L'economia espanyola resisteix el temporal de tardor. Per bé que el procés de recuperació prossegueix de forma molt lenta a la majoria de països europeus, l'economia espanyola continua destacant amb un ritme de creixement que es manté en cotes clarament superiors. En efecte, el PIB va augmentar el 0,5% intertrimestral en el 3T, el mateix avanç que en el 2T i superior al 0,3% registrat en el 1T, de manera que s'encadenen ja cinc trimestres consecutius de creixement positiu. Per la seva banda, la taxa de creixement interanual se situa ja en l'1,6%. En els pròxims trimestres, esperem que el procés de recuperació es vegi reforçat per dos factors de suport: la reducció del preu del petroli (vegeu el Focus «Sobre l'impacte de la caiguda del preu del petroli en el saldo corrent», en aquest mateix Informe) i la depreciació de l'euro. Això ens empeny a revisar a l'alça la previsió de creixement per al 2015 fins a l'1,9% (anterior: 1,7%). Per al 2016, esperem un creixement del 2,0%. Aquesta millora de les previsions per a l'economia espanyola s'observa, també, entre els organismes internacionals, com l'OCDE, que, al seu informe del novembre, millora el pronòstic en tres dècimes per al 2014, fins a l'1,3%, i en dues dècimes per al 2015, fins a l'1,7%.
La recuperació prossegueix gràcies a la demanda interna. La demanda interna va contribuir en 0,8 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, gràcies a l'increment del consum privat, que continua sorprenent a l'alça (el 0,8% intertrimestral), i a l'avanç de la inversió, sobretot en equipament, però, també, en construcció. L'altre component de la demanda interna, el consum públic, continua contingut, a causa del procés d'ajust dels comptes públics. Esperem que, en els pròxims trimestres, el consum de les llars moderi el ritme d'avanç i registri taxes més coherents amb l'evolució de la seva renda bruta disponible. De fet, alguns indicadors de consum del 4T apunten en aquesta direcció: les vendes al detall van recular el 0,8% a l'octubre i la confiança dels consumidors va baixar al novembre fins als –11,8 punts, un nivell similar al del 1T. No obstant això, altres indicadors, com les vendes d'automòbils, no mostren signes de fatiga.
El sector exterior mostra signes de millora després d'un primer semestre molt feble. Malgrat que la demanda externa va restar 0,3 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, és important destacar la bona dada de les exportacions, que van créixer el 3,5% en el 3T. No obstant això, el fort creixement de les importacions (el 4,7% intertrimestral) va fer que el saldo per compte corrent es continués deteriorant: al setembre, va registrar un superàvit de 1.673 milions d'euros (acumulat de 12 mesos), una xifra que contrasta amb el superàvit de 15.840 milions d'euros de l'any anterior. Així i tot, el bon comportament del turisme, que continua marcant rècords històrics, i la tendència més favorable de les exportacions de béns fan preveure una lleugera millora del saldo de cara al 2015.
Els indicadors d'oferta del 4T continuen millorant. L'índex PMI de serveis va avançar una dècima a l'octubre, fins als 55,9 punts, i el seu homòleg de manufactures va mantenir el nivell dels 52,6 punts. Els dos, per tant, es mantenen per damunt del registre de 50 punts que delimita la zona d'expansió. Les noves comandes són el principal motor de creixement als dos sectors: tot i que s'observa un cert alentiment de les provinents de la zona de l'euro, que és compensat pel major creixement de les internes. La producció industrial va avançar l'1,1% interanual al setembre, impulsada pels béns d'equipament. A més a més, l'índex de confiança a la indústria va anotar el nivell més alt des del gener del 2008. La bona marxa del sector industrial fa preveure que la inversió en equipament evolucionarà positivament en el 4T.
El mercat laboral continua oferint bones notícies. Segons les dades de comptabilitat nacional del 3T, l'ocupació va créixer per tercer trimestre consecutiu, en concret el 0,5% intertrimestral (el 0,7% en el 2T i el 0,2% en el 1T). Totes les branques d'activitat van crear ocupació, llevat de les activitats financeres i les assegurances, encara en procés d'ajustament, i de l'agricultura, un sector molt volàtil. La construcció, una altra branca molt castigada per la crisi, fa dos trimestres que crea ocupació, la qual cosa manifesta que el seu procés de redimensionament s'apropa al final. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social de l'octubre evidencia que la tònica de millora del mercat laboral es manté en el 4T.
La contenció salarial dóna suport a les millores de competitivitat. En el 3T, la remuneració per assalariat va caure el 0,5% intertrimestral, la qual cosa va permetre reduir els costos laborals unitaris (el –0,5% intertrimestral). Si s'ha de jutjar pels increments salarials pactats en els convenis col·lectius, estables en el 0,6% interanual entre el gener i l'octubre, la moderació salarial es manté. Mentre la productivitat no creixi de forma significativa, la contenció salarial és imprescindible per continuar guanyant competitivitat.
L'energia pressiona els preus a la baixa. Al novembre, la inflació es va reduir en tres dècimes, fins al –0,4%. Gairebé la totalitat d'aquest descens s'explica per la caiguda del preu dels productes energètics (tant del petroli com de l'electricitat). Malgrat que la inflació fa cinc mesos que es manté en terreny negatiu, esperem que segueixi una suau tendència a l'alça, amb el suport de la recuperació de la demanda interna i de la depreciació de l'euro. A més a més, esperem que, de cara a l'any vinent, el preu del petroli, que es troba ja en cotes mínimes, deixi d'exercir pressions a la baixa. Així, preveiem una inflació del –0,1% per al conjunt del 2014, que s'incrementaria fins al 0,9% el 2015 i l'1,5% el 2016.
La Comissió Europea alerta d'un possible incompliment de l'objectiu de dèficit el 2015. Les últimes dades d'execució pressupostària per al 2014 mostren que, per al conjunt de les administracions públiques, el dèficit públic és del 3,9% (objectiu: 5,5%). Les comunitats autònomes al setembre ja es desviaven una dècima de l'objectiu de l'1% per al conjunt de l'any. En canvi, l'Estat i la Seguretat Social tenen encara un cert marge en relació amb l'objectiu de dèficit i les corporacions locals podrien tornar a anotar un superàvit, com ja va succeir el 2013. Situem la nostra previsió de dèficit per al 2014 en el 5,7%. De cara al 2015, la CE, en el seu informe d'opinió sobre els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015, considera que el compliment de l'objectiu de dèficit perilla per la incertesa sobre la reducció esperada de la despesa i pels efectes de la reforma fiscal, motiu pel qual recomana l'adopció de més mesures. En concret, la CE situa la previsió de dèficit per al 2015 en el 4,6%, una dècima per damunt de la nostra i quatre per damunt de l'objectiu.
El mercat immobiliari mostra signes d'estabilització. El preu de l'habitatge va caure el 0,2% intertrimestral en el 3T (el 0,0% en el 2T), de manera que la taxa interanual es va situar en el –2,6%, el ritme de contracció més baix des del 2008. En els pròxims trimestres, esperem que els preus es mantinguin estables, potser amb lleugers moviments erràtics a l'alça o a la baixa propis d'un moment de canvi de tendència, però, a poc a poc, aniran reprenent el rumb ascendent. Així i tot, el mercat immobiliari té un estoc elevat d'habitatges per vendre, i, a més a més, moltes llars encara s'estan despalanquejant, factors que limitaran el recorregut a l'alça dels preus. Pel que fa a la demanda, el creixement de les compravendes d'habitatges al setembre (el 13,7% interanual) fa pensar que es podria tancar l'any amb un nombre de transaccions lleugerament superior a les 300.000, la qual cosa permet un cert optimisme sobre la recuperació d'una activitat que es troba en nivells mínims. Una altra nota positiva l'aporta el creixement de la inversió residencial, que al 3T va augmentar per primera vegada des del 2T 2007.
El Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) comença a supervisar les entitats bancàries espanyoles més grans, que representen el 90% dels actius del sector. Les entitats més petites segueixen sota la supervisió del Banc d'Espanya, però amb la tutela del BCE. Per a aquestes entitats financeres més petites, el passat 28 de novembre, el Consell de Ministres va aprovar l'Avantprojecte de Llei de Resolució Bancària, que estableix els primers mecanismes d'actuació i la resolució definitiva, així com el marc d'actuació de les autoritats competents. Mentre es continua avançant en la creació de la unió bancària, les dades del sector bancari mostren signes de millora. D'una banda, la taxa de morositat, que es troba encara en nivells molt elevats en relació amb la mitjana històrica, va registrar el descens més important des de l'inici de l'any i es va situar en el 13,0% al
setembre. De l'altra, es modera el ritme de caiguda del saldo de crèdit en relació amb els mesos anteriors (el –7,9% a l'octubre, enfront del –8,1% del setembre).
