Elements més destacables

En primer lloc, els EUA no van tirar endavant la pujada aranzelària prevista per al 15 de desembre del 2019, la qual afectava 160.000 milions de dòlars d’importacions xineses (principalment, de béns de consum). Així mateix, també van rebaixar els aranzels (del 15% al 7,5%) aplicats al setembre del 2019 sobre 120.000 milions de dòlars d’im­­portacions procedents de la Xina (vegeu el primer gràfic per conèixer els aranzels actuals i els fluxos comercials vigents).

En segon lloc, la Xina es compromet a augmentar de forma substancial les compres de béns i serveis als EUA, que, el 2018, van pujar a 120.000 milions de dòlars. En concret, augmentarà en 200.000 milions de dòlars les compres en els dos propers anys (amb una part rellevant de productes agrícoles).1

En tercer lloc, l’acord aborda temes relacionats amb la propietat intel·lectual i amb la transferència tecnològica a la qual es veuen pressionades les empreses nord-americanes que operen en territori xinès. La inclusió d’aquestes qüestions, tan importants però tan delicades, era quelcom que, inicialment, no es considerava en aquesta primera ronda.2 Malgrat que no pensem que això resolgui de manera immediata les múltiples demandes nord-americanes en aquest àmbit, la inclusió d’aquestes qüestions va ser rebuda de forma molt positiva pels mercats financers, en especial en les cotitzacions dels sectors tecnològics, els més afectats per aquesta part del conflicte. Ho il·lustra bé el segon gràfic, on es veu com els mercats van reaccionar més a la publicació d’aquesta mena de detalls que a l’anunci inicial de l’acord.

En quart lloc, la Xina es compromet a rebaixar les barreres actuals a les quals s’enfronten les empreses nord-americanes als sectors agrícola i financer. En aquest últim cas, per exemple, destaquen les limitacions de capital estranger en empreses financeres xineses, així com els requisits reglamentaris que discriminen les empreses estrangeres.

Finalment, l’acord inclou un capítol que planteja les pràc­­tiques canviàries que cal evitar (com les devaluacions competitives) i la necessitat d’una transparència elevada en la determinació del tipus de canvi.

De cara al futur

Després del tancament d’aquesta Primera Fase, durant el 2020, els EUA i la Xina continuaran les negociacions per assolir acords comercials en la Segona i en la Tercera Fase. Això podria comportar la reversió, de manera gradual, dels aranzels vigents en l’actualitat, tot i que cal tenir en compte que els temes que cal tractar en les següents fases (per exemple, l’obertura dels mercats xinesos i l’aprofun­­di­­ment en aspectes de propietat intel·lectual i de tecnologia) són extremadament exigents.

L’assoliment d’aquests acords repercutiria de forma positiva en l’activitat econòmica global, gràcies a la rebaixa de les mesures proteccionistes (canal directe) i, sobretot, a la reducció de la incertesa comercial (canal indirecte).3 De fet, la disminució de la incertesa, amb el seu efecte positiu sobre la confiança econòmica, seria el principal impulsor de la millora de l’activitat econòmica global, de la mateixa manera que va ser el principal responsable del seu deteriorament durant el 2019. En tot cas, la recuperació de la confiança serà un procés molt gradual: els inversors ja han vist, en anteriors ocasions, com tornava a escalar un conflicte que estava en vies de refredar-se.

Clàudia Canals

1. Els 200.000 milions de dòlars extres fan referència als nivells de compres del 2017, que es van situar en els 128.000 milions de dòlars, segons les dades de l’US Census Bureau, en relació amb els 120.000 dòlars del 2018.

2. Per a més detalls sobre els detonants de l’escalada en les tensions comercials entre els dos països, vegeu «EUA i Xina: escalada del conflicte comercial», a l’IM05/2018.

3. Per entendre les vies d’impacte del canal directe i de l’indirecte, vegeu «L’amenaça del proteccionisme en l’economia mundial», a l’IM07/2019.