Tal com havia promès en campanya, Donald Trump, al final d’abril, la seva Administració va presentar una proposta de reforma impositiva que promou una forta retallada de tipus. No obstant això, per a sorpresa de molts, no incloïa gairebé cap mesura per contrarestar el major cost que aquestes retallades podrien implicar sobre les arques públiques si finalment s’aproven.1 En aquest sentit, l’elevat deute públic del país, afegit al dèficit públic moderat (el 4,4% del PIB el 2016) i al fort conservadorisme fiscal d’una facció important del Partit Republicà, assegura llargues discussions i, molt probablement, canvis rellevants en la proposta original.
La reforma planteja una reducció ambiciosa dels tipus impositius, tant sobre les persones físiques com sobre les empreses. Així, per exemple, en l’àmbit de les empreses, el tipus passaria del 35% actual al 15%. A més a més, s’aplicaria una imposició territorial, de manera que els beneficis que obtenen les empreses a l’estranger no haurien de tributar de nou als EUA, la qual cosa afavoriria la repatriació de beneficis de les grans multinacionals. Pel que fa a les persones físiques, a més de la retallada del tipus marginal màxim (del 39,6% al 35%) i de la reducció del nombre de trams, es proposa eliminar l’anomenada tributació mínima alternativa, que comporta un nivell de tributació mínim per a les persones que es poden beneficiar de múltiples deduccions.
El canvi proposat, per tant, és marcadament regressiu. Segons una anàlisi del Tax Policy Center, mentre que el ciutadà mitjà gaudiria d’una retallada impositiva mitjana de l’1,8%, els ciutadans amb els ingressos del quintil més elevat (és a dir, el 20% de la població amb més ingressos) rebrien una retallada mitjana del 6,6%. Una rebaixa que pujaria al 14,2% per al top 0,1% dels ciutadans.2
D’altra banda, la proposta comportaria un increment significatiu del deute públic. En particular, el cost recaptatori net se situaria al voltant dels 5,5 bilions de dòlars en els 10 propers anys, al voltant del 3% del PIB anual. I aquest cost procediria, principalment, del perímetre empresarial (aproximadament, el 70% del total), ja que, en l’àmbit de les persones físiques, la cancel·lació d’un gran nombre de deduccions compensaria una part del cost de la forta rebaixa dels tipus impositius. D’aquesta manera, es calcula que, si s’aprova el pla presentat per l’Administració Trump, el deute públic net passarà del 77% del PIB al 111% el 2027. Un nivell que empal·lideix al costat del 45% que ostentava abans de la gran crisi.3
Els defensors d’aquest pla argumenten que l’augment de la recaptació derivat del major creixement econòmic, a conseqüència d’uns majors incentius al treball, a l’estalvi i a la inversió, contrarestaria el cost extra. No obstant això, un simple càlcul mostra que, per neutralitzar el cost fiscal comentat més amunt, els EUA haurien de registrar una taxa de creixement econòmic del 4% anual durant els 10 propers anys. Una xifra molt per damunt del creixement a llarg termini que estima la Fed, de l’1,8%, per damunt del creixement mitjà de l’economia nord-americana des del 1960, del 3%, i superior, fins i tot, al que preveu l’Administració Trump mateixa.
A més a més, és difícil que, en un entorn proper a la plena ocupació com l’actual, l’economia nord-americana pugui accelerar de manera significativa el creixement si no és amb polítiques que augmentin el creixement de la productivitat. De fet, en l’entorn actual, una política fiscal expansiva com la plantejada per l’Administració Trump amb la reforma tributària molt probablement pressionaria a l’alça la inflació, la qual cosa forçaria la Fed a accelerar el procés de normalització monetària i, per tant, l’impacte de la reforma sobre la inversió seria limitat.
1. Al final de maig, l’Administració va presentar una proposta pressupostària per a l’any fiscal 2018 que especificava reduccions significatives en certes partides de despeses. No obstant això, un bon nombre d’aquestes reduccions ja han començat a generar polèmica entre els membres de les diferents Càmeres.
2. Vegeu Tax Policy Center (2016), «An Analysis of Donald Trump’s revised Tax Plan». Aquesta anàlisi, però, assumeix una reducció del tipus marginal màxim de les persones físiques del 39,6% actual al 33%.
3. Vegeu la nota elaborada pel Committee for a Responsible Federal Budget del mes d’abril («How Much Will Trump’s Tax Plan Cost?»). Segons les estimacions del Congressional Budget Office - CBO (2017), «The Budget and Economic Outlook: 2017 to 2027», si no s’aprova el pla, el deute públic net augmentarà fins al 89% el 2027.
