanda interna va contribuir en 1 p. p. al creixement intertrimestral en el 3T, gràcies al dinamisme del consum privat i del públic. Malgrat que el bon to de la inversió en equipament es va mantenir, la inversió en construcció es va contenir després del repunt dels primers trimestres de l'any. L'increment de la demanda interna va empènyer a l'alça les importacions, de manera que, malgrat el notable increment de les exportacions, la demanda externa va restar al creixement del PIB (–0,2 p. p.). De cara als pròxims mesos, però, esperem que les importacions es desaccelerin quan el consum i la inversió perdin una mica de força. D'aquesta manera, el 2016, el sector exterior passarà a aportar positivament a l'avanç del PIB i la demanda interna cedirà una part del seu protagonisme.

El fort avanç de la demanda interna no frena en el 4T. Després d'un període en què el consum de les llars va créixer amb força (l'1,0% intertrimestral en el 3T), els indicadors suggereixen que es manté un ritme d'avanç enèrgic. Destaca l'excel·lent pols de les vendes d'automòbils, amb taxes molt superiors a la mitjana històrica, amb el suport, en gran part, del Programa d'Incentius al Vehicle Eficient (PIVE), que té com a objectiu la substitució de vehicles per altres nous de menor consum energètic. El fet que el Govern hagi prorrogat el pla fins al juliol del 2016 suggereix que les vendes d'automòbils continuaran sent considerables, si més no durant la primera meitat de l'any vinent. La mateixa lectura del bon to del consum l'ofereixen les dades de confiança del consumidor: la mitjana de l'octubre i el novembre, de –0,3 punts (–1,3 en el 3T), se situa en nivells històricament molt alts. Altres dades relacionades amb la inversió avancen també amb vigor. En concret, cal destacar l'acceleració del ritme d'avanç de la producció industrial, fins al 4,1% inter­­anual en el 3T (3,5% en el 2T), i el major consum d'electricitat per part de la indústria, amb un creixement del 2,2% interanual en el 3T, en relació amb el 3,6% de l'octubre.

Persisteix la dinàmica creació d'ocupació. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social va créixer, a l'octubre, en 35.230 persones, en termes desestacionalitzats, la qual cosa va mantenir la taxa de variació interanual en cotes elevades (3,2%). La contribució positiva de la indústria, de la construcció i dels serveis no turístics dóna solidesa a la recuperació del mercat laboral. A més a més, el fort augment del nombre d'afiliats dels últims mesos (superior al milió des de l'inici de la recuperació, en el 2T 2013), que, pel que sembla, prosseguirà, estén l'ocupació a més i més llars, la qual cosa és crucial per impulsar la despesa. D'altra banda, per bé que els salaris es mantenen continguts (l'increment salarial pactat en convenis va ser del 0,8% anual a l'octubre, en relació amb el 2,4% de la mitjana històrica), en general els treballadors han guanyat poder adquisitiu en els últims mesos per la baixa inflació (prevista en el –0,5% per al conjunt del 2015). Aquesta major capacitat de compra de la població hauria de contribuir de forma favorable al consum privat al tancament de l'any. De cara al 2016, no esperem que els salaris creixin per damunt de la inflació, ja que seguirà una tendència alcista (vegeu el Focus «Perspectives d'inflació per al 2016: a l'alça», en aquest mateix informe), així que, per aquesta via, hi haurà un menor suport al consum. En canvi, l'augment de la xifra d'ocupats al llarg del 2016, que podria arribar als 400.000, hauria de continuar sent un factor molt important per preservar unes taxes elevades de creixement de la despesa.

Es confirma que el mercat immobiliari està en fase d'expansió. Gràcies a la millora del mercat laboral i de les condicions de finançament, la demanda d'habitatges guanya intensitat. Al setembre, el nombre de compravendes d'habitatges va avançar un robust 12,9% interanual (acumulat de 12 mesos), una dada que confirma que la tendència ascendent iniciada el 2014 guanya tracció. Atès que l'activitat constructora s'enlaira més lentament, el dinamisme de la demanda permet que l'excés d'estoc d'habitatges nous per vendre es continuï reduint. D'altra banda, el preu de l'habitatge va pujar l'1,4% interanual en el
3T (1,2% en el 2T). Per tant, l'evolució de les dues variables cor­­ro­­bora que el mercat immobiliari deixa enrere la fase d'es­­ta­­bi­­lit­­zació i que, com a mínim en algunes zones prime en què hi ha escassetat d'estoc (per exemple, les grans ciutats), es troba ja en fase expansiva.

Exportacions: en màxims històrics. Malgrat que la demanda externa va restar al creixement intertrimestral del PIB, és important destacar la bona dada de les exportacions reals, que van augmentar el 2,8% intertrimestral en el 3T, una taxa molt superior a la mitjana de les dues últimes dècades, de l'1,2%. No obstant això, l'avanç enèrgic de les importacions, del 4,0% intertrimestral, va llastar l'evolució del sector exterior. La recuperació de la zona de l'euro, que representa gairebé la meitat del pes de les exportacions d'Espanya, ha contribuït, en els últims trimestres, al bon to de les exportacions. Si l'economia de la zona de l'euro continua millorant, hauríem d'esperar que les exportacions cap a aquest soci comercial s'incrementin. També és previsible que, gràcies al suport de la depreciació de l'euro, creixin les vendes als EUA. Així mateix, les exportacions als països emergents podrien augmentar a conseqüència de la lleugera acceleració prevista per a aquestes economies. Per tant, esperem que, en conjunt, les exportacions continuïn avançant de forma significativa.

Probable desviació de l'objectiu de dèficit públic del 2015. La millora de l'execució pressupostària de l'Estat a l'octubre no serà suficient per compensar l'empitjorament de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes. D'aquesta manera, serà molt difícil assolir l'objectiu de dèficit de les Administracions públiques de final d'any, del –4,2%. Davant aquest risc de desviació, la Comissió Europea ha instat el Govern a presentar una actualització dels Pressupostos Generals per al 2016 en què s'adoptin mesures per reduir el dèficit públic en funció de l'es­­tratègia acordada. Pel que fa a l'evolució del deute, les nostres previsions contemplen que se situï en el 100,6% del PIB el 2015, nivell en què s'estabilitzarà el 2016, i que després iniciï una trajectòria de descensos moderats.

Ampli marge de millora per a la facilitat de fer negocis. Se­­gons l'informe Doing Business 2015 per a Espanya, la majoria de comunitats autònomes es troben en una posició inferior a la mitjana de la Unió Europea en els quatre criteris avaluats: obertura d'una empresa, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats. Hi ha una gran he­­terogeneïtat en l'eficiència reguladora entre regions, i caldria replicar les bones pràctiques de les més ben posicionades. Al­­gunes de les recomanacions que es desprenen d'aquest informe serien, entre d'altres, la necessitat de consolidar i eliminar tràmits per iniciar un negoci, la disminució dels costos d'elec­­tricitat i l'extensió de la tramitació telemàtica per agilitar els processos.