Un fenomen habitual de les etapes de recuperació, i aquesta no és cap excepció, és que les llars i les empreses prenguin les decisions de consum i d'inversió que havien ajornat durant la crisi. Els principals afectats per aquestes decisions solen ser el consum durador i la inversió en béns d'equipament, sobretot de transport. Atès que són epígrafs amb un contingut importador més elevat, no és estrany que expliquin una gran part de la intensitat actual de les importacions en l'economia espanyola.1 Com veurem, les perspectives de creixement de les dues variables suggerei­­xen que les importacions continuaran avançant per da­­munt del que és habitual.2

La inversió en béns d'equipament va créixer el 23,2% en­­tre el 2013 i el 2015, després de recular el 38,2% entre el 2007 i el 2012. Malgrat el fort creixement experimentat re­­cent­­ment, encara es manté per sota del nivell anterior a la recessió, de manera que el recorregut a l'alça encara sembla ampli. Es pot obtenir una estimació una mica més precisa del marge de creixement a partir de la diferència entre l'estoc de capital tendencial dels principals components dels béns d'equipament i l'estoc de capital estimat per al 2015. Amb aquesta finalitat, descomponem l'estoc de ca­­pital de béns d'equipament entre els béns de transport i la resta (maquinària i altres béns d'equipament). Pel que fa als béns de transport,3 l'estoc de capital estimat per al 2015 era el 5,8% inferior a l'estoc tendencial. Per tant, si la in­­versió en béns d'equipament de transport creix el 7% anual els dos propers anys, una xifra que sembla raonable, l'estoc de capital assolirà el seu nivell tendencial el 2017. En la resta de béns d'equipament, la diferència entre l'es­­toc tendencial i l'estoc estimat el 2015 és similar, del 5,5%.4 De tota manera, la velocitat a la qual es recupera és inferior, de manera que, probablement, trigarà més de dos anys a tancar la bretxa.

Tampoc no sembla que s'hagi esgotat el marge perquè el creixement del consum de béns duradors es mantingui. En concret, després de recular el 38,2% entre el 2007 i el 2012, el consum de béns duradors va créixer de manera no­­table entre el 2014 i el 2015 (el 27,7%). Serveixi de r­­eferència que, si es mantingués el ritme de creixement dels dos últims anys (el 12,6%), el nivell del 2007 s'assoliria el 2017.5 L'enquesta mensual de la Comissió Europea a partir de la qual elabora l'índex de confiança del consumidor suggereix també que, en els propers trimestres, el consum de béns duradors continuarà creixent a bon ritme. Així, el percentatge de famílies amb més expectatives de comprar béns duradors en els 12 propers mesos ha augmentat de forma significativa i supera ja la mitjana històrica, tal com ho recull el segon gràfic.

La implicació d'aquesta anàlisi per a l'evolució de les im­­portacions no energètiques és clara: no hauria de sorprendre que, en els propers anys, continuïn creixent a un ritme més elevat del que és habitual. En concret, podrien augmentar al voltant del 10%, comparat amb una mitjana històrica del 7%.

1. Espanya importa al voltant de dos terços dels béns duradors consumits i un terç dels béns de capital adquirits. Les importacions de béns duradors i de béns de capital representen el 12,1% i el 9,5% del total d'im­­por­­ta­­cions no energètiques, respectivament.

2. El 2015, les importacions de béns van créixer el 7,5% en termes reals.

3. L'última dada disponible és del 2013. Estimem l'estoc del 2014 i del 2015 a partir de la taxa de depreciació de cada tipus de bé i dels fluxos d'in­­versió.

4. Aquests representen el 78% del total de l'estoc de capital en béns d'e­­qui­­pament.

5. El recorregut és superior si tenim en compte que una part de l'estoc de béns de consum durador s'ha depreciat en els últims anys.