La demanda interna impulsa el creixement i es redueix la contribució negativa de la demanda externa. En el 2T 2015, el ritme de creixement de l'economia espanyola es va accelerar de nou. En concret, el PIB va avançar l'1,0% intertrimestral (el 3,1% interanual) i va assolir uns registres similars als anteriors a la crisi, el 2007. El desglossament per components mostra que el patró de creixement és més equilibrat que en els trimestres precedents. L'avanç del PIB es continua basant en la demanda interna, que va contribuir en 3,3 p. p. al creixement interanual (3,1 p. p. en el 1T). Els components que van destacar més van ser el consum privat i la inversió en equipament. En canvi, el consum públic i la inversió en construcció no residencial es van moderar després del repunt del 1T. D'altra banda, la demanda externa va tenir una contribució menys negativa al creixement interanual del PIB (de –0,2 p. p., enfront dels –0,4 p. p. del 1T), arran de la bona evolució de les exportacions i de l'increment contingut de les importacions. De cara al 2016, preveiem la consolidació d'aquesta tendència, gràcies a la recuperació de la zona de l'euro i a la devaluació de l'euro, la qual cosa permetrà que la demanda externa torni a contribuir positivament al creixement del PIB.

L'FMI alerta del baix potencial de creixement a llarg termini de l'economia espanyola. Malgrat el bon moment cíclic de l'economia espanyola, cal no oblidar que una gran part de l'impuls obeeix a l'impacte positiu de factors de suport temporals (el baix preu del petroli, la depreciació de l'euro i la rebaixa fiscal). En els pròxims trimestres, és previsible que el seu efecte es dilueixi de forma gradual i propiciï una suau desacceleració del PIB. En aquest sentit, la principal preocupació que es desprèn de l'informe anual de l'FMI sobre l'economia espanyola correspon a la velocitat de creixement potencial, que l'orga­­nis­­me situa en l'1,3% el 2020, a causa del baix creixement de la productivitat, de la inversió limitada i de la contribució modesta del factor treball (per factors demogràfics i per l'elevat atur estructural). Per impulsar el creixement potencial de l'economia i la generació d'ocupació, l'FMI recomana aprofundir en la reforma laboral (per exemple, vincular els salaris a la productivitat de l'empresa i millorar la formació dels aturats), adoptar mesures per incrementar la dimensió mitjana de les empreses (per exemple, incentivar la competència i eliminar les diferències de regulació a nivell regional o local), promoure la internacionalització empresarial, facilitar el desendeutament privat i mantenir el procés de consolidació fiscal.

El consum privat és el principal motor del creixement. Tal com ho havien evidenciat els indicadors avançats del 2T, el consum privat va créixer amb força (l'1,0% intertrimestral), una tendència que, atesos els bons registres de les vendes al detall al juliol, s'estén al 3T. Diversos factors expliquen aquesta embranzida del consum, uns de caràcter més temporal, com la reducció de la factura energètica arran de la caiguda del preu del petroli o la rebaixa fiscal, i uns altres de caràcter més estructural, entre els quals destaca la millora del mercat laboral i de les condicions de finançament. En aquest últim aspecte, la nova concessió de crèdit al consum va augmentar el 39,5% inter­­anual al juliol (dada acumulada de 12 mesos) i els tipus d'interès del nou crèdit es van continuar reduint i van continuar convergint cap als nivells de la resta de països de la zona de l'euro.

La inversió en equipament repunta i la inversió en construcció segueix la tendència de recuperació moderada. La vitalitat de la inversió en equipament en el 2T (el 3,2% intertrimestral) sorprèn positivament i atorga solidesa a la recuperació, atès que aquest tipus d'inversió està vinculada a l'activitat productiva empresarial. En canvi, com ja s'havia anticipat, el ritme d'avanç de la inversió en construcció es va reduir lleugerament (l'1,4% intertrimestral), a causa de l'alentiment de la inversió no residencial, més vinculada a la licitació pública. En canvi, la velocitat de creixement de la inversió en construcció residencial es va accelerar, tot i que es manté en nivells molt baixos, ja que l'estoc d'habitatges buits per vendre encara és molt elevat.

La creació d'ocupació va ser robusta en el 2T, amb un registre, segons l'EPA, de 411.800 persones, una dada similar a la del 2T 2014 i molt millor que la dels anys de crisi. Com a resultat, la taxa de variació interanual de l'ocupació es va mantenir forta (en el 3,0%) i la taxa d'atur es va reduir en 1,4 p. p., fins al 22,4%, malgrat el creixement de la població activa. La millora de l'ocupació va ser generalitzada a totes les branques d'activitat i es va concentrar al sector privat. Aquesta tendència s'observa, també, en les dades d'afiliats a la Seguretat Social del mes de juliol.

El ritme d'avanç de la remuneració total dels assalariats es va moderar en el 2T en desfer-se l'efecte de la devolució del 25% de la paga extra als funcionaris en el 1T. En concret, la remuneració per assalariat va recular el 0,6% intertrimestral en el 2T, després de registrar un avanç del 0,9% intertrimestral en el 1T. Així i tot, la remuneració total dels assalariats (massa salarial) va créixer el 0,4% en el trimestre, gràcies a l'increment del nombre d'assalariats (l'1,0% intertrimestral). Es preveu que el Govern re­­torni el 25% addicional de la paga extra abans del final d'en­­guany i el 50% restant el 2016.

El dèficit comercial va augmentar al juny, malgrat la millora del saldo energètic. Tot i que el comportament de les exportacions de béns va ser molt positiu en el 2T (el 5,4% interanual), el ritme d'avanç de les importacions en termes nominals es va accelerar fins al 5,7% interanual, de manera que el dèficit comercial (segons l'acumulat de 12 mesos) es va incrementar fins als 24.070 milions d'euros, una xifra que hauria estat superior si el preu del petroli no hagués caigut. En els pròxims me­­sos, el fet que el preu del petroli hagi tornat a baixar afavorirà que la millora del saldo energètic continuï contribuint a la bona marxa del sector exterior. A més a més, les dades rècord de turistes internacionals des de l'inici de l'any fan preveure que el 2015 es tancarà per damunt dels gairebé 65 milions de l'any passat. França i els països asiàtics són els que més aporten a la millora tu­­rística internacional, en clara contraposició amb Rússia. Vegeu el Focus «El turisme a Espanya: més resistent i competitiu» d'a­­quest mateix informe.

La inflació torna a terreny negatiu a l'agost després, només, de dos mesos en positiu. L'IPC va registrar una variació inter­­anual del –0,4% a l'agost, que comporta una reducció de cinc dècimes en relació amb la inflació del mes anterior (el 0,1%). Malgrat que encara no es coneix el desglossament per components, aquesta reculada s'explica, íntegrament, pel preu de l'energia. A curt termini, la incertesa que envolta l'evolució del cru continuarà sent clau en la dinàmica de l'IPC general. D'altra banda, es manté la tendència a l'alça dels components més estables de la inflació, d'acord amb el fort impuls de la demanda interna. Així, la inflació subjacent va pujar del 0,6% al 0,8% al juliol.

El Govern presenta de forma anticipada els Pressupostos Generals de l'Estat del 2016. La reducció prevista del dèficit de l'Administració central (de set dècimes, fins al 2,2% del PIB) es basa en un quadre macroeconòmic favorable, que contempla un creixement del PIB del 3,0% el 2016. En aquest sentit, l'Agència Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va emetre un informe en què avaluava el quadre macroeconòmic del Govern i concloïa que l'escenari econòmic és plausible i que presenta riscos equilibrats, tot i que assenyala les possibles dificultats per executar la rigorosa política de contenció de la despesa pública que es desprèn de les previsions de consum públic realitzades pel Govern. Els pressupostos preveuen un augment dels ingressos tributaris del 4,0% i una reducció de la despesa del 4,4%, conseqüència del descens del pagament d'interessos i de prestacions per atur derivat de la millora cíclica de l'eco­­no­­mia. En aquest sentit, els pressupostos no contemplen mesures addicionals de consolidació fiscal. Així mateix, es preveu una pujada del 0,25% de les pensions i un augment notable de la despesa en personal, després d'anys de contenció, com ho reflecteixen la pujada de l'1,0% de la retribució dels empleats públics, la devolució del 50% de la paga extra del 2012, la recuperació dels dies lliures i l'augment de la taxa de reposició de les plantilles.

La recuperació de l'activitat es beneficia, també, de l'impuls del crèdit, una embranzida que perceben en especial les pimes. L'evolució positiva de la nova concessió a les societats no financeres de crèdits inferiors al milió d'euros, que són, en general, els que sol·liciten les pimes, es va concretar en un augment del 13,6% interanual al juliol (dada acumulada de 12 mesos), la qual cosa convida a l'optimisme. L'enquesta de préstecs bancaris del mes de juliol revela, també, que els bancs van experimen­­tar un augment notable de la demanda provinent d'aquest seg­­ment en el 2T i que esperen que s'incrementi encara més en el 3T. A més a més, fa més d'un any que els tipus d'interès d'aquesta modalitat de préstecs disminueixen de forma considerable i s'aproximen ja als nivells de la resta de països de la zona de l'euro, un signe irrefutable que la fragmentació financera es redueix, a conseqüència tant de les polítiques implementades pel BCE com del sanejament dut a terme pel sector bancari espanyol. Pel que fa a aquest últim aspecte, cal assenyalar que la taxa de morositat continua baixant i que es va situar en l'11,0% al juny, gràcies a la notable reculada del crèdit dubtós (–19,8% interanual, fins als 149.308 milions d'euros).