La composició del creixement es reorienta cap a la demanda nacional. El progrés dels indicadors més recents de consum, d'inversió i de mercat laboral evidencia que la demanda interna continua sent la principal responsable del vigor creixent de l'economia espanyola. Aquest avanç de la demanda interna ha provocat un repunt notable de les importacions, la qual cosa ha frenat la correcció del dèficit comercial. Tot i que, en els pròxims mesos, s'espera que les exportacions reprenguin taxes de creixement més robustes, ajudades per l'excel·lent comportament del turisme, hem revisat la previsió del superàvit corrent lleugerament a la baixa per al 2014 i el 2015.

Els indicadors d'oferta mantenen una tònica ascendent. La reactivació de l'activitat industrial és cada vegada més evident. La producció industrial va augmentar el 4,3% interanual a l'abril (el 0,9% al març). El bon pols de la producció de béns d'equipament i de consum durador (el 9,0% i el 4,1% interanual, respectivament) suggereix nous avanços de la inversió i del consum. Així mateix, els índexs PMI de manufactures i de serveis continuen en nivells coherents amb una taxa de creixement similar a la del 1T 2014 o, fins i tot, lleugerament superior.

El consum de les llars manté la tendència alcista. La recuperació sostinguda del consum privat és fonamental per garantir taxes de creixement del PIB similars a les de l'inici de l'any. En aquest sentit, és favorable que els diferents indicadors del consum continuïn avançant a bon ritme. La confiança del consumidor manté una clara trajectòria ascendent i se situa ja en nivells superiors als anteriors a la crisi. Les vendes al detall també reflecteixen la millora gradual del consum de les llars, amb un avanç del 0,5% interanual al maig. Per tant, les dades atorguen, de moment, continuïtat al creixement de la despesa familiar.

La recuperació del mercat laboral guanya amplitud. Els afiliats a la Seguretat Social van augmentar per novè mes consecutiu al maig (56.600 persones, un cop corregits els efectes estacionals). En general, la millora del mercat laboral s'ha concentrat al sector serveis, però la indústria i la construcció també es van sumar a la creació d'ocupació en aquest mes. Així mateix, les xifres de contractació reflecteixen la millora del mercat laboral. En concret, el nombre total de nous contractes entre el gener i l'abril d'enguany va ser el 16,5% superior als registrats durant els mateixos mesos del 2013. Malgrat que, com és habitual, la gran majoria siguin temporals, és destacable que els indefinits van créixer a un ritme més accelerat al març i a l'abril després de l'entrada en vigor dels nous incentius a la contractació indefinida. En els pròxims mesos, la continuïtat d'aquesta dinàmica hauria de tenir un impacte positiu sobre l'ocupació estable, i això hauria d'ajudar a dinamitzar el consum privat. També hi ajudarà el fet que, en el 2T 2014, les expectatives d'atur per als 12 pròxims mesos, en –3,1 punts, estiguin en cotes molt baixes, que no s'observen des de l'any 2000.

La moderació salarial es manté. En el 1T 2014, els costos laborals van augmentar el 0,5% interanual (el 0,1% intertrimestral), segons l'índex de costos laborals harmonitzat, un ritme inferior al de la zona de l'euro, on ho van fer l'1,0%. Això implica que Espanya va continuar recuperant competitivitat. L'evolució dels salaris mostra diferències notables entre sectors. Així, doncs, durant el 1T de l'any, l'ajust salarial es va concentrar al sector privat, ja que el públic va anotar un increment del 0,4% intertrimestral. Així mateix, s'observa que els sectors on l'activitat ha millorat recentment, com l'hoteleria, van registrar taxes de creixement positives dels costos salarials. Les pujades salarials pactades en els nous convenis (el 0,5% interanual al maig) indiquen que la contenció dels costos laborals continuarà. Així i tot, el poder adquisitiu dels treballadors no s'hauria de reduir mentre la inflació es mantingui en cotes baixes, la qual cosa és important de cara a la reactivació de la demanda interna.

La taxa d'inflació continua en nivells propers a zero. Al juny, la taxa d'inflació es va reduir en una dècima, fins al 0,1%. Els components que van influir més en aquesta reculada van ser els aliments i begudes no alcohòliques i l'energia elèctrica. No obstant això, el repunt en els preus del petroli, arran de les tensions geopolítiques a l'Iraq i a Ucraïna, i la recuperació gradual de la demanda interna propiciaran un canvi de tendència en els pròxims mesos. D'aquesta manera, preveiem que l'any es tancarà amb una taxa d'inflació del 0,9% al desembre (el 0,4% per al conjunt del 2014). De cara al 2015, esperem que la taxa d'inflació se situï al voltant de l'1,1%, tot i que la incertesa continua sent molt elevada. Fins avui, la recuperació de la inflació és més lenta del que es preveia inicialment. Un fet especialment sorprenent, ja que la recuperació de l'activitat i del mercat de treball és lleugerament millor del que s'havia previst. En aquest context, és important destacar el compromís que ha mostrat el BCE amb l'estabilitat dels preus. Més enllà de les mesures concretes (discutides al Focus «El BCE mou fitxa») i dels seus efectes potencials, Mario Draghi va reiterar, a la roda de premsa del juny, que, si és necessari, tornarà actuar per assegurar que la taxa d'inflació recuperi uns nivells coherents amb el seu mandat.

La recuperació de la demanda interna reactiva les importacions. Durant els quatre primers mesos de l'any, les importacions van avançar el 4,9% interanual (en relació amb el –3,5% del mateix període del 2013). Destaca el bon pols de les importacions de béns de consum (el 12,6%), d'automòbils (el 23,6%) i de béns d'equipament (el 12,5%). L'avanç de les exportacions, en canvi, va ser més moderat (l'1,4% interanual), tot i que la tònica ascendent de les vendes a la zona de l'euro, del 4,8% interanual, fa pensar que les perspectives són favorables. Aquest lleuger increment del desequilibri comercial, juntament amb el deteriorament de la rúbrica de rendes del capital, explica el lleuger descens del superàvit de la balança per compte corrent a l'abril, del 0,39% al 0,34% del PIB (dades acumulades de 12 mesos).

El bon comportament del turisme afavorirà el sector exterior en el 2T 2014. Els principals indicadors mostren que el sector turístic ha començat la temporada alta amb una tònica excel·lent. Al maig, van entrar 6,1 milions de turistes estrangers (62,3 milions en dades acumulades de 12 mesos). Destaca l'augment de turistes procedents d'Europa, una tendència que tot fa pensar que es reforçarà durant els mesos d'estiu, de manera que, el 2014, es batrà una nova marca. També és positiu que la despesa dels turistes internacionals continuï augmentant (el 3,5% interanual al maig). Recentment, a més a més, hi ha signes que el turisme nacional es comença a reactivar. Al maig, el nombre de viatgers residents a Espanya va créixer a una taxa molt similar a la dels estrangers (prop del 5% inter­anual). La reactivació de la despesa en turisme és una mostra més de la millora del to del consum de les llars espanyoles.

La recuperació de l'activitat creditícia a les llars i a les pimes va agafant força. La conclusió del procés de reestructuració de la banca i la consolidació del creixement econòmic donen suport a la recuperació del crèdit. Per exemple, el nou crèdit a les pimes va continuar creixent en relació amb l'any passat. En concret, durant el mes d'abril, es va concedir el 2,8% més que en el mateix mes del 2013. Aquesta reactivació de la nova concessió va contribuir a suavitzar el ritme de contracció del saldo viu del crèdit a l'abril fins al 7,2% anual (el 7,6% al març). S'espera que la recuperació en la nova concessió s'anirà consolidant en els pròxims mesos, a mesura que la confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola es vagi consolidant i que el procés de revisió de la qualitat dels actius de la banca (AQR, per les sigles en anglès) i les proves d'estrès que du a terme el BCE ratifiquin la solvència de la banca espanyola.

L'ajust del dèficit públic avança lentament. El dèficit de l'Estat va pujar fins al 2,5% del PIB al maig, 1 dècima per sota del saldo del 2013. Aquesta lleugera millora és deguda a la pujada de la recaptació impositiva, que té el suport del progrés de l'activitat econòmica. En canvi, la despesa va augmentar, sobretot, en consums intermedis i en subvencions. Un cop aprovada la reforma tributària per al 2015, de la qual es donen més detalls al Focus «La reforma tributària i l'ajust del dèficit públic», la contenció de la despesa pública serà clau per assegurar el compliment dels objectius de dèficit. L'evolució del dèficit de les comunitats autònomes i de l'Estat és molt semblant a la del 2013. En aquest cas, a l'abril, el dèficit va ser una dècima superior al del 2013. Atès que l'objectiu de dèficit per al 2014 se situa en el 5,5% del PIB, 1,1 p.p. per sota del dèficit del 2013, en els pròxims mesos hauríem de presenciar una acceleració de l'ajust.