Al llarg de l’any, s’ha anat ampliant el ventall d’indicadors que evidencien una contracció de la producció manufacturera, en especial en economies destacades com Alemanya. Malgrat que les caigudes de l’activitat manufacturera no són inusuals (sense anar més lluny, el 2016 n’hi va haver una als EUA), la seva coincidència en el temps amb un entorn d’incertesa elevada ha despertat dubtes sobre les perspectives de creixement per als propers trimestres, en especial davant el temor que contagiï altres sectors, com els serveis.

Què passa?

Com ho mostra el primer gràfic, la producció de manufactures va iniciar una fase expansiva entre el final del 2015 i mitjan 2016 i va assolir el punt culminant cap al final del 2017. De llavors ençà, el creixement del sector s’ha anat moderant de manera generalitzada, i la seva producció, fins i tot, s’ha arribat a contreure.

En aquesta fase baixista del cicle manufacturer, destaquen diferents elements que mostrem en els dos primers gràfics:

• La moderació de l’activitat és generalitzada entre economies avançades i emergents, tot i que aquest segon bloc aguanta una mica millor, i el seu sector manufacturer mostra una mica de recuperació en els últims mesos.

• En concret, a l’agost del 2019, dels 24 països dels quals es disposa el PMI manufacturer (un indicador de sentiment que té una bona correspondència amb el creixement de l’activitat), 21 se situaven per sota del llindar dels 50 punts, la qual cosa indica contracció de la producció. Entre aquests països hi havia les cinc principals economies manufactureres, que representen, aproximadament, el 60% de la producció industrial mundial: la Xina, els EUA, el Japó, Alemanya i Corea del Sud.

• La feblesa no solament es reflecteix en els indicadors de sentiment, sinó que els propis volums de producció manufacturera s’han desaccelerat de manera generalitzada i es contreuen a les principals economies industrials.

• El gir ha estat especialment intens a la zona de l’euro i, en particular, a Alemanya.

• A nivell global, i si més no de moment, l’ensopegada no és quantitativament diferent de la d’altres fases baixistes del cicle manufacturer: per exemple, tant els mínims assolits per l’índex PMI de manufactures com la caiguda total d’aquest índex des del màxim assolit al final del 2017 són semblants a les dades observades en fases baixistes anteriors (com el 2012 i el 2015) i queden molt lluny del que es va viure el 2008-2009.

D’altra banda, enfront de la feblesa exhibida per la producció del sector, macromagnituds com la inversió també se n’han ressentit, però continuen creixent a un ritme destacable. Per exemple, als EUA, la inversió fixa no residencial ha mantingut un creixement intertrimestral mitjà del 0,8% des del 2018 (l’1,3% en la mitjana del 2017). A Europa, per la seva banda, a França, el creixement intertrimestral de la de la formació bruta de capital fix es manté a la vora de l’1% en la mitjana des de l’inici de l’any (l’1,4% en el mitjana del 2017), mentre que, a Alemanya, sí que s’ha notat una desacceleració més intensa (el 0,4%, en relació amb l’1,0%). A més a més, malgrat que el creixement de la inversió no presenta xifres esperançadores (les xifres anteriors dels EUA contrasten amb un creixement intertrimestral mitjà només lleugerament inferior al 2% entre el 2003 i el 2007), el menor dinamisme ha estat més la norma que l’excepció des de la Gran Recessió.

Finalment, com ho mostra el tercer gràfic, la feblesa de la producció manufacturera també ha llastat l’ocupació del sector, però la creació d’ocupació ha resistit i, en els últims trimestres, fins i tot ha guanyat una mica de dinamisme en economies com els EUA, el Regne Unit i Alemanya. Aquest és un senyal positiu, tot i que les dinàmiques del mercat laboral normalment exhibeixen un cert retard en relació amb les de producció.

Què explica la feblesa manufacturera?

La fase baixista del sector manufacturer coincideix amb tres grans fenòmens que s’han apuntat com a responsables de la feblesa: les tensions comercials, la maduresa del cicle macroeconòmic i les disrupcions al sector de l’auto­­mòbil.1

En primer lloc, des del començament del 2018, els EUA i la Xina s’han embolicat en un conflicte comercial que ha escalat amb la imposició d’aranzels i amb l’amenaça de més restriccions sobre els fluxos d’inversió internacionals. Això ha provocat un fort repunt de la incertesa (vegeu el quart gràfic) i ha penalitzat el comerç internacional,2 dues forces que, atesa l’orientació exportadora del sector in­­dustrial, ajudarien a explicar la feblesa de la producció manufacturera.

D’altra banda, la indústria no solament es troba davant una moderació de l’activitat provocada per les tensions comercials i per la incertesa. De fet, al marge dels conflictes comercials, després d’anys d’expansió, les principals economies han assolit un punt més madur del cicle, amb menys elements d’impuls cíclic (per exemple, els EUA re­­gistren l’expansió més llarga de la seva història des del 1850, i, propera al 3,5%, la seva taxa d’atur se situa en mí­­nims dels 50 últims anys). Per tant, en aquest sentit, ja calia esperar un creixement més moderat de la demanda.

Finalment, una part de la feblesa de la indústria s’explica per les dificultats idiosincràtiques del sector de l’auto­­mò­­bil, llastat per canvis reguladors i pel repte de l’imperatiu mediambiental.3 Així, mentre que la producció automobilística s’ha contret el 15% des del final del 2017, la resta de l’activitat industrial s’ha desaccelerat més suaument (tot i que també es contreu). En qualsevol cas, la pèrdua de ritme de l’activitat manufacturera és generalitzada també per sectors, ja que, des dels màxims cíclics de les acaballes del 2017 o del començament del 2018 (en funció del sector), els quatre macrosectors principals dels índexs de sentiment construïts per IHS Markit (automoció, maquinària i equipament, tecnologia i química) han perdut ritme de manera substancial, i els indicadors dels tres primers se situen, de fet, en nivells que indiquen una contracció de l’activitat.

En conclusió, l’actual cicle manufacturer és, ara com ara, similar al d’episodis anteriors, però la seva evolució futura dependrà del fet que els shocks experimentats no s’in­­ten­­si­­fiquin o es prolonguin. En aquest sentit, el to més constructiu en les negociacions entre els EUA i la Xina hauria de contribuir a reduir la incertesa, tot i que la maduresa de l’ex­­pansió econòmica global i la persistència de les dificultats al sector de l’automòbil probablement dificultaran que la producció industrial reboti amb més ímpetu.

Adrià Morron Salmeron i Àlex Ruiz

1. Una altra possible explicació és el cicle d’existències, que, en el passat, en una indústria més dominada per les factories, era un determinant important dels cicles industrials: una sobreestimació de la demanda provocava una acumulació d’existències, que, al seu torn, generava una retallada de la producció (fins que es donava sortida a l’excés d’existències acumulat).

2. Segons dades del CPB World Trade Monitor, el comerç mundial de mercaderies ha passat d’un creixement anual proper al 5% el 2017 a contreure’s gairebé l’1% en el 3T 2019 (dades en volums).

3. Analitzem les dificultats i els reptes del sector en l’article «L’automòbil, un sector clau davant un futur incert», a l’IM06/2019.