El passat mes d’abril, el Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar un nou volum de l’informe sobre l’estabilitat financera global, en què repassa l’evolució dels mercats financers i els principals riscos per al seu correcte funcionament. D’una banda, l’FMI destaca que l’estabilitat financera ha millorat, gràcies, en gran part, als menors riscos macroeconòmics, derivats d’unes dades d’activitat i de confiança que, en els últims mesos, han estat globalment positives. Però, de l’altra, l’FMI assenyala que els riscos es mantenen elevats. Per a les economies avançades, l’FMI destaca l’elevada incertesa política. Per a les economies emergents, l’informe subratlla, com un dels principals focus de risc, l’impacte que podria tenir un enduriment sobtat de les condicions financeres internacionals.

A més a més, l’FMI posa l’accent, principalment, en l’aug­­ment de la vulnerabilitat del sector corporatiu nord-americà i en l’impacte que podrien tenir algunes de les mesures plantejades per l’Administració Trump. En concret, una de les mesures a les quals fa referència l’informe és l’ambiciosa reforma tributària que el president Trump va plantejar du­­rant la campanya electoral i de la qual va presentar un primer esborrany al final d’abril, en què destaca, per exemple, la voluntat de retallar el tipus impositiu de l’impost de so­­cietats del 35% actual al 15%. Segons les estimacions de l’FMI, el conjunt de mesures fiscals que ha anat esbossant l’Administració Trump podria comportar un augment im­­por­­tant dels beneficis empresarials, la qual cosa hauria d’afavorir la reactivació de la inversió empresarial.

No obstant això, l’FMI també assenyala que la posició fi­­nancera del sector corporatiu nord-americà s’ha deteriorat notablement en els últims anys. Exemples d’aquest de­­teriorament són l’empitjorament de la qualitat dels ac­­tius, l’augment de les rebaixes dels ratings en diversos sectors i un elevat grau de palanquejament de les empreses de l’S&P 500, que ja voreja màxims històrics. Tot plegat apunta, segons el Fons, a un canvi del cicle de beneficis em­­presarials als EUA, que es podrien orientar cap a una fase de desacceleració. Si es produeix aquesta desacceleració, es donaria en un context d’augment del palanquejament i de la proporció d’ingressos destinats a pagar el cost del deute, el qual, malgrat els baixos tipus d’interès, es man­­té en màxims des del 2010.

En aquest entorn delicat, les polítiques fiscals expansives de Trump podrien tenir efectes poc desitjables per al sector corporatiu. Atès que l’economia es troba molt a la vora de la plena ocupació, és probable que un impuls fiscal com el plantejat estimuli el creixement menys del previst i que, en canvi, pugui generar majors pressions inflacionistes. Això, al seu torn, forçaria la Fed a apujar el tipus d’in­­te­­rès més ràpidament, la qual cosa provocaria un repunt del cost del deute i podria dificultar el funcionament d’una part significativa del sector corporatiu. Així, l’FMI estima que al voltant del 20% de les empreses nord-americanes tenen, actualment, un marge de maniobra molt baix1 per afrontar el pagament dels interessos, de manera que se­­rien sensibles a un enduriment més intens del previst de les condicions financeres. Això podria comportar un augment substancial de les primes de risc corporatives. Així i tot, cal matisar que una bona part de les empreses afectades per aquesta tessitura delicada es limiten a uns sectors molt concrets, el sector energètic, l’immobiliari i el de serveis bàsics.

1. La capacitat per afrontar els interessos contrets es mesura com la ràtio entre els beneficis i els interessos. Les empreses amb una ràtio inferior a dos són les que estan en una situació vulnerable.