Les perspectives globals es refreden lleugerament per un creixement de l'activitat als EUA i a la Xina inferior a allò que s'esperava. Els indicadors de les dues economies més grans del planeta van ser una mica més febles del que s'havia previst en aquest últim mes i refreden de forma moderada les perspectives de creixement global per al 2015. De tota manera, és important puntualitzar que, malgrat l'ajust de les expectatives, l'economia dels EUA continuarà liderant la recuperació entre les economies avançades i que la Xina manté una dinàmica d'aterratge suau. D'altra banda, la zona de l'euro persisteix en la recuperació sense grans canvis. Entre les sorpreses positives, destaca el PIB del Japó, la mala composició del qual, però, fa que siguem cauts en les previsions per al total de l'any. Finalment, a l'Europa de l'Est, ha sorprès la solidesa dels avanços del PIB del 1T.

ESTATS UNITS

El PIB va recular el 0,2% intertrimestral en el 1T 2015, després de la revisió que efectua mensualment el Bureau of Economic Analysis (BEA). L'avanç publicat inicialment (+0,1%) es va transformar en una reculada per l'efecte d'un sector exterior que va llastar el creixement més del que s'havia estimat en el primer lliurament. Així mateix, el creixement interanual va quedar en el 2,7%, en lloc del 3,0% anterior. Malgrat que la caiguda intertrimestral és deguda, sobretot, a factors transitoris, l'efecte graó d'un primer trimestre fluix ens obliga a revisar a la baixa el còmput total de l'any: del 3,1% al 2,7% el 2015.

L'activitat repuntarà en el 2T de l'any, després d'un hivern més dur de l'habitual i del retorn a la feina dels treballadors dels ports de la costa oest després de la important vaga que van dur a terme en el tram final del 1T. El mal temps va implicar un descens excepcionalment abrupte en el component d'inversió en estructures i d'inversió residencial. Així, els habitatges iniciats, que tenen una forta correlació amb l'activitat al sector de la construcció i que havien reculat el 16,7% al febrer, van augmentar el 4,9% i el 20,2% al març i a l'abril, respectivament. La vaga portuària explica, per la seva banda, la dada negativa del component exterior. La valoració de la dada del PIB del 1T requereix un matís addicional: segons un estudi de la Fed, el BEA, en corregir els efectes estacionals del PIB, tendeix a subestimar de forma molt notable el PIB en els primers trimestres i a sobreestimar-lo en la resta. En definitiva, quan es consideren tots els matisos, la valoració de la dada del PIB del 1T és més positiva del que la dada podria suggerir.

Entre els indicadors d'activitat més recents, els serveis van avançar i les manufactures es van estancar. Així, tot i que els índexs de sentiment empresarial (ISM) continuen a la zona expansiva, augmenta la diferència entre l'índex de manufactures i el de serveis. Mentre que l'ISM manufacturer de l'abril es va mantenir en el nivell dels 51,5 punts, el seu homòleg de serveis va escalar fins als 57,8 punts. D'altra banda, l'índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va presentar un guany mínim al maig, després de la correcció experimentada a l'abril. No obstant això, en l'àmbit del sector immobiliari, els preus van continuar avançant i les vendes també van reportar creixements clars a l'abril.

L'ocupació es recupera a l'abril, després d'un març més fluix del que s'havia previst. A l'abril, es van crear 223.000 llocs de treball nets, amb un protagonisme especial de la construcció. El nombre d'assalariats va créixer a un ritme del 2,2% interanual, i la taxa d'atur del març es va reduir en una dècima, fins al 5,4% de la població activa. La taxa àmplia d'atur (anomenada U6), que inclou la subocupació (empleats que treballen a temps parcial per raons econòmiques però que voldrien fer-ho a temps complet), va baixar una altra dècima, fins al 10,8%. La subocupació va afectar, a l'abril, 6,5 milions de treballadors, 1,2 milions menys que un any enrere, però es manté encara per damunt del nivell dels 5 milions (comparable a la situació del 2007). Això explica, en part, la moderació salarial observada, amb avanços al voltant del 2% interanual.

La inflació nord-americana comença a mostrar signes de recuperació. Malgrat que l'IPC general va tornar a caure en termes interanuals a l'abril (el –0,2%), els preus van avançar el 0,1% entre el març i l'abril en termes intermensuals (prenent com a referència la sèrie ajustada estacionalment), el tercer avanç mensual consecutiu des de les fortes caigudes de les acaballes del 2014 i començament del 2015. Així mateix, l'IPC subjacent (sense aliments ni energia, i, per tant, immune a la caiguda del preu del petroli) es va situar en cotes més dinàmiques (va créixer l'1,8% interanual). Així i tot, l'índex de preus subjacent de la despesa de consum personal (índex de referència de la Fed) encara mostra avanços moderats (l'1,2%), per sota de l'objectiu del banc central (el 2%). Considerant els preus i la feble activitat del 1T, els mercats han tornat a ajornar l'inici de les pujades del tipus d'interès de referència fins al final del 2015. Així i tot, i atesos els matisos de l'avanç del PIB, continuem esperant la primera pujada a la tardor del 2015.

JAPÓ

El PIB del 1T 2015 sorprèn a l'alça. L'economia japonesa va créixer el 0,6% intertrimestral en el 1T 2015, una mica per damunt del previst. Però la dada queda una mica entelada per una mala composició, en què destaca la contribució a l'avanç de l'acumulació d'existències (dos terços del creixement total en termes absoluts), un component volàtil que hauria de remetre en els pròxims mesos. El consum privat va créixer el 0,4% intertrimestral. Malgrat que és una dada significativa, no ho és prou per compensar els descensos del consum derivats de la pujada de l'IVA de l'abril del 2014. Des d'una perspectiva temporal una mica més àmplia, el balanç de les mesures expansives del primer ministre, Shinzo Abe, queda qüestionat, ja que el consum privat se situa en els nivells del desembre del 2012, just quan Abe va accedir al poder. Per al 2015, es preveuen pujades salarials que haurien d'estimular la demanda interna, però el seu efecte podria ser menor per la proporció creixent de contractes a temps parcial. Aquests condicionants matisen de forma substancial la bona dada del 1T i ens empenyen a mantenir la nostra previsió de creixement en el 0,8% i en l'1,2% per al conjunt del 2015 i del 2016, respectivament.

Continua l'atonia en la inflació japonesa. A l'abril, l'IPC sense aliments però amb energia, l'índex de referència del Banc del Japó, va avançar el 0,3% interanual. La dada queda lluny encara de l'objectiu del 2,0%, malgrat que continua implementant les mesures d'expansió quantitativa mitjançant compres anuals de deute públic per valor de 80 bilions de iens (el 16% del PIB). L'índex general es va situar en un moderat 0,6% interanual.

EMERGENTS

La Xina continua desaccelerant. Els últims indicadors d'ac­­ti­­vitat perfilen una tendència a la baixa persistent. La producció industrial va créixer el 5,9% interanual a l'abril, només lleugerament per damunt de la feble dada del març i molt per sota de les mitjanes del 2013 i del 2014, el 9,7% i el 8,4%, respectivament. També van desaccelerar les vendes al detall, amb una taxa de crei­­xement que es va quedar en el 10,0% interanual a l'abril (al desembre del 2014, van créixer l'11,9%). Així mateix, en l'àmbit exterior, les importacions van mantenir a l'abril la tònica de caigudes dels últims mesos i les exportacions van sorprendre amb un descens del 6,4% interanual. La desacceleració xinesa es produeix en un difícil context de substitució de la despesa inversora per un major consum privat. A més a més, coincideix amb un endeutament creixent, que, combinant el Govern, les llars i les empreses no financeres, va arribar al 217% del PIB el 2014 (ve­­geu el Focus «El deute públic xinès és un focus de risc?»). Sense deixar de considerar aquests importants elements de risc, el nostre escenari continua sent de desacceleració controlada, amb el suport d'unes autoritats que tenen capacitat de maniobra. En aquest sentit, el banc central va abaixar de nou el tipus d'interès de referència en 25 p. b. (fins al 5,10%), la tercera retallada en sis mesos.

El Brasil i Rússia continuen sent les economies emergents amb més riscos. En el 1T 2015, el PIB del Brasil va recular el 0,2% intertrimestral (–1,6% interanual), lleugerament més del que s'es­­perava (en el 4T 2014, la caiguda del PIB va ser del 0,2% inter­­anual). La reculada de l'activitat va ser deguda, fonamentalment, al mal to de la demanda interna, i la xifra confirma les perspectives negatives que s'anticipen per al conjunt del 2015 (una caiguda del PIB de l'ordre de l'1%). Rússia, per la seva banda, va patir una reculada de l'1,9% interanual en el 1T 2015, notablement inferior a l'esperada. Malgrat tot, i atès que el balanç de riscos continua sent notablement advers, deixem sense canvis les nostres previsions (caiguda del 3,3% el 2015 i del 0,8% el 2016).

Mèxic va créixer el 2,5% en el 1T 2015. La dada mostra un cert alentiment de l'economia mexicana, coherent amb la desacceleració nord-americana del començament d'enguany. Així i tot, les dades més recents suggereixen un indici de recuperació al llarg del 2015 de la segona economia llatinoamericana (el 2,8% per al total de l'any, lleugerament per sota de la previsió del mes passat).