El mercat laboral espanyol evoluciona de forma favorable en termes de quantitat: en els tres últims anys, el nombre d’ocupats ha augmentat gairebé en 1,5 milions i la taxa d’atur ha baixat en uns 8 p. p., fins a situar-se en el 18,9% en el 3T 2016. No obstant això, una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l’ocupació que es genera.

Mesurar la qualitat de l’ocupació no és una tasca senzilla. Els experts en la matèria assenyalen que es tracta d’un con­­cepte multifacètic i que cal tenir en compte diverses ca­­racterístiques, tant de la relació laboral com del lloc de treball. L’OCDE, per exemple, ha proposat un marc conceptual per avaluar la qualitat de l’ocupació a partir de tres components: els ingressos (ajustats per la desigualtat de la seva distribució), l’estabilitat laboral i l’ambient de treball, mesurat com la pressió que pateix l’empleat per un excés de peticions o amb recursos insuficients per desenvolupar les seves tasques. Segons aquests indicadors, la qualitat de l’ocupació a Espanya se situa entre les més baixes dels països de l’OCDE. En concret, Espanya es troba entre els 10 països amb pitjors indicadors en dos dels tres factors analitzats, juntament amb països com Eslovàquia, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, Portugal i Turquia.1 A l’altre extrem, se situen Noruega, Suïssa o Dinamarca, país que és esmentat, generalment, com a paradigma d’un mercat laboral eficient.2 La mala posició que ocupa Espanya en el rànquing dels països desenvolupats s’explica, en part, pel major impacte de la crisi al mercat laboral espanyol. Així, en­­tre el 2007 i el 2013, Espanya va empitjorar en el component d’estabilitat laboral, amb una davallada de la posició 27 a la 32 (de 33 països), i, en el component d’ambient de treball, Espanya és la penúltima classificada, per davant de Grècia. De tota manera, fins i tot abans de la crisi, quan la taxa d’atur se situava al voltant del 8%, la situació del mercat laboral en termes de qualitat no era gens envejable (ve­­geu el primer gràfic).

El marc conceptual proposat per l’OCDE té com a objectiu avaluar la qualitat de l’ocupació des d’un punt de vista individual, per l’impacte que té sobre el benestar dels treballadors. La qualitat de l’ocupació, però, també és una qüestió fonamental des del punt de vista agregat, ja que està estretament vinculada a la millor utilització del treball com a factor productiu. En efecte, la qualitat de l’o­­cu­­pa­­ció influeix sobre la participació al mercat laboral i sobre la productivitat dels treballadors i, en conseqüència, incideix de forma directa sobre el funcionament ma­­cro­­econòmic d’un país. Des d’aquesta òptica, és pertinent explorar altres dimensions, com el tipus de contracte laboral o el grau d’utilització dels recursos laborals en una economia. Així, el tipus de contracte pot afectar la productivitat, ja que els incentius de l’empleat i de l’ocupador d’in­­vertir en capital humà específic i en formació són inferiors quan la durada de la relació laboral és menor. D’altra banda, un grau d’utilització dels recursos laborals per sota del seu potencial redueix la producció total de l’economia. Per mesurar aquest grau, es poden utilitzar variables com el percentatge d’empleats a temps parcial que preferirien treballar a temps complet o el nivell de sobrequalificació dels empleats (formació de l’empleat superior a la requerida pel lloc de treball). La comparativa internacional reflecteix, de nou, una situació poc encoratjadora a Espanya (com ho mostra el segon gràfic). Així, doncs, queda molt camí per recórrer. Les polítiques laborals s’haurien d’en­­ca­­mi­­nar a millorar no solament la quantitat d’ocupació, sinó també la seva qualitat.

1. Dades del 2013 per als dos primers components i des del 2015 per al

tercer component. Vegeu «OECD Employment Outlook 2016».

2. El mercat laboral danès es caracteritza per la flexiseguretat, que, mitjançant contractes estables, subsidis d’atur i polítiques actives, compagina la flexibilitat laboral necessària per a les empreses amb la seguretat per als empleats.