Des de l’inici de l’any, el preu del conjunt dels metalls industrials anomenats «bàsics» (alumini, coure, níquel, plom, zinc i estany) ha augmentat el 9,5%, amb avanços substancials en les cotitzacions del zinc (del 42,4%), de l’estany (del 25,6%) i del níquel (del 15,8%). Aquestes xifres contrasten amb l’evolució a la baixa dels preus en anys precedents i han obert la porta a discutir si som davant el final de l’ajust dels preus dels metalls bàsics o, simplement, es tracta d’un alto (a l’alça) en el camí (a la baixa).

Per respondre aquesta qüestió, primer cal dotar-se de la perspectiva temporal correcta. Els metalls, com altres primeres matèries, tendeixen a moure’s en cicles a llarg termini, anomenats, a vegades, «supercicles». Específicament, es considera que el cicle actual a llarg termini es va iniciar el 2003. Tal com es pot observar al gràfic, els me­­talls bàsics van quadruplicar el preu entre el 2003 i el 2007, van patir una caiguda derivada de la Gran Recessió el 2008-2009 i van recuperar els màxims cíclics el 2011. Després, les cotitzacions es van desplomar el 50% fins al final del 2015.

Situats en el context temporal adequat, cal preguntar-se si els factors determinants del cicle a llarg termini dels metalls bàsics es mantenen o s’esgoten. Des del punt de vista de la demanda, l’aspecte essencial que cal tenir en compte és la basculació cap a les economies emergents i, en particular, cap a la Xina. Segons les dades del Banc Mundial, el gegant asiàtic va passar de consumir el 17% del total de metalls refinats mundials el 2003 al 51% el 2016. Per aquest motiu, els canvis en la demanda xinesa de­­limiten, en gran part, l’evolució del consum mundial dels metalls bàsics: mentre, en la fase alcista del supercicle (2003-2007), la demanda xinesa de metalls refinats va créixer el 20% de mitjana anual (i la mundial, el 6%), en el pe­­ríode d’ajust 2012-2015, el consum xinès va avançar el 10% i la demanda mundial, el 5%.

Com ha reaccionat l’oferta a aquest augment del consum xi­­nès de metalls bàsics? Amb la posada al mercat d’una quantitat creixent de producte. Entre el 2003 i el 2015, la producció d’alumini va augmentar el 110%; la de metall de ferro, el 80%; la de plom, el 72%; la de coure i níquel, el 47%, i la de zinc, el 45%. És el resultat d’un notable esforç d’inversió, que va dur les 10 primeres empreses del sector de producció de metalls dels menys de 10.000 milions de dòlars d’in­­versió el 2003 als 400.000 milions el 2014. No obstant això, arran de les perspectives més contingudes de la demanda, aquesta evolució a l’alça de la inversió s’ha anat ajustant durant la segona meitat del supercicle. Així, per exem­­ple, la inversió de les empreses top-10 va disminuir el 20% entre el 2012 i el 2014. Pel que fa a la producció, la resposta és molt més selectiva, ja que s’han registrat disminucions apreciables en la del mineral de ferro i en la de coure, però no en la d’alumini, níquel o zinc, que, de fet, han continuat augmentant.

En aquest context, què explica el canvi del 2016? Atès que les condicions d’oferta no han variat de forma substancial, l’explicació cal buscar-la en la demanda. La demanda prevista per al 2016 representa un cert canvi en relació amb la desacceleració dels anys anteriors. En particular, la demanda esperada és forta en els tres metalls més alcistes (el zinc, l’estany i el níquel), fet que s’interpreta com el resultat de l’impacte dels programes d’infraestructures i de les mesures d’impuls del crèdit de la Xina.1

Aquesta dinàmica representa un canvi durador dels fonaments dels preus dels metalls? Probablement, no. Si s’a­­na­­litzen les perspectives de la demanda de metalls de la Xina sobre la base del mapa de ruta que dibuixa el seu Pla Quin­­­­quennal 2016-2020, es constata que els dos metalls més importants (el ferro i el coure) no es beneficiaran gaire d’una economia que transita cap a un model amb més pes dels serveis i del consum. En canvi, alguns dels metalls lleugers que ja sorprenen a l’alça (en particular, el zinc) veu­­ran incrementada la demanda futura.2 Però, atès que aquests metalls tenen un pes menor en el conjunt, les pers­­pectives del grup continuen sent a la baixa. Una conclusió que es reforça si es compara l’actual cicle llarg amb altres anteriors. Això no implica que, a curt termini, el rally observat no tingui un cert recorregut, però molt centrat en metalls concrets.

1. També s’han esgrimit factors financers, com la major apetència dels in­­versors per les primeres matèries en general i les expectatives d’a­­jor­­na­­ment de la normalització de la Fed, que han afeblit el dòlar.

2. El zinc s’utilitza, en especial, en usos industrials vinculats a l’electrònica, que s’intensificaran arran de la previsible evolució de la Xina cap a una eco­­nomia més tecnològica, amb més desenvolupament de les infraestructures de transport urbà i més pes del consum.