Hillary Clinton i Donald Trump, els dos candidats que es dis­­putaran la presidència nord-americana el proper 8 de novembre, plantegen un programa polític, econòmic i so­­cial totalment oposat. Tant és així que és inevitable preguntar-se per les implicacions que cada programa pot com­­portar per a l’economia dels EUA.

Impostos i despesa pública, comerç internacional i immigra­­ció són les tres qüestions més rellevants dels dos programes, i, segurament, la necessitat d’augmentar la despesa en infraestructures és l’únic element en comú (vegeu la taula).

Pel que fa a l’àmbit fiscal, els dos candidats defensen la ne­­­cessitat d’incrementar la despesa.1 Però, mentre que Clinton defensa que cal apujar també els impostos, en especial a les persones amb les rendes més altes, Trump defensa una retallada impositiva forta i generalitzada, tot i que be­­ne­­ficiosa, principalment, per a les persones amb les rendes més elevades. Aquest posicionament del candidat republicà ha rebut nombroses crítiques a causa de l’important augment del deute públic que comportaria. En particular, i segons l’organització independent Committee for a Responsible Federal Budget, el programa fiscal de Trump duria el deute públic del 104% del PIB actual al 143% el 2026. En canvi, l’augment de la despesa proposat per Clinton seria compensat, en gran part, per l’increment en la recaptació impositiva. En aquest cas, i segons el mateix organisme, el deute públic en percentatge del PIB amb prou feines variaria i se situaria en el 107% del PIB el 2026.2

Més enllà del perímetre fiscal i de les seves conseqüències sobre l’erari, preocupen els efectes que les mesures tributàries, de despesa pública, d’obertura internacional i d’im­­migració tindrien sobre el creixement econòmic del país. En aquest sentit, el programa de Trump és el que surt més mal parat. Malgrat que una despesa més elevada en in­­fra­­estructures pot representar una millora del potencial de creixement a mitjà termini, l’elevat nivell de deute públic i la retallada impositiva proposada limitarien la capacitat d’augmentar la despesa. Així mateix, el potencial del país també quedaria afectat arran del major aïllament econòmic que proposa el candidat republicà. En aquest sentit, destaca la seva voluntat de deportar més d’11 milions d’immigrants indocumentats i d’incrementar les barreres comercials amb Mèxic i la Xina, països als quals acusa de be­­neficiar-se de les relacions amb el EUA.

De nou, a l’altre extrem, Clinton defensa la controvertida le­­galització d’un gran nombre d’immigrants sense papers, entre altres mesures favorables a una major obertura als fluxos migratoris. Pel que fa als vincles comercials amb la res­­ta del món, tot i que no es presenta com una acèrrima de­­fensora del lliure comerç, adopta una posició conservadora, la qual cosa ajudaria a mantenir les relacions comercials actuals sense grans canvis. En conjunt, les polítiques de Clinton no s’allunyen gaire de l’statu quo actual, de ma­­nera que és raonable pensar que, a mitjà termini, el creixement de l’economia nord-americana es mantindria en co­­tes semblants a les actuals.3

Així i tot, i abans de finalitzar, és important destacar que la probabilitat que Clinton o Trump puguin desenvolupar al 100% els seus programes és limitada. Perquè fos possible, un mateix partit polític hauria de guanyar les eleccions presidencials i obtenir una majoria còmoda en les legislatives (també el 8 de novembre, i on es disputen tots els escons de la Càmera de Representants i es renova un terç del Senat). Una legislatura sense majories clares, com sembla probable, comportarà polítiques menys radicals i més continuistes.

1. Mentre Clinton ofereix un ampli detall en les gairebé 40 mesures del seu programa, Trump se sol limitar a oferir un comunicat molt general dels diferents punts d’interès.

2. Altres estudis, com l’elaborat pel Tax Policy Center, donen estimacions semblants per als dos programes. La suavització de la proposta impositiva inicial de Trump sota la qual es van efectuar moltes de les anàlisis no comporta un canvi radical de les estimacions.

3. Moody’s Analytics prediu un creixement econòmic anual mitjà el 2016-2026 de l’1,4% si guanya Trump; del 2,4% si ho fa Clinton, i del 2,1% si no es produeixen canvis en les polítiques actuals. En la mateixa línia, Oxford Economics i el Peterson Institute for International Economics apunten a pèrdues rellevants en PIB i en ocupació si s’incrementen els aranzels sobre els béns procedents de Mèxic i de la Xina i si es duen a terme les deportacions anunciades per Trump.