L'economia global manté el camí de la recuperació. Considerades en conjunt, les dades més recents indiquen que la reactivació econòmica continua guanyant tracció de forma gradual en el tram final del 2013. Aquesta trajectòria avala el nostre escenari macroeconòmic mundial, en què preveiem que el creixement serà del 2,9% el 2013 i que després accelerarà fins al 3,7% al conjunt del 2014. Aquesta última és una xifra notable, que se situa per damunt del creixement mitjà de les últimes dècades (el 3,4% durant el període 1980-2013). Malgrat aquesta tendència, la recuperació no està exempta de riscos, com ara la incertesa fiscal i la normalització monetària als Estats Units, els resultats a mitjà termini de la política de suport a la demanda del Japó i la correcció dels desequilibris macroeconòmics en emergents com ara l'Índia o Turquia.

ESTATS UNITS

El creixement en 3T 2013 sorprèn favorablement, però la seva composició ofereix alguns dubtes. El PIB dels EUA va créixer el 2,8% en taxa intertrimestral anualitzada, per damunt del que s'esperava i dels registres de 2T (el 2,5%). Tot i que la dada agregada va ser satisfactòria, el desglossament no ho va ser tant. Tal com s'esmenta al Focus «EUA: l'acceleració del 2014 depèn de la inversió», el protagonisme excessiu d'un component tan volàtil com l'acumulació d'existències i el pols modest del consum privat i de la inversió van generar, en el moment de la seva publicació, certs dubtes sobre quin seria el ritme de creixement en el tram final del 2013.

Les dades més recents esvaeixen les pors a un 4T feble. Tant la composició del PIB de 3T com el fet que, a l'octubre, es va produir el tancament parcial dels serveis públics federals (els equivalents a 1/6 de la despesa federal, que va afectar uns 800.000 empleats públics, durant disset dies naturals) van provocar dubtes sobre l'estat de forma en què els EUA acabarien l'exercici 2013. No obstant això, a mesura que s'han anat coneixent diferents indicadors econòmics, aquesta incertesa s'ha anat reduint. Així, l'activitat empresarial ha seguit la tendència ascendent a l'octubre i al novembre. L'índex ISM de manufactures va repuntar a l'octubre fins als 56,4 punts, per damunt dels 56,2 punts del setembre. Igualment satisfactòria va ser l'e­­vo­­lució de l'indicador PMI del novembre, que va registrar un avanç fins als 54,3 punts. Tot plegat suggereix que el sector industrial, que amplifica els moviments cíclics de l'economia en conjunt, ha guanyat acceleració en 4T. Una tònica similar va mantenir l'activitat terciària: l'indicador ISM de serveis es va situar, a l'octubre, en els 55,4 punts (54,4 punts al setembre). Al setembre, els preus de l'habitatge també han evolucionat de forma positiva i han ratificat la continuïtat de la millora immobiliària. Fins i tot el lleuger descens de la confiança del consumidor a l'octubre i al novembre queda matisat per la bona evolució de les vendes al detall de l'octubre.

L'ocupació sorprèn positivament. És potser l'element que més ha contribuït a rebaixar la por sobre l'impacte del shutdown. A l'octubre, mes del tancament administratiu, es van crear 204.000 llocs de treball, clarament per damunt del que s'es­­pe­­rava. Així mateix, es van revisar a l'alça els registres de l'agost i del setembre. Les xifres de l'octubre no mostren un impacte apreciable del shutdown: l'ocupació pública federal va descendir de forma moderada (però no gaire més que en la seva tendència recent) i l'ocupació privada va créixer de manera apreciable. Aquesta dada positiva, que confirma que l'ocupació prossegueix la recuperació, no ha de fer oblidar que la plena normalització del mercat laboral encara queda lluny. En aquest sentit, cal esmentar que, a l'octubre, la taxa d'atur va augmentar fins al 7,3% (una dècima percentual més que al setembre) i la taxa d'ocupació es va situar en el 58,3% (el 58,6% al setembre). Més enllà del nivell de l'últim mes, cal assenyalar que la taxa d'ocupació continua ancorada en aquesta zona des del fi­­nal del 2009, circumstància que projecta certes ombres sobre el mercat laboral nord-americà.

La Fed podria iniciar el tapering al final d'1T 2014. La inflació, per la seva banda, es continua mantenint continguda. A l'octubre, l'IPC es va situar en l'1,0% interanual, lleugerament per sota de l'1,2% del setembre. L'IPC subjacent, que exclou l'energia i els aliments, va augmentar l'1,7% interanual a l'oc­­tu­­bre, un valor igualment moderat. En aquest context, caracteritzat per una recuperació que progressa, una inflació sense gaires tensions i un mercat laboral que millora de forma gradual, la Fed podria optar per iniciar el procés de reducció de compra de bons (tapering) al final d'1T 2014. Així i tot, descartem que la retirada de liquiditat sigui intensa fins que el mercat laboral no normalitzi la seva situació.

JAPÓ

El PIB decep en 3T. El creixement de Japó (l'1,9% intertrimestral anualitzat) va quedar per sota de les previsions i amb una composició poc satisfactòria (vegeu el Focus «Abenomics, any u»). Crida l'atenció la reculada de les exportacions, un dels pilars tradicionals del creixement japonès. A més a més, tant el consum privat com la inversió van desaccelerar els respectius avanços.

El sector exterior continua sense ser motor de creixement. Tot i que les dades de comerç exterior de l'octubre mostren una certa recuperació de les exportacions, superior a la de les importacions, això és degut, principalment, al fet que el setembre va ser un mes atípicament dolent en termes de vendes a l'exterior i al fet que la factura energètica nipona es va reduir a l'octubre. En termes de percentatge del PIB, el saldo comercial de l'octubre és gairebé idèntic al de 2T.

S'albira la sortida de la deflació. En la mitjana de 3T, l'IPC va créixer el 0,9% interanual, el primer registre positiu des de 2T 2012. La dada de l'octubre manté el ritme de creixement a la zona de l'1% interanual.

ECONOMIES EMERGENTS

La Xina guanya tracció i ambició reformadora. Les últimes dades d'activitat (producció industrial, vendes al detall i exportacions, en particular) confirmen que l'economia va recuperant el dinamisme. No obstant això, la novetat més significativa prové de l'àmbit de les reformes. En la Tercera Sessió Plenària del Partit Comunista, una cita important en què s'acostuma a prendre decisions de caràcter estratègic, es van anunciar diferents línies d'actuació, que, si es duen a terme plenament, comportaran un pes més important de la iniciativa privada. Destaquen la reducció de determinats subsidis que beneficien les empreses públiques, les reformes administrativa i fiscal i un major grau de liberalització. En aquest últim àmbit, s'inclou una ampliació de l'obertura a la inversió estrangera, la liberalització del sector financer (que hauria d'implicar una major flexibilitat en el règim canviari) i el relaxament d'alguns aspectes de les normes de migracions internes i de la política «del fill únic».

A una altra escala, desenvolupaments similars es repeteixen a Mèxic. Al país nord-americà, els últims indicadors confirmen que l'economia està superant l'ensopegada de 2T. En 3T, el PIB va avançar el 0,8% intertrimestral, en contrast amb el descens del 0,5% del trimestre precedent. Creiem que la recuperació es mantindrà a mitjà termini, beneficiada per la recuperació nord-americana, país que absorbeix al voltant del 80% de les exportacions mexicanes. En aquest context de reactivació econòmica, i aprofitant el consens parlamentari existent, s'ha aprovat la reforma fiscal. Tot i que el text final adoptat és menys ambiciós del que, en alguns moments, s'esperava, cal reconèixer que, en certa mesura, permet reduir la importància de Pemex en els ingressos públics mitjançant l'increment de certs impostos es­­pe­­cials, ajustaments en la tributació sobre la renda i l'eliminació d'algunes exempcions en l'IVA i en els tributs directes. En les pròximes set­­manes, s'esperen notícies sobre la reforma energètica.

El Brasil i Rússia acceleren el ritme d'activitat. Al Brasil, el rit­­me recent de l'activitat ha estat positiu. Després d'una forta ac­­ce­­leració del creixement en 2T, fins al 3,3% interanual, els indicadors de l'octubre (en especial, la confiança del consumidor) ten­­deixen a confirmar que el PIB mantindrà l'expansió a ritmes similars. En el cas de Rússia, la dada preliminar del PIB de 3T va sorprendre negativament, ja que va créixer només l'1,2% inter­­anual, sense canvis en relació amb 2T. Així i tot, els indicadors avançats més recents, com els de l'OCDE, mostren que, en 4T, l'activitat comença a aixecar el vol. Per la seva banda, l'Índia va créixer un dinàmic 4,8% interanual en 3T, esperonada pel sector agrícola i per la fortalesa dels serveis empresarials.