Es confirma el panorama de lenta recuperació per al conjunt de la zona de l'euro. Les últimes dades de confiança continuen marcant el camí de la recuperació, i sembla que els principals factors que podrien afegir riscos a la baixa al creixement estan controlats i van perdent força de forma gradual. Les autoritats europees continuen avançant cap a la unió bancària, la qual cosa podria afavorir una major fluïdesa del crèdit cap al sector privat i ajudar a reduir la fragmentació financera entre la perifèria i el nucli. L'Europa mediterrània consolida el procés de consolidació fiscal i de correcció de desequilibris, cada vegada amb menys pressió per part de les autoritats europees, la qual cosa en facilitarà el creixement a curt termini. Tot plegat en un marc de política monetària expansiva que permet mantenir un entorn financer acomodatici, malgrat que la Reserva Federal dels EUA ja hagi avançat que, al gener, començarà a reduir la compra d'actius, tot i que mantindrà els tipus baixos.

Canvi de papers entre demanda interna i externa. Es confirma la moderació del creixement del PIB del 0,1% en 3T (en relació amb el 0,3% de 2T). La publicació de les contribucions a aquest creixement revela el bon comportament de la demanda interna, gràcies a la inversió (increment del 0,4% intertrimestral) i al consum públic (el 0,2% intertrimestral). Aquesta millora contrasta amb el menor dinamisme de la demanda externa, que, fins ara, ha estat el motor que ha permès sortir de la recessió. Aquest alentiment de les exportacions netes s'ha produït per una reducció de les exportacions i de les importacions. De tota manera, cal remarcar que la desacceleració de les exportacions ha estat més intensa, a causa, en part, de l'encariment de l'euro en relació amb la resta de divises.

Els indicadors de confiança són coherents amb un creixement moderat. L'indicador de sentiment econòmic publicat per la Comissió Europea manté, al novembre, la tendència ascendent iniciada fa un any i se situa en els nivells de l'estiu del 2011. El dinamisme de la confiança alemanya i la millora gradual de les economies de la perifèria expliquen aquesta tònica. L'índex per a França, en canvi, va recular per primera vegada des del començament de l'any, la qual cosa evidencia la feblesa de l'economia gal·la. El missatge que podem extreure de les dades de l'índex PMI, un altre indicador de sentiment empresarial, va en la mateixa línia: el PMI compost per a la zona de l'euro va augmentar fins als 52,1 punts al desembre (que cal comparar amb els 51,7 del novembre), a causa, principalment, de l'augment de l'índex de manufactures, que va millorar en 1,1 punts, a diferència de la confiança al sector serveis, que es va contreure lleugerament per tercer mes consecutiu. La millora de l'activitat es basa en el bon comportament d'Alemanya, que contrasta amb la tendència a la baixa de França, on el PMI compost fa dos mesos consecutius que es manté en la zona de la contracció econòmica (vegeu el Focus «Diferències al nucli de la zona de l'euro»). Malgrat tot, de forma agregada, els PMI continuen en territori expansiu (per damunt dels 50 punts), la qual cosa confirma que la recuperació de la zona de l'euro es va consolidant lentament, tot i que a diferents velocitats i amb Alemanya al capdavant de la recuperació.

Les dades d'activitat són també encoratjadors per a 4T. Les dades publicades per a 4T continuen mostrant una tendència de fons positiva. La producció industrial de la zona de l'euro va avançar, a l'octubre, el 0,2% interanual, un nivell clarament superior al de 3T. Aquesta tendència s'observa als principals països de la zona de l'euro. Destaquen, en especial, l'avanç que s'ha produït a Alemanya, de l'1,1% interanual, i la notable millora a Espanya i a Itàlia, que es mantenen encara en cotes negatives, però molt inferiors a les d'uns mesos enrere. L'evolució de les vendes al detall també és relativament favorable. A l'octubre, van avançar el 0,3% interanual al conjunt de la zona de l'euro. En aquest cas, també és molt destacable la millora d'Espanya, que ha passat de registrar taxes de variació interanual del –12% al començament de l'any a situar-se per damunt del –2% a l'octubre. En definitiva, si, a més a més, tenim en compte els indicadors de confiança de 4T per al conjunt de la zona de l'euro, tot sembla indicar que hi haurà una lleugera millora cap al final de l'any.

Sembla que la destrucció d'ocupació ha tocat fons, i els preus inicien una tònica alcista, però moderada. Les dades d'ocupació de 3T mostren una estabilització en relació amb el trimestre anterior i acumulen dos trimestres consecutius sense destrucció de llocs de treball. Això, juntament amb la gradual recuperació econòmica, suggereix que falta poc per a la creació neta d'ocupació. Pel que fa a les tendències per països, Alema­nya continua creant ocupació amb taxes moderades (el 0,2% intertrimestral en 3T, en relació amb el 0,1% de 2T) i França acumula ja tres trimestres consecutius sense destruir llocs de treball. No obstant això, el més destacable són les dades dels països perifèrics, alguns dels quals comencen a crear ocupació amb taxes gens menyspreables. Aquest és el cas d'Irlanda (l'1,1% en 3T) i de Portugal (l'1,2% en 3T). Amb un mercat laboral encara afeblit, la pressió sobre els preus és a la baixa. Al novembre, la inflació, per al conjunt de la zona de l'euro, es va situar en el 0,9% interanual, que cal comparar amb el 0,7% del mes anterior. L'augment de la inflació ha estat generalitzat a la majoria de països de la zona de l'euro, a causa, en gran part, de la menor desacceleració dels preus energètics en relació amb l'any anterior. Així i tot, amb l'estabilització del mercat laboral i amb la millora gradual de la demanda domèstica, esperem que els preus mantinguin aquesta via alcista, tot i que de forma moderada (vegeu el Focus «Perspectives d'inflació moderada a la zona de l'euro»).

El 2014, es relaxa la via de consolidació fiscal. Entre el 2010 i el 2012, els països de la zona de l'euro van dur a terme un important esforç fiscal per contenir, en la mesura del possible, l'augment del deute públic. Als pressupostos del 2014, observem, en general, que els països perifèrics redueixen l'esforç fiscal previst. Així mateix, també s'evidencia que la política fiscal se centra més en les retallades de la despesa pública que en l'augment dels ingressos, com succeïa fins avui. Tot plegat ajudarà a consolidar el procés de recuperació.

Els països perifèrics s'apunten a la recuperació econòmica. La correcció dels desequilibris a les economies perifèriques no solament s'ha evidenciat en la sostenibilitat dels comptes públics, sinó que també han estat molt importants els avanços en els desequilibris externs, en els guanys de competitivitat i en el despalanquejament del sector privat. El cas més destacat és Irlanda, país que, al desembre, ha donat per finalitzat, amb èxit, el programa d'ajuda financera de la troica. Així mateix, durant les primeres setmanes de gener, també es formalitzarà el final del programa de recapitalització de les institucions bancàries espanyoles, i, si tot va segons les previsions, Portugal donarà per tancat el seu programa al juny. Tot i que, en aquest últim cas, encara cal resoldre importants interrogants, sembla que, a poc a poc, la crisi del deute sobirà arriba al final.

L'entorn econòmic i financer per a les institucions bancàries continua sent un repte. Malgrat que el sector financer de molts dels països de la zona de l'euro ja està sanejat o en procés d'aconseguir-ho, l'entorn operatiu continua estressat, la qual cosa afebleix la rendibilitat de les institucions. En aquest context, és important remarcar que, en els últims mesos, els bancs han començat a accelerar el ritme de devolució de les operacions de refinançament a tres anys (LTRO) concedides pel BCE. Els bancs comencen a preparar els balanços per a les proves de resistència que es duran a terme al llarg del 2014 i que són el punt de partida del primer pilar de la unió bancària, el supervisor bancari únic.

Avanços decidits en l'enfortiment de la unió monetària mitjançant un pilar fonamental: la unió bancària. Al desembre, el Consell Europeu va ratificar l'acord assolit pels ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (ECOFIN) sobre el mecanisme únic de resolució bancària (MUR). En aquest acord, es determina quan entrarà en vigor el MUR, qui  prendrà les decisions i quines seran les principals característiques del fons comú que es crearà per ajudar entitats amb problemes de solvència. L'acord assolit finalment ha deixat en mans dels Estats membres la decisió final de liquidar un banc o la necessitat de recórrer al fons comú per sufragar fallides i reestructuracions. Aquest fons comú disposarà d'una dotació de 55.000 milions d'euros, que seran aportats per les entitats financeres entre el 2016 i el 2026. Està previst que les institucions bancàries espanyoles aportin 8.500 milions d'euros. Tot i que encara falta l'aprovació final del Parlament Europeu, que ha mostrat reticències sobre l'acord assolit, no es preveuen canvis significatius.