Després de la posada en marxa de l'euro, el saldo per compte corrent de la zona de l'euro es va mantenir equilibrat. No obstant això, el 2011, va iniciar una tendència alcista que el va dur a situar-se en el 3% del PIB el 2015. En aquest Focus, analitzem els principals elements que im­­pul­­sen aquest canvi de tendència, amb la finalitat de de­­terminar fins a quin punt són conjunturals.

L'evolució del saldo corrent per països ofereix la primera pista dels factors que empenyen a l'alça el saldo corrent del conjunt de la zona de l'euro. Així, s'observa que els països de la perifèria van experimentar importants dèficits abans de la crisi, que van corregir de manera intensa entre el 2008 i el 2015, fins a assolir un superàvit de l'1,8%. Això contrasta amb el que va succeir als països del centre, els quals, des de la posada en marxa de l'euro, han mantingut un important superàvit corrent, que s'ha mantingut relativament estable i que, només en l'últim any, ha augmentat lleugerament. Per tant, el canvi del saldo corrent de la zona de l'euro és degut, sobretot, a la correcció que ha tingut lloc a la perifèria.

Els factors que expliquen aquesta correcció als perifèrics són múltiples. En primer lloc, la moderació de la demanda interna entre el 2008 i el 2012 va contribuir a la millora del saldo per compte corrent, ja que va reduir les importacions. Una part d'aquesta moderació va ser temporal i, des del 2013, s'ha revertit. No obstant això, una altra part im­­portant va ser estructural, ja que s'espera que el creixement de la demanda interna sigui inferior a l'experimentat abans de la crisi.1 Aquest fet ha comportat una disminució dels desequilibris per compte corrent.

Les millores de competitivitat-preu de les exportacions també han contribuït a impulsar el superàvit del compte corrent. L'ascens de la competitivitat perifèrica és degut, en gran part, a la reducció dels costos laborals unitaris en relació amb els competidors.2 Aquesta correcció és, sobretot, estructural. Així, en part, és resultat de les reformes laborals dutes a terme, les quals han incrementat la flexibilitat de les economies. D'altra banda, la depreciació de l'euro va ser un factor cíclic que també va afavorir la millora de la competitivitat-preu de les exportacions dirigides fora de la zona de l'euro. Malgrat que aquest factor és comú als diferents països de la zona de l'euro, és especialment beneficiós per als perifèrics, ja que, en competir més en preu i menys en qualitat, les seves exportacions són més sensibles a les variacions del tipus de canvi.3

Finalment, el descens del preu del petroli també ha contribuït a millorar la balança per compte corrent energètic de la zona de l'euro (el 2015, va representar una millora de la balança comercial del 0,7% del PIB).4 En la mesura que una part de la reducció del preu del cru té caràcter permanent, ja que està vinculada a l'augment de l'oferta arran de l'ex­­plotació de dipòsits petrolífers no convencionals com el shale oil, la millora de la balança energètica també pot ser duradora. Una altra part és, però, temporal, i la recuperació del preu del petroli revertirà una part de la millora del saldo corrent.

Els factors analitzats indiquen, per tant, que una part im­­portant de la millora de la balança per compte corrent respon a factors estructurals. Així ho corrobora un estudi dut a terme per la Comissió Europea, el qual suggereix, precisament, que la millora del superàvit per compte corrent que va tenir lloc al conjunt de la zona de l'euro entre el 2007 i el 2015 (3,1 p. p. de PIB) és deguda, totalment, a factors estructurals.5 També conclou que, als països de la pe­­ri­­fèria, la millora estructural és especialment intensa, un fenomen que cal aplaudir i la consolidació del qual cal cus­­todiar, ja que aquestes economies acumulen un elevat deu­­te extern net. En canvi, els països del centre, que, en ge­­neral, presenten una taxa de creixement limitada, po­­den impulsar reformes que millorin el creixement de la de­­manda interna, tot i que això comporti una reducció del superàvit per compte corrent.

1. Comissió Europea, «European Economic Forecast, Spring 2015».

2. Per exemple, a Espanya, els CLU van ser, el 2015, el 3,8% inferiors als

del 2008, mentre que, a Alemanya, van ser el 19,3% superiors.

3. Entre el març del 2014 i l'abril del 2015, el tipus de canvi nominal efectiu

es va depreciar el 13%. L'apreciació del 5% registrada entre l'abril del 2015 i el març del 2016 ha revertit parcialment aquesta evolució, la qual cosa denota la importància dels guanys de competitivitat estructurals.

4. FMI, «2015 External Sector Report - Individual Economy Assessments».

5. Comissió Europea, «European Economic Forecast, Spring 2015».