El creixement global recupera el vigor de cara a la segona meitat de l'any. Els EUA, el Japó i la Xina han superat raonablement bé els obstacles, de diferent naturalesa en cada cas, que han hagut d'afrontar. Entre els emergents, també dominen les dinàmiques constructives, però amb excepcions destacades. La pers­­pectiva de normalització de la política monetària nord-americana és el repte més important perquè l'expansió global aconsegueixi consolidar-se.

ESTATS UNITS

La contracció del PIB en el 1T va ser profunda, però no modifica la tendència subjacent de recuperació. El PIB va recular el 2,9% intertrimestral anualitzat en el 1T 2014, i no l'1,0% calculat inicialment. En termes interanuals, la xifra queda en l'1,5%. L'efecte graó d'aquest primer trimestre, molt influït pel mal temps i per altres factors puntuals, ens fa revisar a la baixa la nostra previsió per al conjunt del 2014 del 2,6% al 2,2%, en línia amb les revisions de la Fed i de l'FMI. No obstant això, els últims indicadors suggereixen que la recuperació segueix en marxa, i la perspectiva és d'un creixement robust fins al final del 2014 i al llarg del 2015 (exercici en què esperem un avanç del 3,1%).

A més del mal temps, la sotragada s'explica pel retard en la implantació de l'Obamacare. Aquest factor, que va incidir sobre la despesa privada en sanitat, explica dos terços de la revisió a la baixa del PIB. Atesa la demora fins a l'abril de la implantació de l'Affordable Care Act (la llei que obliga a disposar d'una assegurança mèdica i que abarateix els costos per a les rendes baixes), els consumidors, per estalviar en la factura, van ajornar les visites mèdiques per esperar que entrés en vigor la cobertura sanitària. Després d'aquests efectes transitoris, es­­perem que el consum privat recuperi el vigor, esperonat per la millora de les expectatives, tal com ho mostra la pujada de l'ín­­dex de confiança del consumidor del Conference Board, que, al juny, va assolir el nivell dels 85,2 punts, el màxim després de la Gran Recessió. L'increment de les vendes al detall del maig, amb un avanç intermensual del 0,3% (després de la revisió al­­cista de l'abril), i els indicadors qualitatius recollits al Beige Book de la Fed també apunten cap a un consum sensiblement més sòlid en el 2T i següents.

Les perspectives per a la inversió milloren amb pas ferm. L'índex ISM de sentiment i d'activitat empresarial del maig va tornar a pujar, tant en manufactures com en serveis, i l'índex d'activitat elaborat per Markit indica que aquesta millora continuarà al juny, amb uns nivells que es corresponen a creixements del PIB propers al 4% intertrimestral anualitzat. Des del final de la Gran Recessió, la inversió s'ha mostrat reticent a l'ho­ra de confirmar aquestes bones expectatives, amb una recuperació que es demora en relació amb la resta de l'e­co­nomia. Però l'acumulació de factors favorables (vegeu el Focus «El retorn de la inversió als EUA: mai no és tard quan arriba», d'aquest mateix informe) ha de propiciar que, en el segon semestre del 2014, assistim, finalment, a un enlairament inversor.

L'habitatge surt del forat i recupera la tònica del creixement, tot i que amb un ritme d'avanç lògicament més moderat que el 2012 i el 2013, quan es partia de nivells molt baixos. Les vendes d'immobles van repuntar al maig, i els habitatges iniciats en aquest mateix mes van arribar ja al 66% del nivell del 1995-2000, és a dir, previ a la bombolla (al novembre del 2009, es va tocar fons amb un escàs 35%). L'índex Case-Shiller de preus de l'habitatge que engloba 20 àrees metropolitanes ratifica també el bon to del mercat immobiliari, amb un avanç modest a l'abril, però que dóna continuïtat a la tendència alcista. L'índex acumula una recuperació del 25,2% des del maig del 2009 (en termes absoluts, prop de la meitat del que s'ha perdut durant la Gran Recessió).

L'IPC continua moderat, però no tant. Els preus no presenten tensions inflacionistes preocupants, malgrat que, a l'abril i al maig, van sorprendre a l'alça. La taxa interanual del maig es va situar en el 2,1% i va superar el 2% per primera vegada des de l'abril del 2012. Per a l'IPC subjacent, sense energia ni aliments, la taxa va ser de l'1,9%. Cal recordar que l'objectiu de la Fed (el 2% a llarg termini, una mica més elevat en l'actual fase del cicle) no fa referència a l'IPC, sinó al deflactor de la despesa de consum personal (PCE), la taxa del qual s'ha situat una mica per sota, en concret l'1,8% interanual (l'1,5% sense energia ni aliments).

El mercat laboral va tornar a sorprendre en positiu amb 217.000 nous llocs de treball al maig, per damunt de la mitjana de 150.000 dels tres mesos d'hivern. La taxa d'atur es va mantenir en el 6,3%, però la persistència de la baixa taxa d'activitat (el 62,8%) continua evidenciant que el mercat laboral està lluny d'una recuperació completa.

La Fed reitera l'aposta per una estratègia lenta de normalitza­­ció monetària. El Comitè del dia 19 de juny va acordar un nou pas en el tapering: rebaixa de 10.000 milions, que deixarà les compres de deute mensuals en 35.000 milions. Però va insistir que els tipus d'interès oficials romandran baixos durant un període llarg de temps. No obstant això, les dinàmiques observades al mercat de treball i en la inflació poden qüestionar que això acabi sent efectivament així. A més a més, la Fed també haurà de tenir en compte el sobreescalfament d'alguns mercats financers. És a dir, l'atenció dels inversors i de la resta d'agents econòmics es tornarà a dirigir cap a la política monetària nord-americana.

JAPÓ

L'economia nipona pateix una sotragada, però no descarrila. Les conseqüències de la pujada de l'IVA de l'abril (del 5% al 8%) semblen majors del que s'havia previst. Així, en el 1T, l'economia va créixer l'1,6% intertrimestral (el 2,8% interanual), esperonada per la força del consum privat i per la inversió, a causa de l'a­­vançament de la despesa per evitar l'increment de l'IVA efectiu a partir de l'1 d'abril. Però així com el PIB del 1T va créixer per damunt del normal, el consens d'analistes preveu una forta contracció en el 2T pel mateix efecte distorsionador, que es pot observar perfectament en els indicadors d'activitat més recents. Així, la producció industrial, que havia repuntat el 7,6% inter­­anual al març, es va desaccelerar fins al 3,8% a l'abril. El mateix va succeir amb les vendes al detall, que van caure el 13% a l'a­­bril, després de superar les expectatives al març. Més enllà d'aquest soroll en els indicadors, hi ha elements per pensar que l'expansió es manté dempeus: les últimes lectures de l'índex PMI d'activitat i de sentiment empresarial i les bones xifres de vendes d'automòbils al maig són signes encoratjadors. No obstant això, la veritable mesura de l'efecte de la pujada de l'IVA sobre l'activitat la proporcionaran les dades del 3T.

En l'àmbit dels preus, la deflació queda enrere, però podria haver tocat sostre. L'IPC va pujar el 3,7% interanual al maig (el 3,4% a l'abril), esperonat pels preus energètics i per l'efecte de l'IVA, i l'IPC subjacent, sense aliments ni energia, va repetir el 2,2% de l'abril. No obstant això, la baixada intermensual, ja al juny, dels preus de l'àrea de Tòquio suggereix que la inflació serà una mica més moderada en els pròxims mesos.

EMERGENTS

La Xina recupera un to d'activitat més ferm i perfila un ater­­ratge suau. La producció industrial va avançar el 8,8% al maig, una mica per damunt del registre de l'abril. Així mateix, l'índex PMI oficial va registrar una lleugera pujada al maig (del 50,4 al 50,8), amb el suport de les comandes noves (el PMI de Markit també va pujar, tot i que va quedar just per sota del llindar dels 50 punts). Pel que fa a la demanda, les vendes al detall també es van accelerar i van créixer el 12,5% interanual. D'altra banda, s'intensifica la concessió de nous crèdits, encoratjada per les po­­lítiques de suport al creixement de les autoritats (que també s'instrumenten a través de mesures fiscals i monetàries). La in­­flació continua essent moderada (el tímid increment del maig, fins al 2,5% interanual, va ser degut als preus alimentaris) i deixa marge per a aquestes polítiques expansives.

En alguns emergents considerats vulnerables, la correcció dels desequilibris s'estanca. La persistència d'un dèficit per compte corrent i d'una inflació elevats al Brasil i a Sud-àfrica (el 6,4% i el 6,1%, respectivament) no deixa espai per a polítiques expansives en un entorn de desacceleració de les economies (creixement del PIB de l'1,9% i de l'1,8%, respectivament, en el 1T 2014). Turquia va avançar un percentatge més robust, el 4,3% interanual, però l'elevada inflació (el 9,7%) i el dèficit per compte corrent (el 7,4% del PIB) fan preveure un alentiment.

L'Índia també viu una inflació a l'alça, però la victòria electoral de Marendra Modi fa esperar que el creixement s'acceleri fins al 5%. L'expectativa d'un Govern estable i el tarannà reformista de Modi permeten esperar la posada en marxa d'una autèntica reforma del sector públic, una dinamització del mercat laboral i un augment de la inversió en infraestructures. El repunt fins al 6% al maig de l'índex de preus a l'engròs (la mesura de la inflació a l'Índia) era relativament esperat, mentre que el resultat electoral hauria d'enfortir la posició antiinflacionista del Banc de la Reserva de l'Índia.