La recuperació de l'economia europea segueix el seu curs, però la incertesa en l'entorn global ha empès Mario Draghi a plantejar una revisió de la política monetària del BCE en la reunió del març. El moviment del preu del petroli és un dels principals factors d'incertesa, perquè, amb una caiguda del 72% en l'últim any i mig, manté la inflació lluny de l'objectiu del banc central. Tot seguit analitzem en quina me­­sura la política monetària hauria de reaccionar a les fluc­­tuacions del petroli.

Si els baixos preus del cru fossin temporals, no es qüestionaria la capacitat del BCE de garantir l'estabilitat de preus, de manera que sembla evident que no hauria d'haver-hi una resposta activa de política monetària. No obstant això, tot fa pensar que una part important de la correcció de la cotització del cru serà permanent. Per exemple, l'Agència Internacional de l'Energia, una de les veus més autoritzades en la matèria, preveu un preu de 79 dòlars per barril de qualitat Brent el 2020, una correcció substancial en relació amb els 113 dòlars per barril cotitzats el 2012.

La conseqüència més clara d'un preu del cru permanentment més baix és una major capacitat de producció de l'economia europea, gran importadora de l'hidrocarbur, ja que, per a moltes empreses, el preu de l'energia és una de les línies de cost més importants. Si l'economia assolís ràpidament el seu nou potencial, no caldria cap intervenció de política econòmica. No obstant això, si la demanda no respongués en la mateixa magnitud que l'increment de la capacitat productiva, augmentarien les pressions a la baixa sobre els preus, la qual cosa comprometria el mandat del BCE, que persegueix una taxa d'inflació per sota, però propera, al 2%. Fins ara, l'activitat de la zona de l'euro ha avançat de manera sostinguda i s'ha apropat de forma gra­­dual al seu nou potencial. No obstant això, com indica el BCE, la intensificació recent dels riscos sobre el curs futur de l'e­­conomia global podria alentir aquesta recuperació. Per exemple, atès l'augment de la incertesa, les famílies i les empreses podrien ajornar les decisions de consum i d'in­­ver­­sió. A més a més, la desacceleració de les economies emergents pot llastar les exportacions de la zona de l'euro i frenar l'avanç de l'economia. Per aquest motiu, davant un augment d'aquests riscos, la política monetària podria respondre amb mesures expansives que em­­penyin de nou l'economia si mostra signes clars de desacceleració.

El segon factor que podria motivar l'actuació del BCE és que la caiguda del preu del petroli es traduís en una reducció de les expectatives d'inflació, que són fonamentals per a la implementació de la política del BCE.¹ Si els treballadors i els consumidors haguessin reduït de manera significativa les expectatives d'inflació, observaríem un transvasament de la caiguda del preu del petroli cap als preus de la resta de béns i serveis i cap als salaris. La nostra anàlisi, presentada al Focus «Baixa inflació: petroli i res més?», en aquest mateix Informe Mensual, indica que la caiguda del petroli ha reduït de manera temporal la inflació dels altres béns i serveis. No obstant això, també assenyala que, pel que sembla, no ha afectat la recuperació de la inflació subjacent durant el 2015. Així, segons la nostra anàlisi, no sembla que la caiguda del preu del cru hagi provocat una caiguda permanent de les expectatives d'inflació dels consumidors i dels treballadors. De tota manera, com s'ob­­serva al gràfic, en els últims anys, les expectatives d'inflació del mercat² han disminuït i es troben per sota de l'objectiu del BCE. És més, ha augmentat la correlació entre el preu del petroli i les expectatives. D'altra banda, les expectatives basades en enquestes a economistes, menys volàtils que les de mercat, evidencien una disminució molt més moderada. Per això, en conjunt, l'evidència sug­­gereix que el BCE les continua mantenint sota control, tot i que, si es produeixen noves caigudes del preu del petroli, es podria veure compromès.

En resum, fins ara, la recuperació econòmica ha seguit un curs sòlid i la caiguda del preu del cru no ha provocat efectes indirectes que comprometin les expectatives d'inflació a llarg termini. Si es manté aquest escenari, el BCE no hauria de respondre a la caiguda del preu del petroli. No obstant això, el banc central s'ha de mantenir a l'aguait, ja que un augment de la incertesa o les caigudes renovades del preu del petroli podrien justificar la seva intervenció.

1. El banc central estableix un tipus d'interès nominal, però els agents basen les decisions en el tipus real: la diferència la determinen les expectatives d'inflació.

2. Per a més detalls sobre la construcció d'expectatives de mercat, vegeu l'article «Mesurar les expectatives d'inflació: la importància dels detalls», en el Dossier de l'IM02/2015.