Tots els que vivim en una ciutat o hi interaccionem d'alguna manera sabem que, malgrat els seus molts avantatges, la vida en una urbs també presenta inconvenients: trànsit, aglomeracions, contaminació, cost de l'habitatge, etc. En aquest article, s'examinen els efectes negatius de la concentració geogràfica de les activitats econòmiques i de la població o, dit en termes acadèmics, les deseconomies d'aglomeració.

A tall d'introducció, és important assenyalar que els desavantatges associats a viure en una ciutat són diferents en funció del tipus de ciutat. Així, una ciutat horitzontal, molt estesa i amb una densitat de població menor, com Los Angeles, té costos de transport associats més elevats, mentre que, en ciutats verticals, més compactes i amb més densitat de població, com Nova York, el preu de l'habitatge sol ser més alt. Aquestes diferències en els costos, monetaris i no monetaris, són un factor important de cara a entendre la coexistència de diferents dimensions i tipus de ciutats.

El principal cost monetari associat a l'aglomeració és, sens dubte, el de l'habitatge. Tots sabem que un habitatge en una gran ciutat és més car que en nuclis urbans més petits. A Barcelona, per exemple, el preu per metre quadrat triplica el de poblacions com Manresa o El Vendrell. Aquesta diferència, que no és trivial si tenim en compte que la despesa en habitatge representa el 32,4% del total de despeses d'una llar,1 s'explica, en gran part, pel fet que viure en una ciutat facilita la percepció d'un salari més alt (com es detalla a l'article «El factor urbà del mercat laboral», d'aquest mateix Dossier). En conseqüència, la disposició a pagar per un habitatge és major en els nuclis urbans que en els rurals. Naturalment, la capacitat de reacció de l'oferta d'habitatge de cada ciutat també és determinant.2 En particular, les que presenten una regulació del sòl més restrictiva tenen una oferta d'habitatge amb menys capacitat de reacció, és a dir, més inelàstica, i el preu de l'habitatge sol ser més elevat.3 Aquest és el cas de Londres, per exemple, que compta amb una regulació del sòl que en limita la disponibilitat, la qual cosa l'ha convertit en una de les ciutats més cares del món.4 Per al conjunt del Regne Unit, un estudi recent estima que, amb una regulació més flexible, entre el 1974 i el 2008, els preus immobiliaris haurien crescut el 90% en lloc del 190%.5

Un segon element que cal tenir en compte és el major cost de mobilitat a les grans ciutats. Tornant al cas del Regne Unit, s'ha estimat que, si el temps invertit en els desplaçaments cap al treball es valorés igual que el temps dedicat a treballar, el cost de desplaçament representaria el 19% del salari mitjà.6 El cost de transport està estretament relacionat amb el mercat immobiliari. De fet, el preu que s'està disposat a pagar per un habitatge depèn, entre altres factors, del cost de desplaçament que tingui associat: com més a la vora estigui l'habitatge dels serveis d'una ciutat, més car serà l'immoble, perquè, tal com es recull al gràfic, disminuiran el temps o els diners destinats al desplaçament.

En tercer lloc, les ciutats tenen, en general, un índex de criminalitat superior. La literatura econòmica ha documentat l'existència d'una relació positiva entre la delinqüència i la dimensió de la ciutat. A més a més, la despesa en seguretat i el nivell de precaució de les víctimes són més alts a les ciutats.7 El cost que això comporta no és menor. Per exemple, els economistes Cullen i Levitt (1999)8 estimen que, als EUA, un increment del 10% de la delinqüència en una ciutat comporta una reducció de l'1% de la seva població. Les llars amb més educació i les llars amb nens solen ser les més sensibles a aquest factor. Malgrat que aquest cost ha disminuït en els últims anys, en especial a les ciutats nord-americanes, encara és un problema important en moltes urbs de països en vies de desenvolupament.

Finalment, una de les grans problemàtiques històricament associades a l'aglomeració és la contaminació. Un estudi re­­cent de l'OMS alerta que més del 80% de les persones que viuen en zones urbanes estan exposades a nivells de contaminació que superen els recomanats per la mateixa organització. No obstant això, l'estudi destaca que les economies més avançades tenen nivells més baixos de contaminació de l'aire,9 gràcies al major control mediambiental i sanitari i a la terciarització de l'economia.10 Per tant, cal esperar que, a mesura que els països en desenvolupament avancin, els nivells de contaminació de l'aire també millorin. A més a més, és important matisar que l'emissió de CO2 per capita i la petjada ecològica11 solen ser menors a les grans ciutats, tal com ho mostra el gràfic. Aquest fet també suggereix que la contaminació serà inferior en els pròxims anys, perquè, com es comenta a l'article «Cap a una urbanització creixent del món», d'aquest mateix Dossier, s'espera un fort creixement de la població urbana. Paral·lelament, un altre desavantatge de la vida urbana relacionat amb la salut, amb un protagonisme creixent en els últims anys, és l'estrès. Diversos estudis investiguen la relació entre la vida a la ciutat i els desordres mentals, de moment amb resultats mixts.12

De cara al futur, la tecnologia tindrà un paper rellevant en la contenció dels costos d'aglomeració. El nou concepte de les smart cities (ciutats intel·ligents), que pretén millorar la qualitat de vida a les ciutats mitjançant la implantació de la tecnologia en serveis urbans, com la gestió del trànsit, dels mitjans de transport i dels residus, permetrà reduir de manera significativa els costos de transport i de contaminació. La tecnologia representa, per tant, una oportunitat per transformar el model de ciutat actual i per fer-lo encara més atractiu.

Anna Campos

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank