A la Xina, més enllà de l’elevat nivell de deute corporatiu, un altre factor que esperona la preocupació sobre l’es­­ta­­bi­­litat financera és el rol que juga el sector bancari informal, més conegut com shadow banking.1

La incertesa sobre la veritable dimensió del shadow banking és força elevada, ja que les estadístiques oficials no donen una estimació directa. Moody’s estima que aquest sector va arribar als 58,3 bilions de iuans al juny del 2016 (el 27,5% del total d’actius bancaris del sector formal).2 Per se aquesta xifra no és excessivament elevada, ja que representa el 80% del PIB xinès, molt per sota del 150% del PIB que aquest sector representa als EUA. Dit això, el que realment preocupa és el fort creixement que experimenta el sector: segons el Financial Stability Board, el shadow banking xinès ha crescut més del 30% anual en els tres últims anys, en relació amb el 10% a la resta del món.

Si analitzem la configuració del shadow banking, destaquen, en primer lloc, els productes de gestió del patrimoni (WMP, per les sigles en anglès), que representen el 44% del total del sector i el volum dels quals s’ha duplicat des del 2014.3 Els WMP són productes d’estalvi, normalment a curt termini, que ofereixen una rendibilitat elevada i que, en molts casos, s’inverteixen en actius amb un risc alt. Atès el mal ús que sovint es fa d’aquests productes, recent­­ment, les autoritats reguladores xineses han obligat les entitats financeres amb un capital net inferior a 5.000 milions de iuans que inverteixin els WMP en actius amb un risc limitat, com el deute públic. En segon lloc, amb el 21%, tenim els entrusted loans, que són crèdits entre empreses. No són considerats préstecs bancaris i s’han utilitzat, en bona part, per concedir crèdits amb un tipus d’interès (i un risc) elevat, malgrat que convé matisar que aquí el shadow banking actua de simple intermediari per facilitar l’o­­pe­­ra­­ció i, per tant, no assumeix cap risc, com a mínim, de forma directa. Els segueixen amb el 10% del total els trust loans, préstecs oferts per institucions financeres del sector informal.

En teoria, l’expansió del sector bancari informal podria ser positiva si ajudés a diversificar els riscos financers. No obstant això, aquest no ha estat el cas a la Xina, ja que les activitats del shadow banking s’han canalitzat cap a vehicles i pràctiques financeres amb un risc elevat, i moltes vegades amb la participació del sector bancari formal. Així, per exemple, el 15% dels WMP ha estat comprat per bancs del sector formal al mercat interbancari, percentatge només del 3% al final del 2014. Un element inquietant que cal tenir en compte és que molts bancs tradicionals, amb l’ajuda del shadow banking, han reclassificat préstecs, molts d’ells dubtosos, en altres productes financers que requereixen provisions molt menors. Com aquests préstecs reclassificats presenten, en realitat, un risc elevat que no ha estat provisionat de manera adequada i els bancs no han aconseguit, en una bona part dels casos, transferir el risc, aquesta pràctica podria generar tensions importants en el sistema financer. De fet, segons Bloomberg, es calcula que aquests «préstecs a l’ombra» representaven el 15% del PIB al juny del 2016. Els bancs comercials regionals petits i mitjans han estat especialment proclius a abusar de les males praxis, i això explica la intervenció recent dels reguladors xinesos per limitar l’exposició d’aquests bancs als WMP.

1. El shadow banking, que, en anglès, significa «banca a l’ombra», és el conjunt d’entitats financeres, d’infraestructura i de pràctiques que sustenten operacions financeres que succeeixen fora de l’abast de les entitats reguladores.

2. Altres estimacions més conservadores, realitzades per The Economist, el situen al voltant dels 40 bilions de iuans.

3. Vegeu el Focus «El sistema financer xinès: un gegant amb peus de fang?», de l’IM11/2016, per a més detalls sobre els wealth management product (WMP).