L'economia mundial trampeja la incertesa geopolítica. Malgrat l'augment dels conflictes bèl·lics (Ucraïna, l'Iraq, Gaza), les dades macroeconòmiques conegudes durant l'estiu confirmen que l'economia mundial prossegueix el curs previst d'intensificació gradual del creixement. Així i tot, en el marc d'aquesta tendència general, coexisteixen situacions dispars, ja que, mentre que els EUA s'acceleren, el Japó ha patit una mica més del previst després de la pujada de l'IVA. Entre els emergents, la Xina aguanta el tipus, i els desequilibris inflacionistes remeten a la resta d'Àsia.
ESTATS UNITS
L'economia accelera el pas en el 2T. Els EUA van créixer el 4,2% en termes intertrimestrals anualitzats (el 2,5% interanual) en el 2T, dada que contrasta amb la caiguda del 2,1% intertrimestral anualitzat del 1T. Es tracta d'una xifra superior a l'esperada, deguda, fonamentalment, a la millora del consum i de la inversió i al repunt de les existències. Així mateix, s'ha revisat la sèrie històrica del PIB. Arran d'aquesta revisió, la xifra de creixement del 2012 queda en un nivell inferior (el 2,3%, enfront del 2,8% previ), però augmenta la del 2013 (el 2,2%, enfront de l'1,9% publicat anteriorment). Considerades en conjunt, les dades de la comptabilitat nacional nord-americana mostren un patró de creixement en què la demanda interna guanya solidesa.
En el 3T, l'expansió manté el dinamisme, com ho palesa la bona trajectòria dels indicadors ISM d'activitat empresarial, tant de serveis com de manufactures, que van pujar al juliol. Aquesta tònica de creixement avala l'expectativa que el bon to de la inversió es mantindrà, com també sembla sostenible un ritme dinàmic del consum, atès el notable repunt del juliol i, en especial, de l'agost de la confiança del consumidor. Després de la pujada dels últims mesos, aquest indicador s'ha situat en valors que no assolia des d'abans de la crisi (en concret, és el seu màxim des del novembre del 2007). Una última dada que certifica l'inici dinàmic del 3T és la producció industrial, que, després de créixer el 4,1% interanual en el 2T, es va accelerar fins al 5,0% al juliol.
El mercat immobiliari es pren un respir. Després d'un mes de maig relativament positiu pel que fa a les dades del mercat immobiliari, els mesos de juny i de juliol van oferir xifres una mica més febles. Després de caure el 7% al juny, les vendes d'habitatges nous van tornar a recular al juliol (–2,4%). El to de les vendes d'habitatges de segona mà va ser lleugerament millor, ja que, al juny i al juliol, va mantenir un ritme de creixement moderat, però positiu (el 2,4%). L'evolució dels preus immobiliaris tampoc no acaba d'esvair les incògnites presents al sector. Al juny, l'índex Case-Shiller que engloba els preus immobiliaris de 20 àrees metropolitanes va augmentar el 8,1% interanual, una desacceleració d'1,2 p. p. en relació amb el maig. Atès, per tant, que la situació presenta un cert alentiment, cal entendre que la recuperació immobiliària s'està truncant? El diagnòstic de conjunt que deriva de les dades anteriors és que la recuperació es manté, però a un ritme menys dinàmic del que s'esperava. Així i tot, i com ho augura el fort repunt dels habitatges iniciats registrat en el 2T i al juliol, la tendència de fons continua sent expansiva.
Inflació estable. Un element favorable de l'actual moment econòmic és l'evolució dels preus, que, si tenim en compte la intensitat de la recuperació, és continguda. Després del repunt de l'IPC del 1T, des de l'abril, la inflació es mou en taxes d'avanç interanual de l'ordre del 2%, tant en el seu índex general com un cop descomptats els components més volàtils d'energia i aliments. En concret, al juliol, l'IPC es va situar, en termes interanuals, en el 2,0%, i l'IPC subjacent (sense energia ni aliments), en l'1,9%. En aquest context, el creixement dels preus es manté dins el llindar fixat per la Reserva Federal. Específicament, el deflactor de la despesa del consum personal (PCE, per les seves sigles en anglès) es va situar, al juliol, en l'1,6% interanual, per sota del límit del 2,0% de la Fed. Les nostres previsions apunten al fet que el ritme del creixement dels preus, del 2%, es mantindrà sense acceleracions substancials en els pròxims trimestres.
El mercat laboral mostra un vigor notable. Les dades d'ocupació continuen corroborant que el mercat laboral manté la tònica de recuperació. Al juliol, es van crear 209.000 llocs de treball i es va superar, per sisè mes consecutiu, el nivell dels 200.000. És una tendència indicativa d'un mercat laboral fort. Per la seva banda, la taxa d'atur va pujar lleugerament fins al 6,2%, i la taxa d'activitat va millorar fins al 62,9%. Malgrat el major vigor de l'ocupació, el creixement dels salaris continua sent moderat. Considerades en conjunt, les dades laborals suggereixen que coexisteixen dues situacions igualment certes: la dinàmica recent és de clara expansió de l'ocupació, però la recuperació dista de ser completa (com ho ratifica una taxa d'activitat encara reduïda). Atès que l'evolució laboral és un indicador fonamental per establir la tònica futura del procés de normalització monetària, la lectura que la Fed faci d'aquests desenvolupaments, en certa manera contraposats, serà fonamental en els pròxims mesos.
JAPÓ
L'IVA llasta el creixement en el 2T. L'augment de l'IVA a l'abril, que va situar el tipus impositiu en el 8%, enfront del 5% anterior, va provocar el major descens del PIB des del terratrèmol del 2011. En concret, el PIB del Japó va caure l'1,7% intertrimestral en el 2T (variació interanual del 0%). Tot i que es preveia que la pujada tributària podia provocar una reculada econòmica, el seu impacte negatiu sobre el consum privat i la inversió va ser superior a l'esperat. Quan es contempla l'evolució de l'activitat en el conjunt del primer semestre, es constata que el PIB recula lleugerament en aquesta primera meitat de l'exercici (recordem que, en el 1T, es va produir un fort repunt del PIB, a causa de l'efecte d'anticipació en la despesa dels agents econòmics davant la pujada fiscal anunciada). Per valorar el resultat d'aquest impacte negatiu sobre l'avanç tendencial de l'economia nipona, caldrà esperar el 3T. Així mateix, aquesta dada serà important, perquè emmarcarà la decisió de dur a terme, o no, una nova pujada de l'IVA a l'octubre del 2015, una mesura preanunciada, però encara no adoptada formalment.
La inflació comença a digerir l'efecte de l'IVA. L'IPC del juliol va pujar el 3,4% interanual, per sota del 3,6% del juny, i l'IPC subjacent (que no inclou els aliments ni l'energia) es va mantenir pla en el 2,3%. Atesa la importància que té per al Japó consolidar la progressiva sortida de la deflació, cal preguntar-se quina hauria estat l'evolució dels preus sense l'efecte distorsionador de l'augment de l'IVA. Segons certes estimacions, l'IPC del juliol s'hauria situat en taxes d'avanç interanual de l'ordre de l'1,4%, semblants a les existents abans de l'abril. Això indica que la sortida de la deflació iniciada cap a la meitat del 2013 continua el seu curs. Es tracta d'un factor de suport a la recuperació important, que s'afegeix a altres factors, com l'expansió dels beneficis empresarials o unes xifres de comerç exterior positives a l'estiu (tot i que, si tenim en compte la seva evolució negativa en els mesos anteriors, aquest pot ser un element més circumstancial).
EMERGENTS
La Xina accelera el pas en el 2T i frena una mica després. Quan es temia una aturada en el 2T, l'economia xinesa va sorprendre en créixer el 7,5%, per damunt del 7,4% del 1T i de les previsions de consens. Aquest bon comportament ha basculat, fonamentalment, entre la inversió, la principal beneficiària de la política expansiva del Govern, i el sector exterior. En canvi, la contribució del consum privat ha estat menor que en el 1T, resultat que ens recorda que el procés de reequilibri a favor d'un increment de la despesa de les llars serà lent. En contrast, els primers indicadors del 3T tendeixen a mostrar-se més continguts, amb la important excepció de les exportacions, que van repuntar al juliol.
Creixement dispar a la resta d'emergents. Les dades de creixement del 2T reiteren que el ritme d'activitat difereix en funció del país. Entre els principals emergents, discrepen en especial les situacions de l'Índia i del Brasil. En el 2T, mentre que el gegant asiàtic va sorprendre amb un creixement del 5,7% interanual (el 4,6% en el 1T), el Brasil, en caure el 0,6% intertrimestral (–0,9% interanual), ha lliscat cap a la seva primera recessió tècnica (caiguda del PIB per dos trimestres consecutius) des de la Gran Recessió del 2008-2009.
La correcció dels desequilibris continua sent un focus d'atenció. El Brasil exemplifica les dificultats que alguns emergents tenen per afrontar, simultàniament, el sosteniment de l'activitat i la correcció dels desequilibris macroeconòmics (inflació o dèficit corrent, principalment). Aquesta és la situació de Turquia, on l'activitat s'alenteix (sense la gravetat del Brasil), la inflació es va situar en el 9,3% interanual al juliol i el dèficit corrent va assolir el 7,5% en el 1T. Un altre país amb dificultats similars és Rússia, que pateix una escalada de preus (inflació del 7,4% al juliol) i el deteriorament de les perspectives d'activitat (agreujades pel conflicte d'Ucraïna). En sentit oposat, els emergents asiàtics tenen èxit en la seva lluita contra la inflació, com ho testifica la desacceleració de l'IPC del juliol a l'Índia i a Indonèsia.
