El Regne Unit sotmetrà a referèndum la permanència a la UE el 23 de juny. Les enquestes i les cases d'apostes angleses amb prou feines donen un lleuger avantatge a la permanència, de manera que la probabilitat d'una sortida (l'anomenat brexit) no és baixa.1 En aquest Focus, analitzem quines conseqüències econòmiques tindria per al Regne Unit la sortida de la UE i a través de quins canals es materialitzarien.

El primer escull per valorar els potencials costos econòmics del brexit és la falta de concreció sobre com s'ar­­ti­­cu­­laria la nova relació entre el Regne Unit i la UE. L'opció més favorable del ventall d'escenaris possibles seria establir una relació similar a l'existent, propera al model noruec o al suís, mitjançant un acord de lliure comerç de béns i d'al­­guns serveis amb la UE, la lliure circulació de persones i la contribució al pressupost europeu. La menys favorable im­­plicaria que no s'assolís un acord comercial amb la UE, que les relacions comercials es regissin per l'OMC, que no es permetés la lliure circulació de persones i que el Regne Unit no contribuís al pressupost europeu. L'acord al qual s'arribaria en cas d'una hipotètica sortida se situaria, segurament, en un punt intermedi. La resta de la UE no té in­­centius per ser gaire generosa amb el Regne Unit i intentaria utilitzar-ho com un exemple disciplinari per a la resta de països. Però l'interès perquè l'economia britànica continuï prosperant és mutu, de manera que el «càstig» tampoc no podria ser gaire sever. En qualsevol cas, aquesta reflexió evidencia el principal efecte del brexit sobre l'e­­co­­nomia britànica a curt termini: la incertesa que generaria el procés de negociació. El to i la durada de les negociacions determinarien la confiança dels inversors i de les llars.

En aquest sentit, l'impacte sobre el sector financer seria especialment rellevant, ja que és més vulnerable a escenaris de repunt de la incertesa. Els canals a través dels quals es manifestaria són múltiples (augment de la prima de risc i dels costos de finançament, problemes de liquiditat i de­­preciació de la lliura), i l'actuació del Banc d'Anglaterra po­­dria ser decisiva per contenir el contagi a la resta de l'e­­conomia. De fet, la institució ja ha anunciat mesures pre­­ventives per donar liquiditat extra a les entitats financeres britàniques.

Un cop assolit l'acord, el nou estatus del Regne Unit influiria en l'economia a través del comerç, les finances, la in­­versió estrangera directa (IED), la regulació i els pressupostos públics, entre d'altres. El canal comercial ha estat el més analitzat: l'increment dels aranzels i de les barreres no aranzelàries que podria comportar el brexit reduiria de forma substancial els fluxos comercials. A més a més, el Regne Unit hauria d'establir acords comercials amb tercers països i deixaria de participar en els que la UE tanqués en el futur.

El sector financer britànic podria patir perjudicis importants en perdre el «passaport de serveis financers», que permet operar amb una sola llicència a tota la UE. Així mateix, el BCE podria restringir certes activitats financeres a l'interior de la zona de l'euro, de manera que altres centres financers europeus podrien guanyar quota de mercat i erosionar el lideratge de la City. Els fluxos d'IED també es podrien reduir a mitjà termini, perquè una me­­nor obertura restaria productivitat a l'economia britànica, que, a més a més, perdria atractiu com a porta d'accés al mercat únic.

Dos canals amb un impacte econòmic positiu per al Regne Unit serien una millor adaptació de la regulació a les preferències i necessitats dels britànics (se suposa que la sortida de la UE permetria una major flexibilitat econòmica i legislativa) i la reducció d'una part de la contribució britànica al pressupost de la UE (equivalent, en els últims anys, al 0,5% del PIB). Així i tot, la seva envergadura és menor.

En conclusió, la majoria d'estudis que han analitzat l'im­­pacte de la sortida per al Regne Unit, els quals han utilitzat diferents models, hipòtesis i canals, coincideixen que els costos econòmics del brexit podrien ser considerables. Per exemple, el Centre for Economic Performance (CEP) es­­ti­ma un impacte negatiu a llarg termini, tenint en compte el canal comercial i de les finances públiques, entre l'1,3% i el 9,5% del PIB. No obstant això, malgrat que el brexit difícilment serà beneficiós per al Regne Unit des d'un punt de vista econòmic, altres factors més emocionals, com el sentiment antieuropeista, poden acabar determinant el re­­sultat del referèndum.

1. La probabilitat implícita de sortida calculada a partir dels punts d'avan­­tat­­ge de les apostes de William Hill se situaria al voltant del 32% (el 7 d'abril).