Des del mes de juliol, els EUA es troben en la fase expansiva més llarga de la seva història. Potser per aquest motiu han aparegut temors al fet que la següent recessió s’estigui apropant. No obstant això, les últimes dades mostren que el PIB del país es va mantenir sòlid en el 3T. En concret, l’activitat econòmica nord-americana va créixer el 0,5% intertrimestral (el 2,1% interanual), lleugerament per damunt de les previsions i del potencial del país. Però té recorregut la bona marxa de l’economia dels EUA?

El desglossament per components de demanda de l’avanç del PIB dels últims trimestres presenta alguns clarobscurs que mereixen una certa atenció. El consum privat s’ha mantingut com el pilar principal del creixement nord-americà. En canvi, en el 3T, la inversió empresarial (no residencial) es va tornar a contreure per segon trimestre consecutiu, arran de la caiguda de la inversió en estructures i en béns d’equipament (vegeu el primer gràfic).

Si ens centrem en l’àmbit de la inversió, cal posar en context la seva feblesa recent, que contrasta amb el funcionament ferm exhibit el 2018. En concret, la forta retallada de l’impost de societats i els canvis en les normes comptables sobre les deduccions pels costos d’inversió del final del 20171 van ser un esperó per a la inversió, que va avançar per damunt de la mitjana històrica durant tot el 2018 (ve­geu el segon gràfic). En aquest sentit, és en certa manera natural que, el 2019, sigui un any molt més contingut en termes d’inversió. Així i tot, és rellevant esmentar que l’increment en la inversió després dels canvis impositius va ser inferior al que havien pronosticat la majoria d’analistes. De la mateixa manera, l’alentiment del 2019 ha estat una mica superior. Sens dubte, les disputes comercials entre els EUA i la Xina iniciades el 2018 han pesat, de llavors ençà, en l’ànim inversor de les empreses.2 Un estat anímic que podria millorar arran de les negociacions en marxa entre els dos països. Malgrat que, ara com ara, alguns dels índexs d’inversió a futur elaborats per les diferents Reserves Federals no mostren aquesta millora (vegeu el tercer gràfic), pensem que es pot donar al llarg del 2020.

D’altra banda, a l’abril, demòcrates i republicans van arribar a un acord sobre la necessitat de destinar 2 bilions de dòlars a millorar les infraestructures del país (carreteres, ponts, banda ampla...). Sens dubte, un increment de la despesa pública en infraestructures d’aquesta magnitud podria arrossegar la inversió privada de manera considerable. Avui dia, però, aquestes bones intencions encara no s’han concretat en cap paquet de despesa en infraestructures, de manera que un canvi de tendència de la inversió el 2020 arran d’aquest acord sembla cada vegada menys probable.

Finalment, és necessari constatar que la inversió en propietat intel·lectual no solament ha aguantat bé la incertesa comercial i geopolítica global, sinó que, en els dos últims anys, ha mantingut un ritme de creixement superior a l’habitual (amb taxes de creixement del 8% des del 2018, en relació amb la mitjana històrica del 6%). En aquest sentit, la inversió en propietat intel·lectual està menys subjecta a l’efecte de la incertesa, en especial en un país com els EUA, amb una legislació sobre protecció intel·lectual molt desenvolupada.3 Així mateix, el contrast entre el bon funcionament de la inversió en propietat intel·lectual i la inversió en estructures ens suggereix una altra possible explicació: pot ser que la transició cap a una economia cada vegada més centrada en els serveis i en el coneixement requereixi un nivell d’inversió inferior i una composició diferent (vegeu el quart gràfic).

En definitiva, la moderació de la inversió és un element que cal seguir, tot i que encara no sembla preocupant. A més a més, la solidesa del mercat laboral, amb una taxa d’atur en mínims des del final dels seixanta i amb un ritme de creació d’ocupació superior al previst en una economia en plena ocupació, donarà suport al manteniment d’un consum privat en nivells considerables. Finalment, les negociacions comercials en marxa amb la Xina i el gir acomodatici de la Fed dels últims mesos (vegeu el cinquè gràfic) són dos factors més que afavoriran la continuïtat de l’expansió el 2020, amb un creixement que situem al voltant de l’1,8%.

Clàudia Canals

1. Tax Cuts and Jobs Act of 2017.

2. Vegeu Kopp, E., Leigh, D., Mursula, S. i Tambunlertchai, S. (2019), «US Investment Since the Tax Cuts and Jobs Act of 2017», International Monetary Fund, núm. 19/120.

3. Vegeu Czarnitzki, D. i Toole, A. A. (2011), «Patent protection, market uncertainty, and R&D investment», The Review of Economics and Statistics, 93(1), 147-159.