Predomini de bones notícies durant el mes d'octubre en l'es­­cena econòmica internacional. Després de disset dies de tancament administratiu, els EUA van evitar in extremis la crisi fiscal. Així mateix, la dada satisfactòria del PIB de 3T a la Xina allunya el temor a un aterratge brusc de la segona economia mundial. Finalment, els països emergents que més van patir la fugida de capitals a l'estiu han aconseguit estabilitzar la situació. Aquests tres fronts han marcat la situació al començament de la tardor i confirmen unes perspectives de creixement raonables per al 2014, per damunt dels registres del 2013 a la majoria de països.

Així i tot, els riscos a la baixa continuen presents. En primer lloc, destaquen la incertesa que envolta el canvi de direcció de la política monetària de la Fed (que s'està retardant en relació amb els plans inicialment anunciats al juny) i les tortuoses negociacions en matèria pressupostària als EUA. En segon lloc, l'economia xinesa continua navegant per un canal estret, amb el risc de desacceleració a una banda i el de la bombolla immobiliària a l'altra. Finalment, els retards en les reformes estructurals que necessiten nombrosos països emergents podrien truncar l'esperada reactivació.

ESTATS UNITS

L'escassa durada del shutdown augura un efecte modest sobre l'activitat econòmica dels EUA. Després d'una disputa força agra entre republicans i demòcrates, el Congrés dels EUA va arribar a dos acords temporals en matèria pressupostària (vegeu Focus «Cal témer les conseqüències del debat fiscal als EUA?»). Un per posar fi al tancament parcial de l'administració (shutdown), que havia implicat la suspensió de partides pressupostàries discrecionals no essencials (1/6 de la despesa federal) i l'enviament a casa sense sou, durant dues setmanes, de 800.000 treballadors públics considerats «no essencials». Després de diversos intents fallits, el Congrés va aprovar desemborsaments per garantir el funcionament de l'Administració fins al 15 de gener del 2014. D'altra banda, es va acordar suspendre el sostre d'endeutament fins al 7 de febrer del 2014. Després d'aquest desenllaç positiu, i tenint en compte la curta durada i la limitada circumscripció de les partides de despesa afectades, optem per mantenir la previsió de creixement del PIB per al 2013 i el 2014, del l'1,6% i del 2,8%, respectivament.

El repte pendent dels responsables polítics nord-americans és acordar un pla consensuat a llarg termini per a l'ajust fiscal. El mateix FMI, en l'últim informe sobre perspectives de l'economia mundial, exposa que la tàctica de les amenaces permanents (sequester, debt ceiling, etc.) és una via «excessiva i ineficient» per assolir acords sobre les finances públiques del país. En aquest sentit, el combat ferotge de l'octubre pot haver estat un punt d'inflexió, atès que ha comportat un cost polític elevat per al Partit Republicà en termes d'imatge pública. Tot i que no hi ha dubte que hi haurà més batalles, no sembla probable que una crisi fiscal d'aquesta magnitud es repeteixi el 2014 (llevat que les desavinences dins el Partit Republicà, atesa la proximitat de les eleccions legislatives, impedeixin l'assoliment d'un compromís intern).

Un ritme menys dinàmic en la creació d'ocupació retarda les nostres previsions sobre l'inici del tapering fins a 1T 2014. Les dades del mercat de treball constaten la recuperació dels EUA, tot i que a un ritme lleugerament més moderat del que s'esperava. Els 148.000 llocs de treball creats al setembre van decebre, atès que representen una clara desacceleració en relació amb les xifres registrades durant la primera meitat del 2013, a causa, en gran part, de l'elevat nombre de desanimats. Això convida a ser prudents pel que fa a les perspectives de la renda disponible i de la demanda d'habitatge, dos dels pilars en què es basen les nostres previsions per al 2014. Ateses la intensificació d'aquests riscos i la dificultat que representarà la interpretació de les dades d'activitat del mes d'octubre (per l'efecte shutdown), el més probable és que l'inici del tapering de la Fed no tingui lloc fins ben entrat 1T 2014.

La resta d'indicadors d'activitat confirma aquesta recuperació una mica tèbia de l'economia nord-americana. Els empresaris dels EUA moderen l'optimisme: l'índex ISM de manufactures va avançar fins als 56,2 punts al setembre, però el de serveis va decebre, ja que es va quedar en els 54,4 punts (58,6 a l'agost). Les vendes al detall del setembre van augmentar el 0,4% en relació amb el mes anterior (el 3,9% interanual), lleugerament per damunt del registre de l'agost, tot i que reiteren la tònica de creixement moderat. D'altra banda, i sense canviar la nostra percepció positiva, les dades del sector immobiliari han estat una mica més febles del que s'esperava. En particular, el preu dels habitatges (índex Case-Shiller) de l'agost va tornar a pujar (el 0,9% intermensual), però a un ritme menor que durant la primera meitat d'enguany. En la mateixa línia, el nombre de com­­pravendes es va reduir en el còmput intermensual.

JAPÓ

Les dades confirmen el bon to de l'activitat econòmica al Japó, tot i que la deflació continua a l'aguait. Després de la forta revisió a l'alça en l'avanç del PIB de 2T, l'índex Tankan, que mesura el sentiment empresarial, va assolir el màxim en sis anys en 3T. L'ascens de l'índex (de freqüència trimestral i calculat a partir d'una enquesta a més de 10.500 empreses) es basa en la millora esperada de la demanda externa i del consum intern de serveis. Sens dubte, aquest bon registre de l'índex Tankan proporciona arguments per a la decisió d'apujar l'IVA a l'abril del 2014 (del 5% al 8%). En la mateixa línia, les exportacions del setembre van avançar un robust 13,5% interanual, tot i que el dèficit comercial persisteix. En aquest entorn de dinamisme, l'IPC general del setembre va pujar l'1% interanual, el ritme més alt en cinc anys, però l'IPC subjacent (sense les importacions energètiques) es va situar en el 0% interanual, una taxa una mica inferior a la de l'agost.

ECONOMIES EMERGENTS

La Xina accelera en relació amb la primera meitat de l'any i allunya la por a un aterratge brusc de l'economia. El PIB va avançar el 7,8% interanual en 3T 2013, per damunt de les nostres previsions i del 7,5% de 2T. En termes intertrimestrals, l'e­­con­­omia va créixer el 2,2%, una taxa sensiblement superior a l'1,9% i a l'1,5% de 2T i 1T, respectivament. Això representa dei­­xar enrere la preocupant bateria de sorpreses negatives del començament de l'estiu, que va provocar el temor a un aterratge brusc. Diversos indicadors d'activitat de l'agost i del setembre (per exemple, les vendes al detall, la producció industrial i el PMI) ja van sorprendre a l'alça, després que les autoritats eco­­nòmiques introduïssin noves mesures d'estímul (rebaixes im­­positives a les empreses petites). Ara, la dada del PIB confirma la millora del pols econòmic, que, de nou, té com a protagonista la inversió. Una inversió que, sens dubte, continuarà sent important a curt i a mitjà termini, abans que les reformes es­­truc­­turals que el país necessita (financera, sistema de mobilitat hukou, ampliació de xarxes socials, etc.) empenyin el canvi en els pilars habituals del creixement a la Xina. Un canvi cap a un nou model de creixement on el consum domèstic i els serveis tindran més pes, amb unes taxes d'avanç significatives però més moderades.

Així i tot, els riscos persisteixen al gegant asiàtic. A curt termini, hi ha tres esculls que poden penalitzar l'activitat. En primer lloc, l'ímpetu renovat dels preus de l'immobiliari (en especial a les grans ciutats costaneres i a Pequín) revifa la inquietud sobre la formació de bombolles. En segon lloc, l'elevada quantia i la baixa transparència del deute en mans dels Governs locals (una bona part canalitzat en forma de crèdit bancari als vehicles especials d'inversió) augmenta els riscos fiscals i financers. Finalment, l'augment del crèdit més enllà de l'àmbit regulat (shadow banking) també magnifica els risc financer.

Mentre esperem que iniciïn una nova ronda de reformes, els altres grans emergents van superant la fugida de capitals de l'estiu. Els indicadors PMI més recents han tornat a sorprendre positivament. Atesa aquesta evidència, esperem una millora gradual en els registres del PIB en 3T a la majoria d'emergents. El considerable ritme d'avanç que esperem a mitjà termini passa perquè aquests països superin els nombrosos reptes que han d'afrontar: infraestructures, sistema financer, mercat laboral, etc. Al capdavant reformista, se situa Mèxic, que, després d'aprovar les reformes laboral, educativa, de les telecomunicacions i financera, té pendent de ratificació la fiscal i l'energètica. Les dues són polèmiques i fonamentals per determinar el ritme d'avanç a llarg termini del país. A curt termini, i després d'una desacceleració del PIB en 2T, esperem un repunt gradual en l'economia mexicana. La nova pujada de l'índex d'activitat econòmica (IGAE) de l'agost (el 0,22% intermensual) reafirma aquest escenari de reacceleració gradual. Així mateix, la nova retallada del tipus d'interès oficial en 25 p. b. (fins al 3,50%) al final d'octubre ajudarà a millorar la conjuntura econòmica. Fi­­nalment, sembla que l'Índia s'ha unit a l'ànim reformista iniciat per Mèxic, mentre que el Brasil, davant el descontentament social i la pressió electoral del 2014, encara es mostra tímid.