La recuperació de la zona de l'euro continua en marxa. Ja fa uns quants mesos que els països del nucli estan creixent, i els països perifèrics, una mica més endarrerits, comencen a guanyar tracció per sortir gradualment de la recessió. Alguns d'aquests països han necessitat ajudes financeres per poder afrontar les reformes necessàries, per sanejar el sistema bancari i per canalitzar uns nivells sostenibles d'endeutament públic. En aquest context, el 2014 serà un any clau per a la perifèria europea: Irlanda i Portugal arriben al final dels respectius programes de rescat; Grècia es troba en l'equador del segon programa d'ajuda, però persisteixen els dubtes sobre la suficiència dels fons per a l'any vinent, i, finalment, Espanya donarà per finalitzat el rescat per a la banca sense haver consumit la totalitat dels fons atorgats. Així, doncs, si tot va segons les previsions, el 2014 podria ser l'any que acabi definitivament la crisi del deute sobirà. Serà així?

Les correccions en els desequilibris de les economies portuguesa, grega i irlandesa s'han fet en diferents dimensions: sostenibilitat del deute públic, despalanquejament del sector privat i guanys de competitivitat. La primera dimensió ha estat un dels pilars dels tres programes d'ajuda financera, perquè era el principal problema del país en un inici (com en el cas de Portugal i de Grècia) o perquè s'ha qüestionat arran de la resolució d'un altre desajustament (com en el cas d'Irlanda, on el detonant va ser una crisi bancària originada per una bombolla immobiliària). En qualsevol cas, l'avanç en matèria de consolidació fiscal ha estat significatiu als tres països esmentats, amb reduccions del dèficit públic de més de la meitat des del 2010. La correcció més intensa l'ha dut a terme Grècia, que l'ha reduït del 15,6% del PIB al 4,1% en quatre anys. Així mateix, serà el primer país que assolirà un superàvit primari al final del 2013. Es preveu que Portugal i Irlanda l'aconsegueixin el 2014. L'esforç de consolidació fiscal ha permès frenar el creixement del deute públic, el qual, fins i tot, es preveu que es comenci a reduir a partir del 2014 a les tres economies.

El sector privat d'aquests tres països també du a terme importants ajustos, tant en el cas de les llars i les empreses com del sector bancari. Pel que fa al sector bancari, cal destacar l'esforç de recapitalització que les institucions de crèdit han dut a terme durant el 2012 per complir l'objectiu de capital (ràtio Capital Tier 1) del 8%, tot i que, en la majoria dels casos, es van requerir fons públics. Malgrat els avanços fets per millorar la solvència, les institucions bancàries gregues, portugueses i irlandeses romanen sota pressió en un entorn operatiu advers i amb elevades taxes de morositat, que continuen creixent.

Pel que fa a les llars i les empreses, el procés de despalanquejament és més lent. A Irlanda, el país que presentava uns nivells d'endeutament més elevats, només el deute de les llars s'ha començat a reduir de forma significativa: del 123% del PIB del 2009, s'ha passat al 106%, però encara queda lluny del 65% del conjunt de la zona de l'euro. Les empreses no financeres, que mostraven nivells d'endeutament clarament superiors, el 206% del PIB en 1T 2013, encara no s'han començat a despalanquejar. Els casos de Portugal i de Grècia no són gaire diferents. Per bé que partien d'uns nivells de palanquejament inferiors, el progrés fins avui ha estat gairebé nul. En concret, pel que fa a les llars, el nivell de deute se situa en el 91% del PIB a Portugal i en el 73% a Grècia. El sector empresarial grec ofereix uns nivells de deute més confortables, del 75% del PIB (24 p. p. per sota de la mitjana de la zona de l'euro), però, a Portugal, on la ràtio se situa en el 164% del PIB, l'ajust encara no ha començat.

Les reformes implementades arran dels respectius programes de rescat, sobretot en consolidació fiscal i en millores estructurals, han facilitat l'inici de la recuperació econòmica per als alumnes més avantatjats, Irlanda i Portugal. En aquest cas, l'estudiant excel·lent és Irlanda, on el creixement s'ha situat per damunt del de la zona de l'euro des del 2011. En el cas de Portugal, el procés de recuperació és més lent. El sector exterior manté el pols per la bona actuació de les exportacions, gràcies a les notables millores en competitivitat. Grècia és, dels tres països perifèrics, el que ho té més difícil per recuperar taxes de creixement positives. La profunda contracció que travessa la demanda interna continua llastant la capacitat de recuperació de l'economia, i, tot i que s'han produït guanys importants de competitivitat, la resposta de les exportacions ha estat menys intensa que a la resta de països perifèrics.

Els números que presenta Irlanda, per tant, li permeten encarar la fase final del programa amb la troica, que acaba al desembre del 2013, amb una certa confiança. De fet, el tresor irlandès ja ha pogut prefinançar les necessitats de finançament previstes per al 2014, la qual cosa li ha permès descartar la sol·licitud d'una línia de crèdit precautòria per assegurar-se la capacitat de finançament després de la finalització de l'ajuda financera de la troica. De tota manera, Irlanda presenta importants desequilibris, que ha de continuar corregint. Acabar el procés de despalanquejament, reestructurar el sector bancari i reduir la taxa d'atur són els tres reptes que no hauria de perdre de vista.

La situació de Portugal és menys favorable. No s'esvaeixen els dubtes sobre la capacitat de finalitzar amb èxit el programa d'ajudes amb la troica al juny del 2014. La millora de l'activitat econòmica dels últims trimestres avala un escenari en què Portugal pot assolir taxes de creixement que l'ajudin a estabilitzar el deute públic en nivells sostenibles. Malgrat tot, això ha d'anar acompanyat d'una disciplina fiscal irreprotxable. Un compromís sòlid per part de tots els partits polítics amb el programa d'ajuda financera és clau per restablir la confiança dels inversors, però queda poc temps per aconseguir-ho. En els pròxims mesos, el Govern portuguès hauria de donar mostres convincents que pot començar a prefinançar les necessitats del 2014. En aquest sentit, per a Portugal, el camí d'accés als mercats és una mica més estret que per als irlandesos.

Finalment, pel que fa a l'alumne que necessita millorar, Grècia, s'han tornat a percebre noves necessitats de finançament no cobertes pel programa de la troica per al 2014 i el 2015 per valor de 10,9 mil milions d'euros. Per a Grècia, el 2014 no solament no serà un any en què deixi enrere els ajuts de la troica, atès que, en principi, encara li queden tres anys més sota la seva supervisió, sinó que, probablement, es continuarà debatent si l'actual programa és suficient.

En definitiva, al llarg del 2014, difícilment es podrà donar per tancada la crisi del deute sobirà, però tot sembla indicar que es podran apagar alguns focus actius, com l'irlandès i, potser, el portuguès, i començar a controlar els que es mantenen incontrolables des de fa ja un temps: Grècia. La clau serà que la incertesa i la por als mercats no es propaguin a les altres economies, com ha succeït enguany, quan els rumors d'un nou programa a Grècia no han ocasionat cap contagi als altres perifèrics. Si tot va segons el que s'ha planejat, el 2014 ens aproparem una mica més a la plena recuperació de la zona de l'euro i al final, una vegada per totes, de la crisi del deute sobirà.

Ariadna Vidal Martínez
Departament d'Economia Europea,
Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"