La inflació espanyola segueix una tendència de fons estable i de pujades molt moderades. L’evolució de la taxa d’in­­flació subjacent n’és una bona mostra: en els tres úl­­tims anys, ha passat de registrar taxes properes a zero a mantenir-se al voltant de l’1% en els últims mesos. No obstant això, en aquest període, la in­­flació general ha estat molt més volàtil i ha passat de re­­gistrar taxes negatives a acostar-se al 3%, per després tornar a baixar de forma relativament brusca. Malgrat que creiem que l’evolució de fons continuarà sent alcista, és molt probable que la inflació general mantingui un patró erràtic en els propers trimestres.

La tendència de fons, com s’ha comentat, la il·lustra molt bé l’evolució de la inflació subjacent, que és molt probable que continuï augmentant de forma gradual. Certament, l’apreciació de l’euro en els últims trimestres, al voltant del 10% des del final del 2016, jugarà en contra de la recupera­­ció de la inflació subjacent, però el manteniment del creixement de l’activitat econòmica en cotes relativament ele­­vades i el descens de la taxa d’atur continuaran donant suport a la seva recuperació gradual. Així, esperem que la inflació subjacent continuï augmentant al llarg de l’any vi­­nent i que, en el tram final, assoleixi ja cotes lleugerament superiors a l’1,5%.

Esperem que la taxa d’inflació general se situï al voltant de l’1,7% l’any vinent, però els components de l’IPC que no estan inclosos en la taxa subjacent són més difícils de predir i, molt probablement, continuaran experimentant no­­tables fluctuacions (vegeu el gràfic adjunt). En aquest sentit, destaca l’evolució que pot experimentar el preu de l’elec­­tricitat. Tot i que el seu pes en l’IPC és relativament petit, en concret del 3,5%, les fluctuacions que ha experimentat al llarg de l’any han estat de tal magnitud que s’han fet notar en l’índex general: al gener del 2017, va re­­gistrar un avanç del 26,2% en termes interanuals, mentre que, a l’octubre, la taxa d’avanç va recular fins al 3,4%. Amb les reserves derivades de les oscil·lacions que presenta el preu de l’electricitat a Espanya, si no es repeteix el repunt que es va produir al començament de l’any passat, el component de l’electricitat podria baixar gairebé el 10% interanual al gener del 2018, la qual cosa pressionaria la inflació general a la baixa.

El preu dels carburants també contribuirà a mantenir la volatilitat de la inflació general en cotes elevades.1 Durant el 2017, el preu del cru en euros ha fluctuat molt, tant per la volatilitat que ha exhibit el tipus de canvi euro-dòlar com, sobretot, per la volatilitat del preu del cru en dòlars, que ha registrat taxes de creixement interanual que han canviat més de 20 p. p. d’un mes a un altre. Malgrat que es­­perem que el preu del cru s’estabilitzi en cotes similars a les actuals, al voltant dels 52 euros per barril de qualitat Brent, la seva taxa de variació interanual fluctuarà de forma molt notable (per la volatilitat del preu del cru durant el 2017), la qual cosa també afectarà l’índex general.

L’augment de la volatilitat del preu del petroli i de l’elec­­tri­ci­­tat, en especial des que va començar la recessió l’any 2008, provoca que el marge d’error de les previsions de la taxa d’inflació general també hagi augmentat. Així, si s’a­­na­­litza el comportament del preu dels dos béns en els últims anys, podem afirmar que, amb el 40% de probabilitat, la taxa d’inflació mitjana del 2018 es pot desviar al voltant de 0,5 p. p. en relació amb la taxa prevista a causa del comportament d’aquests dos béns.2 Ara més que mai cal centrar-se en l’evolució de la taxa d’inflació subjacent per poder avaluar la tendència de fons dels preus.

1. Els carburants tenen un pes del 7,7% en l’IPC, aproximadament el doble que a la zona de l’euro.

2. En concret, per a cada variable, utilitzem la desviació corresponent al percentil 20 i al percentil 80 de la distribució empírica de les variacions interanuals.