Diferencial de productivitat entre la zona de l’euro i els EUA: una anàlisi sectorial
Un dels majors reptes de la zona de l’euro és, sense cap mena de dubte, augmentar la taxa de creixement de la productivitat. Com es pot observar al primer gràfic, durant els últims anys, la seva evolució ha estat relativament feble. En concret, el creixement anualitzat de la productivitat a la zona de l’euro ha estat 0,7 p. p. inferior al dels EUA entre els anys 1995 i 2014.
Si es descompon l’evolució de la productivitat a la zona de l’euro entre la dels països de la perifèria i la dels països core, es constaten tres tendències. Primera, l’evolució és molt heterogènia entre els països del nucli i els de la perifèria. Segona, als països core, com era d’esperar, la seva evolució ha estat una mica millor que la del conjunt de la zona de l’euro, però s’ha mantingut lluny de l’observada als EUA. I, tercer, als països de la perifèria europea, l’evolució de la productivitat ha estat molt pobra. En concret, el creixement anualitzat s’ha quedat en el 0,5%.
Pel que fa al segon element, si s’analitza amb una mica més de detall l’evolució de la productivitat a les diferents economies abans de la crisi i es du a terme una anàlisi per sectors, les conclusions tampoc conviden a l’optimisme per a la zona de l’euro. A la zona de l’euro, per cada sector, si es pren la millor evolució de la productivitat observada entre els diferents països, només aconsegueix igualar l’observada al conjunt dels EUA (vegeu el segon gràfic). Dit d’una altra manera, si fem un símil amb una classe d’una escola, en què cada sector és una assignatura i els diferents alumnes representen els diversos països, el millor alumne europeu de cada assignatura només aconsegueix igualar l’alumne mitjà dels EUA.1
Finalment, pel que fa a l’evolució de la productivitat als països de la perifèria, la taula adjunta mostra que, entre el 1995 i el 2014, la productivitat a la perifèria va créixer, en termes anualitzats, 0,6 p. p. menys que als països del nucli. Aquest diferencial és particularment elevat als sectors de turisme, comerç i transport i telecomunicacions. No obstant això, cal destacar que, a partir de la crisi econòmica, s’observa un canvi de tendència remarcable. En concret, mentre que el diferencial de creixement de la productivitat entre els països de la perifèria i els core es va situar en –1,2 p. p. durant l’etapa prèvia a la crisi, en l’etapa posterior, el creixement de la productivitat va ser lleugerament superior a la perifèria europea. No obstant això, és massa aviat per cantar victòria, ja que una part d’aquesta millora de la productivitat és el resultat de la important destrucció d’ocupació que es va produir als països de la perifèria durant la crisi, i, per tant, caldrà seguir de prop si aquest canvi de tendència es manté en els anys de recuperació econòmica. Les reformes estructurals dutes a terme als països perifèrics conviden a un optimisme moderat.
1. EU Klems ofereix dades comparables amb els EUA només fins al 2007.
