El mercat de treball de la zona de l’euro està en ple procés de recuperació. El nombre d’ocupats va assolir els 154,8 mi­­lions en el 1T 2017, un màxim històric, i la taxa d’atur acu­mula quatre anys de reducció i, en el 1T 2017, es va si­­tuar en el 9,4%.

No obstant això, al mateix temps, el mercat laboral europeu està cada vegada més polaritzat: l’augment de l’o­­cu­­pa­­ció és especialment intens en feines de qualificacions1 i de salaris alts i en feines de qualificacions i de salaris baixos. En concret, entre el 1995 i el 2015, la proporció d’ocupats de qualificació alta en relació amb el total d’ocupats va augmentar en 8,1 p. p., mentre que els de qualificació baixa van augmentar 3,4 p. p. En canvi, la proporció d’ocupats de qualificació mitjana es va reduir 11,5 p. p. Aquesta polarització ha tingut lloc a tots els països de la zona de l’euro, i també als EUA, però amb una intensitat diferent en funció del país (vegeu el primer gràfic).

Per entendre els factors que expliquen aquesta polarització del mercat de treball, Acemoglu i Autor,2 entre altres autors, han analitzat, per al cas dels EUA, les característiques dels llocs de treball que augmenten el seu pes i les dels que el redueixen. En concret, han caracteritzat les diferents tasques que es realitzen en cada ocupació i en quina intensitat. Per exemple, en funció de si són tasques ru­­ti­­nàries o no, cognitives o manuals, o en funció de si són tasques deslocalitzables. Finalment, han categoritzat les diferents ocupacions en funció de les tasques que es realitzen en cada cas.

Si fem el mateix exercici per al mercat de treball europeu, observem que les ocupacions de qualificació mitjana, les que han perdut pes en relació amb l’ocupació total, es caracteritzen per ser rutinàries i deslocalitzables (vegeu el segon gràfic). En canvi, en les ocupacions de qualificació baixa i elevada, les tasques que cal dur a terme són, majoritàriament, no rutinàries, tant cognitives com manuals.

Aquests resultats són molt semblats als dels EUA. Això sug­­gereix que les causes de la polarització del mercat de treball cal buscar-les, en part, en factors globals. En concret, hi ha dos factors que tenen un paper preponderant en l’aug­­ment de la polarització del mercat laboral: la globalització i les noves tecnologies. El primer dels factors redueix el pes de les ocupacions més fàcilment deslocalitzables.3 Com s’ha comentat, aquestes ocupacions solen ser les de qualificació mitjana. Així mateix, l’impacte de les noves tecnologies és més elevat en les ocupacions en què es realitzen tasques rutinàries, ja que poden ser substituïdes per robots o per algorismes informàtics, i aquestes tasques també són més habitual en les ocupacions de qualificació mitjana.4

La temptació de concloure que el remei per lluitar contra la polarització laboral és dur a terme una política comercial proteccionista i penalitzar el desenvolupament tecnològic, taxant, per exemple, els robots, pot ser elevada. Però són polítiques que, amb la finalitat de protegir un grup determinat de la població, acabarien llastant el be­­nestar del conjunt dels ciutadans. Atès que tant l’obertura comercial com el progrés tecnològic són beneficiosos per al conjunt de la societat, cal dur a terme polítiques que facilitin una distribució equitativa dels beneficis que comporten, amb polítiques educatives, del mercat de treball o socials.5

1. La qualificació fa referència a les competències professionals necessàries per dur a terme una ocupació que s’adquireixen mitjançant la formació i l’experiència laboral. Exemples d’ocupacions de qualificació elevada són els metges o els directors executius; de qualificació mitjana, personal d’oficina o d’atenció al client, i de qualificació baixa, netejadors o peons.

2. Acemoglu, D. i Autor, D. (2011), «Skills, Tasks and Technologies: Implications for Employment and Earnings», Handbook of Labour Economics.

3. Blinder, A. (2007), «How Many US Jobs Might be Offshorable?», Princeton University Center for Economic Policy Studies, Working Paper, núm. 142.

4. Goos, M., Manning, A. i Salomons, A. (2014), «Explaining Job Polarization: Routine-Biased Technological Change and Offshoring», American Economic Review, vol. 104, núm. 8.

5. Vegeu els Dossiers «Educació: més imprescindible que mai», en l’IM05/ 2017, o «Les noves tecnologies i el mercat de treball», en l’IM02/2016.