L'economia espanyola continua en recessió, però es confirma l'escenari de recuperació gradual. El ritme de contracció del PIB es va reduir en el primer trimestre en relació amb el període anterior (el –0,5% en 1T 2013, en relació amb el –0,8% del 4T 2012), i els indicadors avançats d'activitat i de confiança del segon trimestre dibuixen una suau tendència a l'alça. Tot plegat és coherent amb un escenari de recuperació gradual, amb un segon trimestre amb taxes de creixement negatives i una segona meitat de l'any amb taxes molt moderades, però positives. El nostre escenari preveu una reculada de l'1,4% el 2013 i un creixement del 0,8% el 2014. L'OCDE, en l'últim informe de perspectives econòmiques, presenta un escenari una mica més pessimista, amb un creixement del PIB del –1,7% el 2013 i del 0,4% el 2014 (previsió anterior: –1,4% i 0,5%, respectivament). Segons aquesta institució, l'economia espanyola continuarà en recessió el 2013, a causa de la consolidació fiscal i del despalanquejament del sector privat, que limiten la demanda interna. El creixement dels socis comercials i els guanys en competitivitat-cost, juntament amb les millores en les condicions de finançament, seran els punts de suport de l'economia.

La reactivació ve liderada pel sector exterior, però la demanda interna presenta un deteriorament més contingut. En el primer trimestre, el ritme de contracció del PIB es va atenuar, gràcies a la contribució positiva de 0,1 punts de la demanda externa i a una menor reculada de la demanda interna (el –0,6% en 1T 2013, en relació amb el –2,0% del 4T 2012). La reducció del ritme de reculada de la demanda interna s'explica per l'evolució favorable de dos components. D'una banda, el descens del consum privat es va moderar de forma notable (el –0,4% en 1T 2013, en relació amb el –1,9% del 4T 2012), en desfer-se l'efecte negatiu que va tenir la pujada de l'IVA sobre el consum del quart trimestre. Pel mateix efecte, la inversió en equipament també mostra un comportament més positiu i registra un creixement intertrimestral del 0,1% (que cal comparar amb el –5,2% del 4T 2012). Tot i que aquesta millora és, en part, temporal, la reculada de la demanda interna no sembla, ara com ara, que vagi a més (vegeu Focus «Els punts de suport de la demanda interna»).

La millora de les dades del mercat laboral i de les vendes al detall esperona l'optimisme sobre una propera reactivació.Malgrat la mala situació del mercat laboral, les dades més recents mostren una evolució una mica més favorable. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va créixer en 51.077 persones a l'abril, una dada positiva si tenim en compte que, a diferència d'altres anys, la Setmana Santa va caure al març. D'altra banda, l'atur registrat va baixar en 46.050 persones, la qual cosa va reduir en vuit dècimes la taxa de variació interanual, fins al 5,2%. Tot i que la recuperació del mercat laboral s'endarrerirà en relació amb l'evolució del PIB, tal com acostuma a succeir en els episodis de recuperació, cada vegada hi ha més indicis que s'està estabilitzant. En aquest sentit, els indicadors de demanda també mostren una certa millora. Les vendes al detall de l'abril es van incrementar el 0,5% mensual, corregides per l'estacionalitat i l'efecte calendari, la qual cosa va provocar un important augment de la taxa de variació interanual, del –8,7% del març al –5,5% de l'abril. La confiança del consumidor, tot i recular lleugerament al maig, es va situar en els –31,6 punts, per damunt de la mitjana del primer trimestre (–32,6). El nivell actual d'aquests indicadors encara és compatible amb una reculada del consum privat en el segon trimestre, però el ritme serà menor.

Els indicadors avançats d'oferta mostren una tendència a l'alça, però continuen en terreny de contracció. La producció industrial va millorar de forma substancial al març, amb una variació interanual, corregida d'efectes de calendari, que va passar del –6,9% del febrer al –0,6% del març. Malgrat que la sèrie és erràtica i que, per tant, una part de l'augment és probable que es corregeixi en els pròxims mesos, sembla que, a poc a poc, es va confirmant la tendència ascendent. L'índex PMI de manufactures va millorar lleugerament a l'abril, però, amb 44,7 punts, es va mantenir en terreny recessiu. L'índex de confiança a la indústria també es va incrementar al maig (–14,7), en relació amb el registre de l'abril (–17,4). En conjunt, la lectura dels indicadors d'oferta confirma la tendència positiva observada des del juny del 2012 i constata que la desacceleració de l'activitat es modera.

El sector immobiliari es refreda de nou pel final dels incentius fiscals a la compra d'habitatge. L'ajust del sector de la construcció prossegueixi i acumula ja cinc anys consecutius en terreny contractiu. Només es van dinamitzar les compravendes de forma temporal pels incentius fiscals vigents fins al desembre del 2012. Al març, van caure de nou el 12,6% interanual. En paral·lel, la concessió d'hipoteques també continua reculant: al març, van baixar el 34,1% interanual. A mesura que la demanda interna es vagi recuperant, que el procés de despalanquejament de les llars vagi minvant i que les fonts de finançament es restaurin, el sector immobiliari tendirà a estabilitzar-se.

La reestructuració del sector bancari es troba ben avançada, però encara no s'ha completat. Amb la reducció de les tensions al mercat de deute sobirà, les condicions de finançament bancari també han millorat: els bancs han emès bons i cèdules hipotecàries a un cost raonable. Altres signes de normalització del sector són que la dependència del finançament de l'Eurosistema es continua reduint i que s'han estabilitzat les fonts de finançament dels no residents. En un esforç addicional de transparència per conèixer la qualitat de tots els actius en els balanços bancaris, el Banc d'Espanya ha endurit els criteris de classificació dels crèdits refinançats i reestructurats. Per al conjunt del sector, aquests crèdits pugen a 208.206 milions d'euros, dels quals el 37% són dubtosos (i tenen una cobertura mitjançant provisions del 41%) i el 21% estan classificats com subestàndards (i tenen una cobertura del 18%). Els nous criteris de classificació podrien comportar un augment de les provisions que cal dur a terme.

Els punts de suport de l'economia: el sector exterior i una agenda de reformes prometedores. El desequilibri exterior de l'economia espanyola s'ha corregit: en el primer trimestre, el saldo del compte corrent va registrar el primer superàvit des de l'any 1997. Això ha estat possible, en gran part, gràcies a la bona evolució del saldo de béns, que, al març, va registrar el primer superàvit comercial en cinc dècades (634,9 milions d'euros al març, enfront del dèficit de 3.245,3 milions del 2012). Aquesta correcció respon a l'increment de les vendes fora de la zona de l'euro, del 20,8% interanual, i a la caiguda de les importacions, del 15,0%, gràcies a la reducció del preu del petroli. Esperem que el saldo de la balança corrent continuï augmentant al llarg d'enguany (vegeu Focus «Correcció corrent i... sostenible?»). Això és possible, en gran part, pels importants guanys de competitivitat assolits en els últims anys. En particular, els costos laborals unitaris s'han ajustat notablement, una tendència que va continuar en el primer trimestre (–3,2% interanual) i que tot fa pensar que es mantindrà en els pròxims trimestres.

Les últimes dades de turisme reforcen el paper del sector exterior com a motor de l'economia. L'entrada de turistes estrangers es va recuperar a l'abril i va augmentar el 3,1% inter­­anual, una bona dada si es té en compte que, a diferència d'altres anys, la Setmana Santa va caure al març. Si ajuntem els mesos de març i d'abril i eliminem, així, l'efecte Setmana Santa, la variació interanual va ascendir al 5,2%, un augment notable en relació amb el començament de l'any. Si es manté la tendència exhibida entre el gener i l'abril, l'entrada de turistes podria arribar enguany als 59 milions, prop del màxim històric del 2008.

La CE prioritza el creixement: relaxa els objectius de dèficit i defineix una agenda estricta de reformes estructurals. Els nous objectius de dèficit són lleugerament menys estrictes que els continguts al Programa d'Estabilitat. Concretament, se situen en el 6,5% per al 2013, en el 5,8% per al 2014 i en el 4,2% per al 2015 (en lloc del 6,3%, el 5,5% i el 4,1%). Per al 2013, la CE estima que les mesures anunciades seran suficients per complir aquest objectiu. A partir del 2014, caldrà aprovar noves mesures. Ara com ara, les últimes dades d'execució pressupostària de l'Estat mostren que el dèficit fins a l'abril (2,4 punts del PIB) és similar al registrat el 2012. Atès que, per al conjunt de l'any, el dèficit de l'Estat s'ha de reduir en 3 dècimes, és d'esperar un major esforç en els pròxims trimestres. Les comunitats autònomes, per la seva banda, presenten una desviació més gran, amb un augment del dèficit de 0,1 punts en relació amb el 2012, i l'hauran de reduir en 0,5 punts. No obstant això, aquesta dada s'ha d'analitzar amb cautela, ja que correspon, només, a un trimestre. A més a més, la comparació amb el saldo de l'any passat pot ser enganyosa, ja que el gros de l'ajust es va produir durant la segona meitat del 2012. La CE posa l'accent en la necessitat de continuar avançant en les reformes estructurals i estableix un calendari exigent. Pel que fa al mercat laboral, avaluar la reforma laboral del 2012 i presentar modificacions (si és necessari) al setembre. En matèria fiscal, introduir el factor de sostenibilitat de les pensions al final del 2013 i revisar el sistema tributari al març del 2014. En matèria energètica, abordar el dèficit de la tarifa elèctrica. I, a més a més, aprovar i aplicar els diferents projectes de llei, com el del mercat únic, la reforma de l'Administració local i la d'emprenedors, entre d'altres.